Resultats de la cerca

La màquina d’estampar de cilindres és constituïda per un gran tambor giratori al voltant del qual passa una gruixuda tela contínua, que fa de coixí, i una tela acompanyadora de cotó, anomenada empesa o bruts d’estampació damunt de tot, adaptant-se al tambor, passa el teixit que hom vol estampar Al voltant del tambor hi ha disposats els cilindres gravats, que exerceixen una pressió contra el tambor i, per tant, contra el teixit que hom estampa Cada cilindre estampa un color diferent, i llur nombre rarament passa de 12 Els cilindres gravats són formats per un gruixut embolcall cilíndric de…

Abocat pels seus pares a l’estat eclesiàstic, fou pensionat per la Companyia de Jesús i estudià al seminari de Sogorb i a la Universitat de València El 1746, a Madrid, seguí els cursos de la Junta Preparatòria, embrió de l’Academia de San Fernando També pensionat pels jesuïtes prengué contacte directe amb l’art d’Itàlia a Venècia, Roma, Nàpols i Herculà 1751-59 En ser expulsats els jesuïtes d’Espanya 1767 fou encarregat d’inventariar les pintures dels seus collegis a Andalusia El 1771, pensionat en part per Carles III, emprengué en forma d’epistolari dirigit a un personatge identificable amb…

El seu nom indica pas fet en direcció contrària al pas precedent D’origen molt antic, hom l’ha ballat al Principat i al Rosselló fins avançat el s XIX Els dansaires evolucionaven, al so d’una cobla reduïda cornamusa, gralla, flabiol i tamborí, en forma de rengle i donant-se les mans oscillaven cap a l’esquerra i cap a la dreta periòdicament, i per indicació del capdanser, formaven una roda o rodada que servia de descans als balladors La coreografia consistia a donar una volta a la plaça bo i repartint els passos de manera que en acabar la música hom s’escaigués altra vegada al punt de partida…

Es llicencià en dret per la Universitat de Valladolid, en filosofia i lletres per la de Salamanca, i en periodisme per la de Madrid Vinculat professionalment des del 1958 fins a la seva jubilació 1995 al diari El Norte de Castilla , del qual fou collaborador estable des del 1962 i director des del 1992, collaborà també en altres capçaleres espanyoles, com ara  ABC o La Razón Assagista i narrador de prestigi, fou un coneixedor profund de Castella i un expert en temes jueus i místics Abordà també temes contemporanis, com ara la Guerra Civil Espanyola La seva obra comprèn tots els gèneres menys…

Féu estudis de pilot de vaixell mercant, essent el primer de la promoció, però deixà aquest camp per cursar estudis de tipografia El 1822 viatjà a Cadis, Sevilla —on va treballar a l’imprempta de l’Universal— i a Madrid, on treballà a la impremta reial El 1827 treballà com a oficial caixista a Barcelona Viatjà per diversos països d’Europa França, Suïssa, Bèlgica, Holanda, anglaterra i Alemanya, on treballà a empreses i aprengué les tècniques tipogràfiques més avançades El 1829 tornà a Barcelona, on treballà a l’Impremta Josep Torner fins que, el 1830, s’associà amb el publicista i catedràtic…

Fill del farmacèutic i botànic  Antoni de Bolòs i Vayreda  i germà de la geògrafa Maria del Tura de Bolòs i Capdevila Catedràtic de botànica a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona 1953 membre de la Institució Catalana d’Història Natural 1945, de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1963, de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans 1964, del comitè permanent de la Station Internationale de Géobotanique Méditerranéenne et Alpine SIGMA de Montpeller 1964 i de la Societat Catalana de Biologia 1965 consultor regional per a la península Ibèrica i les Illes…

Situació Es localitza a la colònia minera de Vilafruns, situada abans del km 13 de la carretera de Manresa a Berga C-1411, entre Sallent i Balsareny, vora les ruïnes de l’antiga església de Santa Cecília Long 1°52’45” — Lat 41°50’30” Les restes medievals aparegueren al costat mateix dels blocs de cases fets expressament per als treballadors de l’explotació potàssica Necròpoli Un dels esquelets dipositats en una de les sepultures Es tracta d’una fossa puix que manquen les lloses de protecció laterals Arxiu del Departament d’Història Medieval de la Universitat de Barcelona, llegat del Dr…

El 1960 es doctorà en història de l’art a la Universitat de València, amb la primera tesi presentada sota la direcció de Felip Maria Garín i Ortiz de Taranco, Pintores valencianos de flores Des del 1958 fou professor de geografia i història de l’Escola de Magisteri de València, de la qual arribà a ser el director El 1966 s’incorporà al Departament d’Història de l’Art de la UV, primer com a ajudant de classes pràctiques i després com a encarregat provisional d’una plaça d’adjunt que guanyà al març del 1968 En aquell moment ja havia publicat una vintena d’articles importants en revistes…

Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1925 Continuà els estudis a Madrid, on es doctorà el 1928 Guanyà per oposició una plaça de professor a la Universitat de Saragossa Becat pel govern espanyol, amplià estudis a París, Estrasburg i Brusselles De 1934 a 1938 fou professor titular a la càtedra de bioquímica de l’Escola d’Enginyers Agrònoms de Barcelona i director 1934-39 de l’Institut dels Sòls de Catalunya, període durant el qual publicà, juntament amb Josep Valle i Arribas, Què és la ciència del sòl 1938, primer manual d’edafologia escrit en català Fou…

La guia del seu oncle, Antoni Campillo, i del bisbe Climent expliquen la seva formació al collegi episcopal de Barcelona, a la Universitat de València, on fou deixeble d’Andreu Piquer, i a Tolosa Llenguadoc, i la seva afiliació al grup dels illustrats catalans, dins el qual collaborà més precisament amb Antoni Jutglà, F Carbonell i Bravo, F Santponts, A Martí i Franquès i Fèlix Amat, en l’afany de progrés tècnic i social i amb uns estrets lligams amb l’evolució europea En medicina destacaren les seves lluites contra rutines i superstició Carta a un amigo sobre el éxtasis de la…