Resultats de la cerca
Es mostren 28623 resultats
ball rodó
Dansa i ball
Forma de ball col·lectiu en el qual els balladors, formant rodona i agafats de mans, van voltant en un sol sentit o bé alternant tots dos sentits.
Ha estat practicat per gairebé tots els pobles, primitius i civilitzats La sardana n'és un exemple, entre els més evolucionats de tècnica coreogràfica Moltes danses religioses no han estat sinó simples balls rodons, a vegades al voltant d’algun objecte simbòlic El Llibre vermell de Montserrat ha fet arribar, des del s XIV, un testimoniatge de la Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó , i d’un Cant de l’Ave Maria a ball rodó Al Principat, entre la pagesia, han estat molt populars els balls rodons entorn d’un arbre ball de l’arbre, d’un foc la nit de Sant Joan, o d’una…
clavariàcies

Peu de rata
© Xevi Varela
Micologia
Família de fongs del grup dels afil·loforats, de carpòfors més o menys carnosos, erectes, en forma de porra, o poc o molt ramificats, revestits per l’himeni, que és llis.
Comprèn principalment fongs humícoles Ramaria comprèn espècies carnoses i molt ramificades peus de rata, Clavulina , formes més petites i menys ramificades, i Clavariadelphus , espècies poc o no gens ramificades, grosses, en forma de porra bosses Sparassis recorda una Ramaria de ramificacions laminars i sinuoses Clavariàcies més destacades Clavariadelphus pistillaris bossa , meta de burra, figa, llengua de gos Ramaria sp peu de rata , pota de rata, ratapeus, gratapeus, manetes Ramaria aurea peu de rata groc, coliflor Ramaria flava peu de rata blanc, coliflor Ramaria formosa peu…
arbre
Tecnologia
Peça generalment en forma de barra, que, en un mecanisme, transmet a una altra peça (eventualment, transformant-lo) el moviment que li és aplicat.
Tot i que es confonen, arbres i eixos no són la mateixa cosa així mentre als primers se'ls somet a esforços bàsicament de torsió, però també de flexió, els segons només treballen a flexió Els arbres són dels òrgans mecànics comuns a més aparells i que es presenten sota les formes i dimensions més variables Els materials emprats per a llur fabricació varien des de les gemmes o el carbur de tungstè, per a certes aplicacions de mecànica de precisió, fins als superaliatges emprats, per exemple en les turbines Malgrat tot, la forma més usual és la de una barra massissa, de secció…
càmping
Esport
Forma de turisme popular consistent a sojornar, individualment o en grup, en tendes de campanya o en cotxes proveïts de caravanes, dins l’àrea d’una zona especialment agençada o en un camp obert.
Bé que pot prendre la forma de l'acampada o ésser practicat lliurament en un emplaçament discrecional, el càmping és practicat, en general, en llocs dotats de serveis La majoria dels clubs de càmping i de les societats existents arreu del món depenen de la Federació Internacional de Càmping i Caravàning
pulmonària
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les boraginàcies, rizomatoses, pubescents, de fulles lanceolades, sovint marbrades de blanc; de flors vermelles, blaves o violades, en forma d’embut, arranjades en cimes, i de fruits nuculars.
Es fan en boscs i llocs humits És emprada en medicina popular com a emollient, en forma d’infusió, per a tractar algunes afeccions lleus del sistema respiratori
geigenwerk
Música
Instrument cordòfon amb teclat, amb les cordes disposades en el sentit de les tecles i fixades a una caixa amb forma de clavicèmbal.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon del tipus cítara de taula amb teclat i mecanisme de fricció El so es produeix pel fregament d’uns volants de fusta recoberts de pergamí enresinat contra les cordes Descrit per primer cop, i anomenat amb el nom alemany per Michael Praetorius en el tractat Syntagma musicum , se’n coneix un únic exemplar construït el 1625 per Fray Raymundo Truchado, personatge al qual se n’atribueix la invenció Procedent de la Península Ibèrica, es conserva actualment al Museu Instrumental de Brusselles Els volants que el fan sonar es fan girar mitjançant un…
glicerol
Química
El més senzill dels triols alifàtics i un dels components orgànics més importants, que es troba a la natura, en els olis i en forma de glicèrids en els greixos animals i vegetals.
Hom l’obté per hidròlisi d’olis i greixos, i industrialment com a subproducte de la fabricació de sabons i a partir del propè Es presenta en forma d’un líquid viscós, molt higroscòpic, miscible amb aigua i amb alcohol, en totes proporcions Bull a 290°C, amb formació d’acroleïna És emprat com a solvent, humectant, plastificant, en l’obtenció de nitroglicerina i, en farmàcia, com a emollient
estany Cubeso
Estany
Estany (2 350 m alt.) de la capçalera del Flamisell, a la vall Fosca (Pallars Jussà), dins el municipi de la Torre de Cabdella, que forma gairebé sempre una sola massa d’aigua amb l’estany d’Eixerola.
Forma part d’un important circ lacustre juntament amb els estanys Morto i Castieso, més alts, i els de Neriolo i Tort el més extens, més baixos
Concròs
Coma de la vall de Camprodon, al municipi de Setcases (Ripollès), que forma a la seva capçalera el circ de Concròs
, entre el puig de la Llosa i roca Colom, al centre del qual hi ha els estanyols de Concròs
.
El torrent de Concròs forma la ribera de Carboner, afluent, per l’esquerra, del Ter
martell

Tipus de martell
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Eina de percussió constituïda per un cap de forma allargada i generalment metàl·lic (els extrems del qual són el cap i la pena), fixat, formant una T, en un mànec, generalment de fusta, que el travessa per l’ull.
Hom l’empra per a clavar claus o afermar-los, batre metalls, fornir a una altra eina l’energia necessària per a efectuar el treball, etc És una de les eines més antigues i el prototip de les que treballen per percussió N’hi ha de diverses formes, adaptats a la feina específica a què són destinats en cada ofici Els martells reben diferents noms concrets, segons la forma martell de bola, de punta, de tall, d’orelles, etc, l’ús martell de marcar, de reblar, etc o l’ofici martell de fuster, de picapedrer, de tapisser, etc Hom utilitza els de cap d’acer amb punta de bola per a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina