Resultats de la cerca
Es mostren 1987 resultats
antiincrustant
Química
Qualsevol dels productes afegits a les aigües dures (especialment a les aigües d’alimentació de calderes, aigües per a rentar, etc) a fi d’impedir la formació d’incrustacions.
Els antiincrustants poden ésser constituïts per un segrestant, que impedeix la precipitació de les sals càlciques o magnèsiques, o bé per substàncies de natura colloidal com ara tanins o lignosulfonats, que hom empra en general acompanyats de carbonat o fosfats sòdics, les quals s’adsorbeixen sobre les sals precipitades, les mantenen en suspensió i eviten que formin dipòsits adherents En el cas de les calderes de vapor, el tractament amb antiincrustants, dit tractament intern, és aplicable només a calderes de baixa pressió i ha d’anar obligatòriament acompanyat de purgues periòdiques
analèptic
Farmàcia
Estimulant del sistema nerviós central, en especial del bulb i particularment del centre respiratori i el centre vasomotor.
Té una acció preponderant sobre l’aparell circulatori perifèric, que fa augmentar immediatament el volum de sang circulant i que millora, així, l’oxigencació dels teixits i dels òrgans principals Foren molt usats com a analèptics la càmfora, la cafeïna, l’estricnina, etc avui, hom empra una colla de productes sintètics derivats tetrazòlics pentilentetrazole, de l’efedrina, de l’àcid nicotínic niquetamida, etc Són utilitzats com a tònics cardíacs i estimulants en casos de xoc, collapse, intoxicació, asfíxia, postoperatoris, etc, normalment a dosis petites, puix que alguns són molt tòxics
espectre electromagnètic

Espectre electromagnètic amb les denominacions usuals dels diferents dominis espectral
© Fototeca.cat
Física
Conjunt de totes les ones electromagnètiques conegudes.
Aquestes són classificades atenent a llur longitud d’ona, freqüència, nombre d’ona o energia, i formen un espectre continu L’espectre electromagnètic és dividit, per conveni, en diferents dominis espectrals o bandes , l’amplada dels quals varia d’uns convenis a uns altres hom empra, però, generalment, una divisió formada per l' espectre visible , l' infraroig , l' ultraviolat , l' hertzià , el de raigs X i el de raigs gamma L'espectre d’una radiació electromagnètica és compost per un seguit, continu o discontinu, d’ones de l’espectre electromagnètic
llança
Història
Arma ofensiva consistent en un pal llarg de fusta que té a la punta un tros de ferro punxegut i tallant, sovint adornat d’una bandereta, usada especialment per soldats de cavall.
Hom pot fer remuntar la invenció de la llança a l’època paleolítica, en què la punta era de sílex tallat, posteriorment substituït per metall Utilitzada per a mantenir l’enemic a distància, la llança fou feta més llarga progressivament A l’edat mitjana hom emprà la llança curta i la llança llarga i pesant, que fou l’arma dels cavallers Perdé la seva importància des de la fi del s XV, i amb la utilització de les armes de foc caigué en desús i esdevingué una arma secundària
minerva
Disseny i arts gràfiques
Màquina d’imprimir de pressió plana que consta de quatre parts principals: bancada, mecanisme de tintatge, platina i timpà.
La bancada és una peça fixa, de ferro, que fa de base de la resta de la màquina el mecanisme de tintatge és format pel tinter, la taula que pot ésser plana o cilíndrica i la bateria de roleus la platina forma part del cos superior de la bancada i és on s’assenta la rama que conté la forma i el timpà és un bloc massís que té una superfície polida on hom colloca el paper per imprimir-lo Hom l’empra, generalment, per a fer petits treballs, com ara targetes, rebuts, etc
riff
Música
Frase de dos o quatre compassos destinada a ser interpretada com a ostinato i que pot repetir-se intacta, o amb lleugeres modificacions que l’adaptin a la seqüència harmònica del fragment.
S’empra com a acompanyament, o desenvolupant la funció de melodia Apareix de manera destacada i característica en tota la música afroamericana del segle XX Els seus orígens es remunten als patrons de crida i resposta de la música de l’oest d’Àfrica El punt àlgid del seu desenvolupament fou els anys trenta del segle XX amb l’auge de les big bands , les seccions de les quals tocaven dos o tres riffs diferents en contrapunt, tal com mostra One o’Clock Jump 1937, de Count Basie
clau d’afinació
Música
Eina per a afinar certs instruments de corda (piano, arpa, saltiri, etc.) que també s’anomena temprador.
En fer girar les clavilles clavilla agafant-les pel cap, modifica la tensió de les cordes i permet d’afinar-les Consisteix en un braç de palanca amb un encaix, quadrat o rectangular, per a introduir-hi el cap de la clavilla Sol tenir forma de martellet i també serveix per a repicar les clavilles S’empra especialment per a les cordes metàlliques, ja que tenen una major tensió En la iconografia medieval dels segles XIII i XIV ja apareixen eines d’afinació per a arpes i saltiris
silenciament gènic
Biologia
Mecanisme pel qual un gen no s’expressa.
Normalment s’empra en aquells casos en què un o diversos gens no són actius en funció de l’estat de la cromatina on es troben, i també per a descriure la inactivació de l’expressió gènica per interferència de l’ARN Poden provocar el silenciament gènic, per exemple, la compactació de la cromatina per desacetilació d'histones o la metilació de citosines en regions definides del DNA Segons el moment en què es produeix respecte al procés de transcripció, es distingeix entre silenciament gènic transcripcional i silenciament gènic posttranscripcional
aparell
Diferents tipus d’aparell: 1, llati (barca de mitjana); 2, de goleta; 3, de bergatí-goleta; 4, de fragata
© Fototeca.cat
Transports
Conjunt de l’arboradura, eixàrcies i velam d’un vaixell que serveix per a impel·lir aquest valent-se de la força del vent.
La seva gran qualitat és de donar al vaixell que l’empra una autonomia illimitada el seu gran inconvenient és que les velocitats obtingudes són petites i en funció de les variables del vent Entre altres, és per aquest motiu que ha esdevingut inutilitzable tant per als vaixells mercants com per als de guerra, talment que avui només la fan servir els iots i els vaixells-escola L’aparell determina diferents tipus de velers així, hom parla de fragates, de bergantins, de goletes, de bricbarques, en funció dels diferents tipus d’aparell/>
bitxo
Fruits de bitxo
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Varietat de la pebrotera
, de fruits petits i allargats en forma de banya, intensament picants a causa de llur alt contingut en capsaïcina.
Són molt emprats com a condiment, secs o en pols, tant els de les varietats corrents a la península Ibèrica com d’altres de semblants conreades a l’Amèrica tropical, com les de Caiena, de Tabasco, el chile , l' ají i les conreades al subcontinent indi, que entren en la composició de molts plats i salses típics El bitxo té propietats estimulants de la digestió i carminatives En forma de tintura, és emprat externament com a rubefaent, contra dolors reumàtics, torticoli, etc A vegades hom empra la planta com a ornamental
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina