Resultats de la cerca
Es mostren 2315 resultats
Ramon Sanglada i Safortesa
Filosofia
Història
Cristianisme
Teòleg lul·lista.
Fill de Miquel Sanglada i de Santjoan Regí la càtedra lulliana de la Universitat de Mallorca a mitjan s XVII Fou home de vida dramàtica i turmentada, jesuïta primer 1608, presoner dels turcs un quant temps 1608-09, després trinitari 1628, de nou jesuïta i finalment carmelità 1640 Entre els seus tractats teològics, que deixà manuscrits, figuren dos volums de comentaris, introduccions, explicacions i compilacions de l’art lulliana, en llatí i castellà
Ianus Pannonius
Filosofia
Nom amb el qual és conegut János Csezmicei, humanista hongarès.
Fou bisbe de Pécs i canceller del sobirà renaixentista Maties I i participà en campanyes militars contra els turcs Morí camí d’Itàlia quan fugia de la venjança del rei, descoberta una conjura Traductor de Demòstenes i Plutarc, la seva poesia, que escriví en llatí, destacà en elegies com Andreae Mantegnae elegia 1458 i en els panegírics Panegyricus in Renatum i Silva Panegyrica ad Guarinum Veronensem praeceptorem suum , d’una gran perfecció formal
Climent Pujol i Villegas
Canonista i orientalista.
Estudià al seminari de Vic a Comillas es doctorà en teologia, i a Roma, en dret canònic Ordenat de sacerdot, collaborà a Catalunya Social Ingressat a la Companyia de Jesús, ensenyà a la facultat de Sant Ignasi de Barcelona 1941 i a l’Institut Oriental de Roma És autor de diverses obres sobre dret canònic dels catòlics orientals, en castellà i llatí L’any 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi
Enric Crous i Vidal
Disseny i arts gràfiques
Tipògraf i grafista.
Després dels estudis secundaris s’inicià ja en la publicitat Fundà i dirigí, a Lleida, la revista d’avantguarda “Art” 1933, i exposà individualment a Barcelona, Madrid, etc El 1939 s’exilià a França Defensà el grafisme llatí Doctrine et action , Richesse de la graphie latine , Grace et harmonie du graphisme latin et autres remarques , etc i dibuixà caràcters i vinyetes tipogràfiques Els alfabets més importants que dibuixà són París , Flash , Ilerda i Crous Vidal
Mateu d’Olesa i de Safortesa
Cristianisme
Teòleg.
Doctor en teologia i drets, canonge de la seu de Mallorca, el 1646 fou nomenat rector de la Universitat de Mallorca El 1660 escriví una llarga epístola en llatí a un lullista francès en la qual feia una ressenya de la vida i les virtuts de Ramon Llull i dels progressos de la seva doctrina fou publicada a París el 1668 per JMVernon en la seva obra sobre Llull Le docteur illuminé
signe del zodíac
Esoterisme
Cadascuna de les dotze parts que constitueixen el zodíac.
Signes del zodíac núm Nom català Nom llatí Constellació actual corresponent 1 Àries Aries Àries 2 Taure Taurus el Taure 3 Bessons o Gèmini Gemini els Bessons 4 Càncer o Cranc Cancer el Cranc 5 Lleó Leo el Lleó 6 Verge Virgo la Verge 7 Balança Libra la Balança 8 Escorpió Scorpius l’Escorpió 9 Sagitari Sagittarius el Sagitari 10 Capricorn Capricornius Capricorni 11 Aquari Aquarius l’Aquari 12 Peixos Pisces els Peixos
Miquel Ferrer
Literatura catalana
Catedràtic de medicina i d’humanitats a l’estudi general de Lleida.
El 1570 dirigí una llarga carta en llatí al bisbe de Lleida Antoni Agustí, en la qual exposava el seu criteri sobre la formació humanística dels deixebles Publicà Dialogus inscriptus Terentiana imitatio València, 1562 i un Mètodo i art molt breu en romanç i molt clar per apendre la gramàtica de la llengua llatina Lleida, 1572 i 1578, probablement la primera gramàtica llatina escrita en llengua vulgar editada a la península Ibèrica
,
Jeroni de Santa Fe
Literatura
Judaisme
Metge, escriptor i polemista d’origen jueu (Yehošu‘a Lorquí); fou batejat per Vicent Ferrer per l’abril del 1412.
Essent metge de Benet XIII fou el capdavanter de la disputa de Tortosa , per a la qual redactà 24 tesis sobre la vinguda del Messies Després de la disputa collaborà activament en la política antijueva Se li atribueix un llibre de medicina compost el 1408 L’opuscle en llatí sobre la vinguda del Messies, juntament amb un altre sobre els errors del Talmud, fou imprès, al segle XVI, amb el títol d' Hebraeomastix
e
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Cinquena lletra de l’alfabet català anomenada e.
La E majúscula llatina deriva directament de la E grega, procedent, al seu torn, dels alfabets fenicis La E clàssica de les inscripcions romanes consta d’un traç vertical i de tres traços horitzontals situats, l’un a la base del pal vertical, l’altre al damunt, i l’altre al centre El ductus de la E capital rústica elegant segueix l’ordre dels quatre traços descrit, el primer, prim, i els altres tres, gruixuts Aquesta E no té reforços estètics si no és en l’escriptura monumental d’inscripcions Ben aviat els primitius traços un i dos es feren units en un sol temps, i en resultaren una corba a l…
Ruscino
Ciutat
Ciutat ibèrica i després romana que correspon a Castellrosselló, dins el municipi de Perpinyà (Rosselló).
Situada damunt un turó que domina la Tet, en un encreuament de camins, existia ja al s VI aC i presenta les característiques d’un poblat ibèric típic Convertida pels romans en municipi de dret llatí, adoptà l’urbanisme romà, visible sobretot a través del fòrum, excavat Després del segle I dC sembla que perdé importància El lloc fou identificat des del s XVII hi han estat fetes excavacions als s XIX i XX, que continuen
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina