Resultats de la cerca

Situació Vista del mur meridional d’aquesta ermita, reforçat per contraforts J M Masagué L’església de Santa Maria de les Arenes és situada a l’antic terme de Sant Feliu del Racó, a l’extrem nord-oest del terme municipal de Castellar del Vallès, al final dels últims contraforts orientals de Sant Llorenç del Munt És a la dreta del riu Ripoll, entre les confluències dels torrents de les Arenes i del Sot de Matalonga amb el riu Envoltada d’un bosc frondós, avui parc natural de Sant Llorenç del Munt, es dreça al cim d’un turó Adossada a la façana nord hi ha una construcció paràsita Mapa L36-15392…

Situació i presentació El terme, que té forma de triangle, limita al N amb Avinyó, a l’E i S amb Calders i Navarcles i a l’W amb Sallent En èpoques passades el terme incloïa les terres de la parròquia de Santa Maria d’Horta i formava el que la documentació medieval anomena, a partir dels anys 889 i 890, vallis qui dicitur Artes o Artesse Artés és un municipi afusat, drenat pel Llobregat, la Riera Gavarresa, el torrent de la Roqueta i la riera de Malrubí Comprèn, a més de la vila d’Artés, cap administratiu, la urbanització de la Vista del Pirineu, on hi havia 74 h el 2005 Tres vies locals…

És esmentada el 1035, quan els Lluçà fan deixes per a la seva construcció o reconstrucció Fou parròquia independent fins el 1595, que fou annexada a la de Sant Feliu La seva existència encara és constatada el 1685 com a capella rural, però al segle XVIII s’abandonà De l’antiga església de Sant Julià de la Cirera resten els fonaments mig colgats, de manera que ni tan sols se’n pot reconstruir la planta

Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en història l’any 1951 Durant aquesta primera etapa de la seva vida acadèmica, fou el principal collaborador i deixeble del professor Albert del Castillo, que dirigí la seva tesi doctoral, Las comunidades religiosas del antiguo Obispado de Urgel siglos VI-XVI , publicada en tres volums el 1960 Fou també Albert del Castillo qui l’introduí en l’aleshores nova disciplina d’arqueologia medieval Juntament amb un grup de prehistoriadors, com Pere de Palol i Joan Maluquer, M Riu començà a realitzar prospeccions i…

Situació Planta, a escala 1200, de l’església, on s’han indicat els forats i encaixos que hi ha als murs El tram recte al sector de migjorn de l’absis correspon a una zona on el mur ha estat restaurat, bé que la deformació sembla original JA Adell Per arribar a l’església de Sant Vicenç del Castell de Lluçà cal seguir el mateix camí que hem indicat pel castell L’església es troba al peu d’aquest i perfectament visible Aquesta església figura situada en el mapa de l’exèrcit 150000, full 293 x 20,6 —y 56,4 31 TDG 206564 JVV Història Una vista exterior de l’església, un dels pocs edificis de…

Les vegueries i sotsvegueries de Catalunya el 1301 La vegueria era la demarcació on el veguer exercia la plena representació jurisdiccional del senyor de l’indret Era present al segle XII en àmbits comtals i vescomtals, a manera de districte que permetia superar delimitacions més reduïdes i adaptar la representació sobre regions reals Aquestes regions eren perfilades d’acord amb les característiques naturals, jurisdiccionals i d’unitat socioeconòmica, a partir d’un nucli rector Al segle XIII, la monarquia va assumir progressivament aquest model de demarcació, tot reflectint una divisió en…

A diferència, però, de la màgia pròpiament dita, que apareix com una capacitat tècnica que pot ésser apresa per qualsevol, la bruixeria és considerada una qualitat innata dels qui hom suposa que la posseeixen L’origen de les pràctiques de bruixeria pot ésser cercat en la supervivència de cultes pagans, però molt especialment en les doctrines dualistes cristianes i en la creença en el poder del dimoni, molt esteses a l’Europa medieval Les dones que la practiquen són anomenades bruixes , i els homes, bruixots El poder d’aquestes persones es manifesta en el fet d’ embruixar persones o animals,…

Situació i presentació El terme municipal és al massís muntanyós de la serra d’Ensija i de rasos de Peguera, on forma l’alta vall de la Garganta i també l’alta vall del riu de Peguera Inclou també, a l’extrem occidental del terme, una petita part de la capçalera de l’aigua d’Ora, que és la vall de la Font del Pi Limita al N amb els termes de Saldes i Vallcebre a l’E amb el de Cercs al S amb un enclavament de Montmajor, amb l’extrem septentrional del terme de Castellar del Riu i amb el de Cercs i, per l’W, amb l’extrem septentrional del terme de Guixers Solsonès i, en uns pocs centenars de…