Resultats de la cerca
Es mostren 645 resultats
pont
Pont de comandament
Drassanes Dalmau
Transports
Superestructura més elevada d’un vaixell, en el sentit de la mànega, en la qual hi ha el post de comandament, amb tots els aparells de govern de l’embarcació, de comunicació i de control, i la cambra del capità.
Sol ésser anomenat pont de comandament o pont de navegació Quan a la mateixa superestructura hi ha dos ponts, hom anomena pont alt el superior i pont baix l’inferior, i si n'hi ha a la proa i a al popa, són anomenats pont de proa i pont de popa respectivament En els portaavions el pont és generalment una torre lateral
esquimotatge
Esport
En piragüisme, tècnica que permet de recuperar la posició de navegació després d’una bolcada, consistent a provocar una rotació de l’embarcació a l’entorn de l’eix longitudinal, amb l’ajut de la pala o de les mans.
bossa
Transports
Cap no gaire llarg que sol anar fermat a un punt de la coberta d’una embarcació i que serveix, normalment, per a subjectar pel seu extrem lliure un cap de maniobra que podria escapar-se en un moment donat.
En les embarcacions menors és usada una bossa per a servir d’amarra de proa
gàlib
Transports
Plantilla amb què els fusters de ribera i mestres d’aixa fan totes les quadernes d’una embarcació, des de la quadra fins a la mura; aquesta plantilla té als extrems unes marques que defineixen les diferents mides de les quadernes.
palanquí
Transports
Aparell emprat per a treure embarcacions i constituït generalment per dos bossells, l’un lligat a una estaca clavada a terra i l’altre a l’embarcació, pels quals passa una corda fermada a bord, tirada per homes o per animals.
barbarisme
Lingüística i sociolingüística
Forma lingüística, particularment lèxica, dins una llengua determinada, d’origen estranger i no assimilada.
Quan l’estrangerisme ha estat assimilat i adaptat al sistema de la llengua, sol prendre el nom de manlleu o préstec lingüístic L’ús del terme barbarisme i la distinció del de manlleu no són prou clars i satisfactoris des d’un punt de vista lingüístic pel fet de connotar més aviat aspectes puristes En tot cas, es tracta de fenòmens que han d’ésser considerats dins l’òptica més àmplia de la interferència lingüística Alguns estenen —impròpiament— el mot barbarisme a tot ús incorrecte de la llengua solecisme Barbarismes freqüents Barbarisme → Forma correcta abarcar → abastar, abraçar,…
Casiquiare
El baró Friedrich Wilhelm Karl Heinrich Alexander von Humboldt no sabia nedar Però a primera hora de la tarda del dia 5 de juny de 1799 no vacillà a embarcar-se en la corbeta “Pizarro”, al port de La Corunya, rumb a Cumaná Ben al contrari havia remogut cel i terra fins a rebre les autoritzacions necessàries per a poder dur el seu somniat viatge d’exploració pel virregnat de Nova Granada Humboldt no sabia nedar, però no era l’Atlàntic el que l’amoïnava, sinó l’Orinoco Tenia raó, perquè fou a les seves aigües i als seus ràpids turbulents on més d’un cop perillà la seva vida Les dilatades i…
Vilada
Vilada
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, situat a la vall baixa del Margançol, fins a la seva desembocadura al Llobregat, prop de la Baells.
Situació i presentació Limita al N amb Castell de l’Areny, al N i l’W amb la Nou de Berguedà, a l’E amb Borredà i al S amb Cercs i la Quar Aquest municipi, que actualment solament presenta com a entitat de població el nucli urbà, força dispers, del poble de Vilada, constava originàriament de tres nuclis que corresponen a les tres parròquies de Sant Joan de Vilada, de Santa Maria de Roset i de Santa Magdalena de Gardilans o Guardiolans, esmentades el 839 en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell Després d’una època d’inseguretat, l’impuls repoblador de Guifre el Pelós tornà a donar vida…
tallamar
Transports
Peça o conjunt de peces de fusta que hom fixava al cantell de la roda de les embarcacions de fusta i que formava un cos sortint la finalitat del qual era de tallar l’aigua i de facilitar el desplaçament de l’embarcació.
bordó
Transports
Part de l’obra viva d’una embarcació, normalment de forma arrodonida sobresortint dels costats del buc i que serveix, a més de la seva funció estètica, per a evitar que el cops que es donin als costats afectin el gruix del folre.