Resultats de la cerca

Rebé la influència de Liszt, a qui dedicà el seu poema simfònic Tamara 1858 i la fantasia oriental per a piano Islamey 1968 Glinka li despertà el sentiment nacionalista musical Amb dos companys fundà una escola lliure i gratuïta de música, i el Grup dels 5 amb K'ui, Borodin, Musorgskij i Rimskij-Korsakov El 1883 fou nomenat director de la Societat Musical Russa Començà l’edició de les obres de Glinka, donà lliçons, organitzà i dirigí concerts, fundà associacions i s’interessà més per la música russa en general que no pas per la seva en particular Aquest entusiasme i el gran…

Inicià els estudis de piano amb la seva mare, Charlotte Freifrau, i posteriorment ingressà a l’Acadèmia de Música de Viena i al Mozarteum de Salzburg, on es formà amb Steniz Scholz Fou deixebla de Nikita Magaloff a Ginebra, i de Marguerite Long a París L’any 1952 guanyà el primer premi del Concurs de Ginebra, i el 1954 el de Munic Molt vinculada al món de Salzburg, fou professora del Mozarteum i actuà nombroses vegades al festival que se celebra en aquesta ciutat, essent considerada una de les més grans especialistes de la seva generació en l’obra mozartiana Enregistrà la…

Estudià composició amb el mestre Juan Orrego-Salas i amb Gustavo Becerra Posteriorment continuà perfeccionant els seus estudis al Centro de Altos Estudios Musicales, fundat a Buenos Aires per Alberto Ginastera amb el finançament de la Fundació Rockefeller, i també a l’Instituto Di Tella Inicià la seva presència creativa a Xile a la dècada del 1960 al costat de Sergio Ortega, on rebé la influència del dodecatonisme Les seves obres més destacades són Suite Sine Nomine , per a piano 1962, dues sonates per a piano 1963 i 1965, La Ausencia , cicle de cançons 1962, El…

El 1959 guanyà una beca per a estudiar piano amb César Pérez al Conservatori de l’Havana Continuà la formació artística a l’Instituto Superior de Arte, on es graduà el 1981, i estudià composició amb Roberto Varela És professora de música a la Facultad de Enseñanza Artística de l’Instituto Superior Pedagógico Enrique José Varona, a l’Havana La seva producció ha estat sovint relacionada amb la dels compositors José Ardévol, Dolores Torres i Harold Gramatges La major part de les seves obres són molt curtes i per a petits grups de cambra, especialment duets, amb un predomini dels…

Estudià piano amb G Leguía, violí amb M Béjar Pacheco, teoria amb C Sánchez Málaga, harmonia i contrapunt amb A Sas, i composició dodecatònica a Bogotà amb R Pineda 1957 També estudià al Conservatori Nacional de Lima, on exercí com a docent, i cursà dret a la Universidad Nacional Mayor de San Marcos Guanyà diversos premis nacionals en l’àrea de la composició Algunes de les seves obres més destacables són Chulpas , una de les més importants obres simfòniques del país 1968, la cantata Apu Inqa 1970 i les simfonies Nazca i el Modo Nazca , que s’interpreta amb instruments…

La seva mare la introduí en l’estudi de la música i Jaume Roig fou el seu primer mestre de piano Posteriorment es traslladà a Madrid, on estudià el grau superior d’aquest instrument amb J Cambices Al conservatori madrileny obtingué el primer premi de fi de carrera El 1960, gràcies a una beca concedida pel govern francès, prosseguí la seva formació a l’Escola Normal de Música de París, on treballà la composició amb els mestres G Dandelot, G Kelloer, T Anbiu i JM Damas, entre altres matèries Un cop llicenciada, fou durant molts anys professora de música a l’Institut Servigne de la…

Amb una trajectòria artística vinculada en bona part a la del seu germà gran, el també pianista Aloys Kontarsky , dedicà una part important de la seva activitat concertística a la música contemporània Estudià piano a la Hochschule für Musik de Colònia amb Else Schmitz-Gohr i música de cambra amb el violoncellista Maurits Frank Des de la meitat de la dècada dels cinquanta i fins a la meitat dels setanta formà duet de piano amb el seu germà Aloys, amb el qual, el 1955, guanyà el primer premi del Concurs Internacional de la Ràdio Bavaresa, a Múnic Tots dos tingueren un…

Incitat pel seu pare, violinista, s’inicià de ben petit en la música, en primer lloc com a concertista de piano A vuit anys dirigí la Vuitena simfonia de L van Beethoven a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, i quan en tenia onze fou convidat a dirigir a Londres, on debutà a la Harringay Arena amb obres d’A Dvorák i L van Beethoven En anys successius actuà de nou a la capital anglesa especialment en 1959-63, a més de ser convidat arreu del món Del 1970 al 1980 dirigí l’Orquestra Simfònica de Winnipeg Canadà, i entre el 1982 i el 1988, la d’Adelaida Austràlia Estrenà obres d’autors del segle…

Formada al Conservatori Superior de Música de València, el Real Conservatorio de Música de Madrid, el Mozarteum de Salzburg i l’Acadèmia de Música de Graz, ha centrat la seva activitat com a soprano, que ha exhibit en diferents actuacions arreu d’Europa Parallelament ha desenvolupat la carrera de pianista, i s’ha especialitzat en l’acompanyament El catàleg de la seva producció compositiva comprèn essencialment música de cambra i coral A judici de Josep Rovira, els títols que cal destacar-ne són la Sonata per a clarinet i piano , la Suite acadèmica , per a orquestra de cordes, i Los inmortales…

Vida El seu pare, Louis Adam, va ser compositor, professor de piano al Conservatori de París 1797-1842 i escriví dos tractats de tècnica de piano, un dels quals titulat Méthode du piano du Conservatoire Adolphe estudià piano amb H Lemoine, orgue amb F Benoist i composició amb F-A Boieldieu Des de molt jove es decantà vers la música escènica i compongué per a teatres de París, com el Gymnase i l’Opéra-Comique, i locals de vaudeville El 1824 obtingué una menció al Premi de Roma, i el 1825 guanyà el segon premi en el mateix certamen La seva primera gran oportunitat li arribà el 1825, any en…