Resultats de la cerca
Es mostren 1848 resultats
Joan Estany i Rius
Música
Compositor valencià.
Fill de pares catalans, fou educat a Barcelona Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble de Frederic Alfonso solfeig, Agustí Quintas i Joaquim Canals piano i Enric Morera i Antoni Nicolau harmonia i composició Director de diferents companyies dedicades al teatre musical i a la sarsuela, realitzà diferents gires arreu de l’Estat espanyol i Europa també recorregué Egipte, el Japó, la Xina i les Filipines Del catàleg de la seva obra sobresurten les sarsueles Juegos de amor 1925, La mocita del barrio 1928, Para nobleza, Aragón 1932 i Rosa de Embajadores 1934
Rosa Balcells i Llastarry
Música
Arpista catalana, filla de Joan Balcells.
Inicià els seus estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Frederic Alfonso i Dolors Sánchez, i després estudià a l’École Normale de Musique de París, on entrà en contacte amb Michelin Kahn El 1930 debutà amb l’Orquestra Pau Casals, tot i haver ofert un primer concert a dotze anys Posteriorment, a partir del 1940, exercí la seva tasca docent al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on romangué fins a la seva jubilació, l’any 1984 Com a solista efectuà diferents gires arreu d’Europa, i en particular a l’Estat espanyol
Carles Altadill i Teixidó
Literatura catalana
Teatre
Comediògraf i poeta.
Seguidor del corrent populista impulsat per Frederic Soler i Conrad Roure, entre d’altres, collaborà esporàdicament a Un Tros de Paper i dirigí L’Embustero 1867, una revista de curta vida, que li fou confiada i finançada per Valentí Almirall i Manuel de Lasarte El 1870 estrenà la comèdia costumista en tres actes Un mirall per les pubilles 1871 i el 1872 publicà Lo gandul , en què el protagonista és el reflex de l’autor i en què es planteja un diluït enfrontament entre amo i obrer Publicà el recull Llampecs entre tenebres 1872, de proses i versos satírics i humorístics
,
Artal d’Alagó
Història
Comte de Mistretta i mestre justicier el 1355, vicari general de Sicília.
Contribuí poderosament a la restauració de l’illa durant el regnat de Frederic III A la mort d’aquest rei 1377, el qual li havia confiat la tutela de la seva filla i hereva Maria I de Sicília , fou un dels quatre vicaris que administraren l’illa en nom de la reina La seva frustrada maniobra 1378 per tal de casar Maria amb Gian Galeazzo Visconti, comte de Virtù, nebot del duc de Milà, Bernabò, l’enfrontà amb els altres vicaris i amb el partit catalanòfil, el qual aconseguí de sostreure la infanta del seu poder
Juan González de la Pezuela y Ceballos

Juan Gonzalez de la Pezuela y Ceballos, comte de Xest.
© Fototeca.cat
Literatura
Militar
Militar i escriptor castellà.
Marquès de La Pezuela 1852 i comte de Xest 1864 Es distingí a la primera guerra Carlina, fou diputat pel partit moderat 1843, ministre de marina 1846 i capità general de Madrid 1848, Puerto Rico 1849 i Cuba 1853 Home de confiança d’Isabel II, fou capità general de Catalunya 1867-69 En iniciar-se la Revolució de Setembre 1868, publicà un ban en castellà i català traduït per Frederic Soler per convèncer els catalans que la revolució no triomfaria Després de la restauració borbònica fou president de l’Academia Española 1875-1907 Deixà diverses obres literàries i traduccions
Constança d’Aragó
Història
Reina de Sicília (1361-63).
Filla primogènita de Pere III de Catalunya-Aragó i de la seva primera muller Maria de Navarra , fou proclamada hereva de la corona catalanoaragonesa 1347, fet insòlit que donà lloc a la protesta del germà del rei, Jaume d’Urgell, amb el suport de les unions de nobles valencians i aragonesos, i que fou resolt amb el naixement de Joan 1350, futur Joan I Promesa amb el rei Lluís III de Sicília, en morir aquest 1355 en fou gestionat l’enllaç amb el germà d’aquest i successor, Frederic III , amb qui es casà finalment el 1361
Jordi III d’Anglaterra
Història
Rei de la Gran Bretanya i d’Irlanda, elector de Hannover (1760-1820) i rei de Hannover (JordiIII; 1814-20).
Fill del príncep de Galles, Frederic Lluís mort el 1751, succeí el seu avi, Jordi II Bandejà el grup whig , que aleshores regia el país, i durant vint anys nomenà els ministres a gust seu i de signe tory , fins a la promoció de Pitt, el jove, que hi posà fre Identificat amb la política, popular, que acabà amb la pèrdua de les colònies americanes 1783, arribà a blocar, a desgrat dels polítics dirigents, l’emancipació dels catòlics 1803 Havent sucumbit a una crisi d’alienació mental 1788, el 1811 assumí la regència el seu successor, Jordi IV
Guillem II de Nassau-Orange

Guillem II de Nassau-Orange
© RVD
Història
Stadhouder d’Holanda (1647-50) i príncep d’Orange.
Fill i successor de Frederic Enric I de Nassau-Orange , acceptà la pau de Münster 1648 amb la monarquia hispànica, però aviat pretengué de continuar la guerra contra aquesta Intentà de declarar la guerra a Anglaterra, on Carles I , el seu sogre, havia estat destronat per Cromwell El 1650 els Estats d’Holanda se li oposaren i apellà als Estats Generals, que li concediren plens poders detingué els seus sis principals opositors i hom arribà a un acord Aquell mateix any signà una aliança ofensiva amb França, però morí sobtadament al cap d’unes…
Enzo de Sicília
Història
Rei titular de Sardenya.
Fill natural de l’emperador Frederic II i lloctinent seu a Itàlia, el 1239 es casà amb Adelàsia de Torres i assumí el títol de rei de Torres i Gallura o de Sardenya Ocupà la Toscana, la Romanya i les Marques, i el 1241 empresonà a Melòria els bisbes del concili del Laterà, contrari a l’emperador Fou excomunicat pel papa Innocenci IV, el qual anullà també el seu matrimoni Dirigí els gibellins italians contra el papat Empresonat a Bolonya 1249, després hi visqué, i arribà a formar part de la cort Conreà la poesia en llengua italiana dins l’…
Josep Antoni Ferrer i Fernández
Literatura catalana
Autor teatral, poeta i periodista.
Fill d’un militar mort en una acció de guerra a Vilafranca del Penedès, el 1838, l’evocà al seu poema “Mon pare i Catalunya”, inclòs per Víctor Balaguer a Los trobadors moderns 1859 Aquest mateix any havia fundat a Barcelona la revista liberal “El Café”, on publicà diversos poemes en català El 1860 estrenà al Liceu de Barcelona, amb música de Francesc Porcell, les peces A l’Àfrica, minyons , Ja hi van, a l’Àfrica , Minyons, ja hi som i Ja tornen , que enalteixen l’inici de l’aventura colonial al Marroc Foren escarnides per Frederic ↑ Soler
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina