Resultats de la cerca
Es mostren 7551 resultats
Simon Kuznets
Economia
Economista rus naturalitzat nord-americà.
Féu estudis sobre la renda nacional, el creixement, l’estadística i els progressos en l’aparell teòric salaris, capital, utilitats i interès És autor d' Economic Growth and Structure 1965, Economic Growth of Nations Total Output and Production Structure 1971 i Population Capital and Growth 1974 El 1971 rebé el premi Nobel d’economia
Jean-François Coche
Disseny i arts gràfiques
Llibreter i catalanòfil francès.
Estudià agronomia i aprengué català per correspondència L’any 1977 obrí a París la llibreria Pam de Nas, especialitzada en literatura catalana i occitana i en llibres de temàtica relacionada La llibreria hagué de tancar l’any 2011 per dificultats econòmiques i manca de suport institucional L’any 2006 rebé la Creu de Sant Jordi
Edward Lawrie Tatum
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Per les seves investigacions sobre l’acció química dels gens, l’any 1958 rebé el premi Nobel de medicina, compartit amb Beadle amb qui efectuà nombrosos experiments genètics en Neurospora crassa i amb Lederberg, coautor amb ell d’estudis sobre la transmissió i l’alteració de les característiques hereditàries en Escherichia coli i altres bacteris
batalla de Blenheim
Militar
Acció militar de la guerra de Successió a les corones d’Espanya que tingué lloc el 13 d’agost de 1704 entre les poblacions de Blindheim i Höchstädt (Baviera).
Les tropes franceses i bavareses foren derrotades per les tropes angleses i austríaques comandades pel príncep Eugeni de Savoia i per John Churchill, duc de Marlborough, que fou recompensat amb el castell Woodstock, Oxfordshire, que rebé el nom de Blenheim , forma anglesa de Blindheim La batalla és coneguda també com a segona batalla de Höchstadt
Ṣā’ib Tabrīzī
Literatura
Escriptor persa.
Membre d’una família de comerciants originària de Tabrīz, fou poeta de cort dels safàvides i dels grans mogols de l’Índia S'establí de nou a Pèrsia, on rebé d’Abbās II el títol de Príncep dels poetes Deixeble de Ḥāfīz, els seus gazals esotericomístics són considerats el millor de la poesia persa postclàssica
comtat i marquesat de Hertford
Història
Títol anglès concedit (el comtat) vers el 1138 a Gilbert de Clare (mort el 1152) i novament, el 1537, després d’haver revertit a la corona, a Edward Seymour.
El seu fill, Edward Seymour mort el 1621, es casà amb Catherine Grey, germana de l’antireina Jane Grey El seu net, William Seymour mort el 1660, onzè comte, rebé el marquesat de Hertford 1640 Extingit el 1675, fou concedit novament, el 1793, a Francis Seymour-Conway , títol que encara porten els seus descendents
John Scott
Història
Història del dret
Jurista i polític anglès.
Primer comte d’Eldon, estudià a Newcastle i Oxford El 1776 començà a exercir com a advocat Diputat conservador 1782, el 1788 esdevingué procurador general i lord Nomenat fiscal general 1793 i lord canceller 1801, el 1799 rebé el títol de baró d’Eldon i, el 1821, el de comte Excellí com a jutge
Robert Coleman Richardson
Física
Físic nord-americà.
Professor a la Universitat de Cornell, a Ithaca Nova York des del 1966, on fou collaborador de David M Lee i Douglas D Osheroff al laboratori de física atòmica i de l’estat sòlid El 1996 rebé, junt amb aquests, el premi Nobel de física pel descobriment de la superfluïdesa de l’heli-3
Pere Serrat Portet
Natació
Dirigent de natació.
Presidí el Club Natació Sant Andreu de Barcelona 1983-92 Promocionà i executà la construcció del complex esportiu que porta el seu nom La federació catalana li concedí la medalla al mèrit esportiu 1985 i la federació espanyola, una menció honorífica 1999 També rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993
Sant Bartomeu de Covildases

Petita parròquia rural de Sant Bartomeu de Covildases
© Fototeca.cat
Església
Antiga església sufragània de la parròquia i municipi de Vidrà (Osona), situada a llevant del terme, al vessant meridional de puig de Cubell (1.482 m alt.), damunt la riera de Sant Bartomeu
, afluent per l’esquerra del riu Ges.
Rebé el nom de la villa rural vidranesa de Covildases 960 S'erigí al pas del s XI al XII Funcionava com a sufragània el 1123 El terratrèmol del 1425 destruí la volta i l’edificació, que fou reparada definitivament el 1548 No té culte des del 1936 l’edificació romànica és en curs de restauració
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina