Resultats de la cerca

Situada a la riba del riu Martin, a la plana litoral i al peu de la serralada del Rif, és el centre comercial d’una regió agrícola fèrtil tarongers i oliveres Té indústries de fertilitzants, tèxtils, alimentàries i de tabac Islamitzada al segle VIII per Mūsà ibn Nuṣayr, passà a formar part del domini idríssida, i al final del segle IX fou destruïda La població no ressorgí de nou fins que el soldà del Marroc Yūsuf IV hi construí una alcassaba 1286 Sota l’imperi benimerí de Granada es convertí en focus de pirateria, fins que Enric III de Castella la destruí 1401 Reconstruïda de nou…

Ocupada antigament per ammonites, moabites i idumeus, fou seu de les tribus israelites de Gad, de Rubèn i part de Manassès, bé que només Acab 873-854 aC i Jeroboam 783-743 aconseguiren d’integrar-la a Israel Conquerida pels selèucides ~400 aC, formà part de l’imperi nabateu de Petra Sota els asmoneus 143-63 aC tornà a formar part de l’estat jueu Integrà la província romana de Palestina 64 aC Conquerida pels musulmans 637, esdevingué un dels sis regnes regne de Karak en què fou dividida la Síria sota els califes de Bagdad En temps dels croats, constituí el principat llatí de Transjordània, amb…

És un important port comercial que efectua més de la meitat de les exportacions de l’estat sisal, cacauets, cafè, fibra de cotó i or Té indústria alimentària, de tabac, de sabó, de vestits, de calçat, de mobles i refineria de petroli La població ha tingut un gran creixement de mitjans anys quaranta ençà l’any 1948 tenia 69 227 h, i hi predominen els asiàtics Terminal del ferrocarril que uneix els llacs amb l’Índic Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universitat de Dar es Salaam, fundada el 1961 La ciutat fou fundada al s XVII pel rei Wabarawa amb el nom de…

Vivien de la ramaderia nòmada, i sorgiren a la vida política arran de la derrota que els inflingiren els almohades 1145 Emigrats cap al nord 1244, foren dispersats per l’imperi regnant Tanmateix, l’emir Abū Yaḥyà ibn ‘Abd al-Ḥaqq ocupà Meknès, Fes, Tâza, Rabat i Salé L’any 1269 els benimerins prengueren Marràqueix i dominaren l’imperi almohade del Magrib Granada en sollicità l’ajut, i el soldà Abū Yūsuf Ya'qūb 1258-86 vencé els castellans a Écija 1275 El 1309 els granadins tornaven a cercar l’aliança benimerina L’època de màxima esplendor fou la dels regnats d'Abū-l-Ḥasan 1331-48…

És conservat a Istanbul com a relíquia És conegut el poema que li dedicà al-Būṣīrī

Governador d’al-Ḥijāz durant el califat del seu antecessor, un cop califa es negà a continuar les guerres d’expansió de l’islam A l’interior, intentà de resoldre el desequilibri econòmic que suposava la diversitat d’imposts deguts per musulmans i no musulmans i portà a terme diverses i impopulars reformes fiscals El succeí Yazīd II

Segons investigacions d’Abadal, era fill del comte Belló de Carcassona Belló I de Carcassona i germà d' Oliba I de Carcassona , successor d’aquest a Carcassona, la qual cosa explicaria les futures bones relacions entre el Casal de Barcelona , eixit de Sunifred, i el Casal de Carcassona, i la tradicional afecció dels comtes catalans a l’abadia carcassonesa de la Grassa Com altres membres de la família carcassonesa, es distingí pel seu legitimisme i per la fidelitat a la dinastia carolíngia En premi a aquesta fidelitat pròpia i sobretot del seu germà Oliba I, el rei Lluís I el Piadós li…

La producció monetària a l’Àndalus a l’època musulmana fou considerable i, malgrat els importants treballs realitzats per historiadors i numismàtics, l’estudi de les monedes representa encara un dels camps potencialment més propicis a recerques que puguin acréixer o renovar els coneixements sobre la història i la civilització andalusines A partir d’aquest punt s’analitzaran les grans fases de la història monetària de l’Àndalus, introduint algunes indicacions sobre la numismàtica de les regions i les Illes Orientals L’emissió de moneda en temps dels omeies 756-1005 Les primeres monedes…

En trontollar aquest i després del fallit intent de Muǧāhid el futur taifa de Dénia d’entronitzar-s’hi, se n'emparà Labib al-'Amirī al-Fatà, un altre llibert del clan amirita Amb l’ajut de Mubārak de València s’enfrontà, amb èxit 1016, al taifa tugíbida al-Munḏi ibn Yahyà de Saragossa, que pretenia de desposseir-lo, i, en ésser destruït Muḏāffar, s’annexà la taifa de València 1018-21 Mantingué bones relacions amb Barcelona, fet pel qual sembla que perdé la confiança dels valencians Reduït de nou a Tortosa, es mantingué en el poder fins el 1035 A partir de Muqātil 1035-58 les…

De familia acomodada d’origen grecolibanès i cristiana, estudià en una escola anglesa, i posteriorment anà als EUA a estudiar cinema i art dramàtic En tornar a Egipte, començà fent tasques d’ajudant de direcció i el 1950 rodà el seu primer llarg-metratge, Baba Amin ‘Pare Amin’, i l’any següent Ibn el Nil ‘Fill del Nil’, 1951 fou presentada al Festival de Canes De la seva producció una quarantena de títols hom pot esmentar també Bab el Hadid ‘Estació central’, 1958, Siraa Fil-Wadi ‘Lluita a la vall’, 1954, que donà a conèixer Omar Sharif la trilogia semiautobiogràfica Iskanderija lih ‘…