Resultats de la cerca
Es mostren 3433 resultats
Museu del Coure
Museu
Museologia
Espai museístic creat l’any 2008 a les Masies de Voltregà, per la Fundació la Farga i la Universitat de Vic, dins el recinte de l’antiga fàbrica La Farga Lacambra, en el seu 200 aniversari.
És emplaçat a la Casa dels Amos, una antiga torre de començament del segle XX, situada al costat de la fàbrica, i consta de dues plantes de 180 m 2 cadascuna i una passarella que permet visualitzar la planta de producció El discurs museogràfic es construeix, per mitjans interactius i amb la participació del visitant, des del punt de vista industrial, històric i formatiu
Gaudí Centre

façana principal del Gaudí Centre de Reus
© PMTC / Carles Fargas
Museologia
Equipament expositiu de nova generació al voltant de la figura i l’obra d’Antoni Gaudí, obert al públic l’any 2007 a Reus.
Presenta un recorregut per l’univers d’aquest arquitecte, reusenc universal, i s’hi exposen objectes reals i reproduccions de la seva obra En 1 200 m 2 d’exposició, repartida en tres plantes, es presenta un discurs expositiu estructurat en tres àmbits Gaudí Universal introducció al personatge, Gaudí Innovador immersió en la seva obra i Gaudí i Reus la relació amb la ciutat
esfingolípid
Bioquímica
Cadascun dels lípids que lliuren, per hidròlisi, una molècula d’esfingosina o bé d’un derivat seu, a més d’un àcid gras i un alcohol.
Pertanyen a aquest grup les esfingomielines esfingomielina, que lliuren també, per hidròlisi, una molècula d’àcid fosfòric, i els glicolípids , anomenats cerebròsids o gangliòsids , els quals no contenen fosfat Els esfingolípids es troben a les membranes cellulars dels animals i de les plantes, en els greixos de dipòsit i en els teixits nerviosos Certes malalties congènites poden ésser caracteritzades bioquímicament per l’acumulació de determinats esfingolípids esfingoliposi
triclorfon
Química
Agronomia
Compost químic organofosforat que actua com a insecticida d’aplicació foliar i al sòl.
Actiu per ingestió i contacte, hom també el pot utilitzar com a esquer És autoritzat en fruiters, olivera, vinya, plantes d’horta i arbres ornamentals Catalogat com a nociu per a l’home, el seu termini de seguretat és de 10 dies Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació i l’empresa que la comercialitza
ciutat radiant
Urbanisme
Formulació de Le Corbusier (1935) a partir de la seva ciutat de 3 milions d’habitants (1922) i del pla Voisin per a París (1925).
Es concreta en les unitats d’habitació Marsella, 1950 Nantes, 1953 Briey-en-Forêt, 1957 Berlín, 1958 Firminy Vert, 1969, que recullen el concepte dels immeuble-villa , o superposició d’habitatges unifamiliars de dues plantes en un gran bloc A Barcelona, la casa Bloc Sant Andreu de Palomar, 1934-36 dels arquitectes Sert, Torres i Subirana n'és també un exemple, anterior a les unitats d’habitació
Eugène Bourgeau
Botànica
Recol·lector botànic francès.
Primer per compte de Webb, més tard per l’Association Botanique Française d’Exploration, per Hooker, per Boissier i, finalment, per compte propi, ajudat per Cosson en les determinacions, recorregué les illes Canàries, la península Ibèrica, les Illes Balears, Còrsega, Provença, Algèria, el Canadà i Àsia Menor recollint plantes que distribuí en forma de centúries als més importants colleccionistes i als centres botànics del seu temps
Manuel Vidal i López
Biologia
Naturalista.
Un decenni de permanència al Marroc, enrolat a l’exèrcit, li permeté de recollir plantes d’interès, estudiades per Carles Pau, algunes de les quals li foren dedicades Havent tornat a València es llicencià en filosofia i lletres, i seguí noves activitats Dels seus treballs cal esmentar Materiales para la flora marroquí 1921-30, Exploraciones botánicas en Marruecos 1928 i Herborizaciones en Marruecos 1930
Sébastien Vaillant
Botànica
Botànic francès.
Estudià la classificació del regne vegetal Director del Jardin des Plantes, descriví acuradament la funció reproductora dels estams i del pollen en el seu discurs d’obertura del curs 1717 Sermo de structura florum , 1718 Publicà treballs sobre l’estructura de les flors i sobre la vegetació de la regió parisenca, com el Botanicon Parisiense , que fou la primera flora dels voltants de París
Johann-Michael Fischer
Arquitectura
Arquitecte.
Autor de nombroses esglésies i nombrosos convents a Baviera sobresurt especialment la d’Ottobeuren 1737-66, coberta amb cúpules sobre petxines, peça bàsica del rococó germànic Malgrat la riquesa de la decoració en estuc i de la complexitat de les plantes, l’estil de les seves obres palesa més serenitat que el d’altres mestres contemporanis, com Kilian Ignaz Dientzenhofer o Johann Balthasar Newmann
Heinrich Gustav Adolf Engler
Botànica
Botànic alemany, normalitzador de la botànica taxonòmica i geogràfica d’Alemanya.
Collaborà amb KFP von Martius en la seva Flora brasiliensis 1840-1906 i amb A de Candolle en la Monographia Phanerogamarum 1878-96 La seva obra més important en el camp de la taxonomia és la monumental Die natürlichen Pflanzenfamilien ‘Les famílies naturals de les plantes’, 1877-99, en collaboració amb K von Prantl, que ha estat reeditada diverses vegades i és una obra de consulta imprescindible
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina