Resultats de la cerca
Es mostren 1109 resultats
faune
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
Ésser fantàstic de la mitologia romana, que tenia figura humana però amb banyes i potes de cabra, que habitava als boscs i se li atribuïen idèntiques qualitats i passions que als sàtirs.
estrucioniformes
Ornitologia
Ordre d’ocells que comprèn individus amb el cap petit, el cos molt llarg i sense plomes, el cos amb ales que no li permeten de volar, i potes grosses i fortes.
L’únic representant és l'estruç
cuereta

Cuereta blanca
Tatiana Bulyonkova (cc-by-nc-sa)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels motacíl·lids, de 16 a 18 cm de longitud total, amb la cua i les potes llargues, que habita prop de l’aigua.
A més de saltironar, com els altres moixons, pot peonar, i aleshores oneja en sentit vertical de forma característica Nia en forats de parets i ponts o bé directament sobre el sòl, formant una estructura de materials vegetals que després recobreix interiorment de plomes Hi ha tres espècies de cueretes, que s’estenen per tota la península Ibèrica la cuereta groga o cuetó o gafardeta groga M flava , que té com a característica principal les plomes de les parts inferiors, de color groc la cuereta torrentera M cinerea , també groguenca i que es distingeix de l’anterior per les plomes de les…
escutígera
Zoologia
Gènere de miriàpodes de l’ordre dels escutigeromorfs, de la família dels escutigèrids, de cos curt, antenes molt llargues i fines, i quinze parells de potes molt primes, llargues i esteses transversalment.
Tenen ulls composts i respiració per sacs traqueals que s’obren a la part dorsal del cos N'hi ha unes 20 espècies dels països temperats i càlids, entre les quals Scoleoptrata , d’uns 15 cm de llargada, és comuna als Països Catalans, on viu sota pedres i a l’interior de les cases de pagès S'alimenta d’insectes
mosca de la bleda-rave

Mosca de la bleda-rave
Janet Graham (CC BY 2.0)
Fitopatologia
Entomologia
Petita mosca de l’ordre dels dípters, de 6 mm de llargada, de tòrax gris i abdomen i potes grocs; el cap és blanc i grisós, i els ulls, grossos i vermells.
Apareix a la primavera, i les femelles ponen els ous, en grups de 3 a 8, a la cara inferior de les fulles, on les larves excaven galeries Les fulles afectades s’emmusteeixen i les plantes poden arribar a morir o almenys resten molt ressentides, i la riquesa en sucre minva Pel juliol s’inicia una segona generació de la mosca, i d’aquesta, una tercera, les nimfes de la qual resten latents al sòl fins a la primavera següent Quan les larves són dins les fulles hom les combat amb polvoritzacions de composts clorats i fosforats
casuariformes

Casuariformes Emús
(CC0)
Ornitologia
Ordre d’ocells que comprèn individus de grans dimensions, amb les ales molt reduïdes, inútils per a volar, però amb les potes llargues i robustes, molt aptes per a caminar i córrer.
Els peus són proveïts de tres dits amb ungles Les plomes són bífides presenten un raquis principal i un altre de secundari L’ordre comprèn els casuaris, de Nova Guinea, i l’emú, d’Austràlia
becadell
becadell comú
© Fototeca.cat
Ornitologia
Nom d’alguns ocells de la família dels caràdrids pertanyents als gèneres Gallinago
(o Capella
) i Lymnocryptes
, típics d’aiguamolls, de bec i potes llargs, cos esvelt i menut i ales punxegudes.
Volen gairebé sempre fent ziga-zagues Són propis del nord i del centre d’Europa El becadell comú G gallinago , d’uns 25 cm, té el dors d’un color vermell negrós densament llistat amb bandes ocràcies, plomatge que el dissimula entremig de les herbes seques i del fang dels aiguamolls s’alimenta de cucs, que troba ficant el bec, llarg i prim, dins la terra humida habita en maresmes i terrenys pantanosos i nia al centre i al nord d’Europa és migrador parcial als Països Catalans d’octubre a abril, on abunda en alguns indrets El becadell gros Gmedia , d’uns 28 cm, té el cos més robust que l’…
Els himenòpters: vespes, abelles, formigues i afins
Els himenòpters constitueixen un ampli ordre d’insectes pterigots lliures, socials o paràsits, dels quals s’han descrit fins ara un total de 280 000 espècies Alguns dels seus representants són molt coneguts tots hem vist les abelles recollectant el nèctar de les flors, o hem observat files de formigues transportant el menjar als seus nius subterranis, o fins i tot hem sentit les doloroses picades que produeixen les vespes No obstant això, aquestes tres formes esmentades són les menys abundoses en espècies d’aquest ordre El gran nombre d’espècies existent, així com les seves diferents…
Talpó comú
El talpó comú Microtus duodecimcostatus és un petit rosegador difícil de diferenciar dels altres representants del subgènere Pitymys presents a la península Ibèrica Cal recórrer a trets dentaris i morfomètrics Les mesures corporals són les següents 91-1 70,5 mm de cap i cos, 21-34,5 mm de cua, 15-18,5 mm de peu posterior, 7,5-10 mm d’orella el pes és de 19-32 g Xavier Palaus És un petit rosegador del subgènere Pitymys , de cos allargat, cap arrodonit i cua curta, que presenta determinades adaptacions a la vida subterrània, com, per exemple, ulls i orelles petits i crani aplatat Altrament,…
elefant

Exemplar d’elefant africà a la República de Sud-àfrica
© Xevi Varela
Mastologia
Mamífer proboscidi de la família dels elefàntids, al qual pertanyen els gèneres Loxodonta i Elephas, cadascun amb una sola espècie.
Els elefants, que poden arribar a fer quatre metres d’alçada i a pesar set tones, són els animals terrestres més grossos que hi ha actualment N’és característica la trompa, una prolongació de l’apèndix nasal que, a més de complir les funcions respiratòries normals, serveix com a instrument d’absorció i de prensió Uns altres trets comuns de tots dos gèneres són el gruix de la pell i el gran desenvolupament de les dues úniques incisives, que constitueixen llurs defenses i poden arribar a pesar fins a 70 kg i poden passar dels tres metres de llargada El color dels elefants varia del gris clar al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina