Resultats de la cerca
Es mostren 3319 resultats
Pere Antoni Ventalló i Vintró
Literatura catalana
Farmacèutic i escriptor.
Publicà estudis sobre qüestions agrícoles La repoblación forestal y el eucalipto en ella , 1908 El 1868 estrenà la comèdia La muller que fa per casa Participà en els Jocs Florals del 1868, amb el sobrenom de Cantor d’Ègara , on fou premiat Publicà també les monografies Història de Terrassa, Sant Pere de Terrassa i Viladecavalls i Les antigüetats de Sant Pere de Terrassa dins l’ Àlbum monumental i pintoresc de Catalunya 1878 Era germà del metge, periodista i polític Josep Ventalló
Hülegü
Història
Primer ilkan de Pèrsia (1256-65).
Net de Genguis Kan, el seu germà Möngke, cap suprem dels mongols, li encomanà el govern de Pèrsia Intentava la conquesta de Síria quan, en morir Möngke 1258, tornà a Pèrsia, i les hordes mongòliques sofriren la primera derrota 1260 contra els mamelucs Hülegü, budista i de mare i muller nestorianes, protegí les diverses confessions cristianes, i en el camp de la ciència encarregà a Nāsir al-Dīn Tūsī la construcció i la direcció de l’observatori astronòmic de Marāgheh
Garcia I d’Aragó
Història
Comte d’Aragó (~820 - 833).
Fill de Galí Belascotenes Casat amb Matrona, filla del comte Asnar I d’Aragó, problemes familiars o discrepàncies polítiques amb el seu sogre, francòfil, el portaren a repudiar la seva muller, a tornar-se a casar amb una filla d’Ènnec I de Pamplona, i a expulsar Asnar I del comtat amb l’ajut del seu nou sogre i dels Banū Qasī ~820 Més tard derrotà una expedició francesa tramesa per Lluís el Piadós 823 Segurament el succeí el seu fill Galí I
Malcolm III d’Escòcia
Història
Nom que prengué Mac Duncan en esdevenir rei d’Escòcia (1054).
Fill de Duncan I, fou acollit per Eduard III el Confessor en ésser assassinat el seu pare, i assolí el tron després de la mort de Macbeth Ajudà Edgard d’Atheling en la lluita pel tron d’Anglaterra contra Guillem el Conqueridor, però aquest envaí Escòcia i l’obligà a signar la pau Morí assassinat durant la invasió del regne de Northúmbria Assegurà la independència d’Escòcia i, juntament amb la seva muller, Margarida, més tard canonitzada, afavorí l’obra d’organització eclesiàstica
Castell de Penelles
Art romànic
El lloc de Penelles, a la plana urgellesa de la comarca, és esmentat per primera vegada el 1069 1079, en què el comte Ermengol IV d’Urgell va dotar el monestir de Santa Maria de Gualter, entre altres béns, amb la meitat de les primícies que tenia a Penelles El castell de Penelles nasqué en un extrem del terme de Butsènit com a quadra fronterera, i la seva jurisdicció va anar lligada en un primer moment al castell de Butsènit Molts documents així ho confirmen L’any 1084 Ramon Gombau de Ribelles i la seva muller Sicarda de Castellbò, que havien obtingut del comte d’Urgell les Penelles, van…
Casal d’Alta-riba (Calldetenes)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les restes de l’antic casal amb la façana de llevant A desgrat del mal estat i de la vegetació, encara són visibles en el mur les espitlleres, molt estretes M Anglada El casal d’Alta-riba o domus d’Alta-riba es troba situat vers el cantó de llevant del terme municipal de Calldetenes, al costat esquerre del torrent de Sant Martí i a 500 m vers llevant de l’església parroquial de Sant Martí de Riudeperes Aquest casal es pot localitzar al mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-13 332 x 43,2 —y 41,9 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Vic a…
trinitària
Cristianisme
Religiosa de la branca femenina de l’orde de la Santíssima Trinitat fundat a Vinganya de Seròs (Segrià), en el primitiu convent de trinitaris fundat el 1201.
El ministre general de l’orde el 1236 cedí el convent a la princesa Constança, filla de Pere I el Catòlic i muller de Ramon Guillem de Montcada, la qual hi establí una comunitat de monges vers el 1250 i és considerada, així, com la fundadora de la branca femenina de l’orde Fins el 1500 fou l’únic convent de l’orde Més tard se'n crearen d’altres a la resta de la península Ibèrica El convent de Vinganya fou retornat als frares el 1529
Barthélemy Prieur
Escultura
Escultor francès.
Deixeble de GPilon, de qui continuà l’estil però amb una correcció romana que li restà força i caràcter Treballà per a la família Montmorency al castell d’Écouen, als sepulcres del conestable Anne de Montmorency i de la seva muller i en el monument al cor del conestable tots tres al Musée du Louvre Posteriorment treballà per a Enric IV a la façana de la Petita Galeria del Louvre La seva obra mestra és l’estàtua orant de Marie de Brabançon-Cany 1601, Musée du Louvre
Iacopo Bellini
Pintura
Pintor italià, deixeble de Gentile da Fabriano.
És autor de nombroses pintures religioses en què la pintura veneciana començà a allunyar-se de la tradició gòtica El Musée du Louvre de París i el British Museum de Londres conserven dos reculls de dibuixos seus, que contenen interessants perspectives d’arquitectura i que constituïren durant molt de temps fonts de temes per a la gran escola veneciana dels ss XV i XVI, de la qual ell fou l’iniciador Fou pare de Gentile, Giovanni i Niccolosa Bellini aquesta darrera fou muller de Mantegna 1453
Armand Moreno i Gómez
Cinematografia
Teatre
Director teatral i cinematogràfic.
Començà escrivint poesia i aviat es dedicà al teatre, de primer com a actor i més endavant com a director d’escena Yerma , 1971, de F García Lorca Intervingué com a intèrpret cinematogràfic en bastants pellícules, camp on exercí també d’ajudant de direcció, de guionista, de cap de producció i de realitzador Maria Rosa , 1964, film català a partir del drama d’À Guimerà, que fou protagonitzat per la seva muller, l’actriu N Espert Fou codirector del Teatre Principal de València 1979-81
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina