Resultats de la cerca
Es mostren 7269 resultats
Història dels Països Catalans
Historiografia catalana
Obra coordinada per Albert Balcells i editada per Edhasa a Barcelona l’any 1980, amb l’objectiu de fer una història social i política que englobés tots els Països Catalans.
Així, els seus referents foren els treballs d’altres disciplines elaborats amb aquesta voluntat En els objectius preliminars se citen diverses obres que es prenen com a exemple els diccionaris lingüístics de Pompeu Fabra, Alcover-Moll i Joan Coromines en història de la literatura, l’obra de Riquer-Comas i Molas-Romeu en història de la llengua, el treball de Sanchis i Guarner en geografia, el de Pierre Deffontaines en geofísica, l’obra de JM Pancreda i J Nuet, i en l’àmbit de la natura, el treball de Ramon Folch i Guillèn La primera part, Dels orígens a 1714 , consta de dos volums…
Hidrologia 2017
Hidrologia
L’any hidrològic 2016-17 Les mitjanes de cabal dels rius catalans de l’any 2016-17 van ser superiors a les dels darrers anys, però força allunyades, encara, de les mitjanes històriques Els rius van mostrar símptomes d’exhauriment i de canvis en els règims hidrològics que poden tenir conseqüències sobre el llit i el canal del riu, la fauna i la flora fluvial i de ribera, i els recursos hídrics en definitiva, sobre el paisatge fluvial Les conques internes de Catalunya El 2017, els rius de les conques internes van mostrar dos períodes clarament diferenciats un de relativament humit, però breu, i…
Montecchio Maggiore
Ciutat
Ciutat de la província de Vicenza, al Vèneto, Itàlia.
És situada a 72 m sobre el nivell del mar prop d’un turó dels Prealps de Vicenza A l’edatmitjana fou una villa important dels Scaligeri, amb dos castells, lligats a la llegenda de Romeu i Julieta
Molinos
Caseria
Caseria del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), a la vall Fosca, a l’esquerra del Flamisell.
Hi ha la central hidroelèctrica de Molinos , d’una potència installada de 13 500 kW i una producció mitjana de 35 000 000 de kWh, construïda el 1916 és alimentada a través d’un canal subterrani procedent de Cabdella
mar de Laptev
Mar
Mar de l’oceà Àrtic, la més extrema d’aquest, al litoral de Rússia, entre la península de Tajmyr i les illes Severnaja Zeml’a, a l’W, i les Novosibirsk, a l’E.
Té una superfície d’uns 70 000 km 2 , un volum d’aigua de 403 000 km 3 i una profunditat mitjana de 578 m i màxima de 3 385 m La major part de l’any resta glaçada
Chichester
La catedral de Chichester, començada el 1085 i reconstruïda durant el segle XII
© B. Llebaria
Ciutat
Capital del comtat de West Sussex, a Anglaterra, Gran Bretanya.
Correspon probablement a la Regnum de l’època romana Adquirí importància sota els saxons Durant tota l’edat mitjana fou un important centre comercial El seu màxim monument és la catedral, d’estil romànic ~1085-1184, amb additaments posteriors
competència
Geologia
En un riu o corrent d’aigua, possibilitat que té de transportar materials aïllats de la mida màxima compatible amb la velocitat.
La competència és difícil de determinar, puix que depèn de la densitat dels còdols, de llur forma rodons o angulosos i de si hom pren com a velocitat de les aigües la mitjana, la superficial o la de fons
Cuadernos de Historia de España
Història
Revista científica dedicada a l’estudi de la història medieval de la península Ibèrica, fundada a Buenos Aires el 1944 per Claudio Sánchez Albornoz.
Editada per l’Instituto de Historia de España, impulsà de manera decisiva els estudis, especialment d’història política i institucional, dels regnes d’Astúries, de Castella i de Lleó a l’edat mitjana La seva publicació cessà el 1981
atenolol
Farmàcia
Química
Substància cristal·lina que es fon a 147°C.
És un blocador cardioselectiu dels receptors β-adrenèrgics que no presenta efecte antiarrítmic de tipus quinidínic És emprat en medicina en el tractament de la hipertensió El seu temps de vida mitjana en sang és de 5-6 hores
antifonari
Música
Llibre litúrgic de l’Església occidental que conté antífones i altres cants.
Aparegué al començament de l’edatmitjana amb el nom de Liber Antiphonarius , aplicat originàriament tant al llibre d’antífones de la missa com al d’antífones de l’ofici Posteriorment fou dit més especialment del de l’ofici
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina