Resultats de la cerca
Es mostren 1973 resultats
àcid fenoxiacètic
Química
Èter sòlid obtingut per reacció del fenol amb l’àcid monocloroacètic, emprat en síntesi orgànica i com a fungicida.
antagonista
Biologia
Farmàcia
Compost natural o sintètic que interfereix la síntesi o la funció d’una substància per un mecanisme de competència.
En la cinètica enzimàtica hom l’anomena també antimetabòlit
1-aminoantraquinona

1-aminoantraquinona
©
Química
Producte intermediari en la síntesi de colorants antraquinònics i de productes farmacèutics, obtingut per reducció de la 1-nitroantraquinona.
Forma cristalls vermells que es fonen a 252°C, insolubles en aigua, solubles en els solvents orgànics
ciclopentadiè
Química
Cicloalquè emprat en la manufactura de resines i com a intermediari en la síntesi orgànica de terpens, alcaloides, càmfora.
Té propietats àcides marcades i dóna un anió estable
ARNreplicasa
Bioquímica
Enzim d’origen víric que catalitza la síntesi d’ARN per un mecanisme especial, diferent del de la transcripció.
Utilitza nucleòtids trifosfats i la pròpia cadena d’ARN com a motlle per tal de formar una cadena complementària
tercer home
Filosofia
Argument de caràcter lògic adreçat contra la teoria platònica de les idees.
En síntesi, l’argument és el següent si tot allò que tenen en comú diferents individus és una idea —la qual és també una substància separada—, llavors per la mateixa raó que s’afirma que hi ha una idea, hom pot postular l’existència d’una metaidea que aplegui allò que és comú entre l’individu i la seva idea Evidentment aquesta argumentació es pot prosseguir fins a l’infinit En tot cas, allò que fonamentalment vol expressar l’argument és la superfluïtat de la multiplicació innecessària de les entitats Sembla que té el seu origen en argumentacions d’alguns sofistes, l’obra dels…
silà
Química
Denominació genèrica dels hidrurs de silici, de fórmula general Si n H2 n + 2, i de llurs derivats per substitució d’hidrogen anàlegs als hidrocarburs.
Hom els anomena anteposant al mot “silà” un prefix numèric que indica el nombre d’àtoms de silici presents en la molècula, tot seguint les regles habituals per a la nomenclatura dels seus derivats per substitució Bé que són coneguts els termes hidrogenats fins a n =6, únicament els dos primers són estables a temperatura ambient, a causa de la labilitat de l’enllaç Si-Si, a diferència del que ocorre en les cadenes carbonades Des d’un punt de vista químic, són agents reductors forts que s’inflamen espontàniament en l’aire, reaccionen explosivament amb els halògens i s’hidrolitzen fàcilment en…
fructosa
Química
Cetohexosa que es dóna en estat lliure, juntament amb la glucosa i la sacarosa, en la fruita i la mel i combinada amb altres sucres en els oligosacàrids.
La fructosa natural és fortament levogira α D 2 0 D = -92° activitat òptica, fet que donà lloc al seu primer nom, levulosa La D- fructosa CH 2 OHCO CHOH 3 CH 2 OH fou sintetitzada per E Fischer el 1890 Hom fabrica la fructosa per hidròlisi àcida de la inulina , polisacàrid que es compon, quasi exclusivament, d’unitats de D- fructofuranosa, la qual és una forma cíclica de la fructosa A les cèllules dels músculs dels vertebrats la fructosa és degradada segons les vies metabòliques de la glucòlisi, gràcies a la seva fosforilació, a α-D-fructosa-6-fosfat catalitzada per l’enzim hexoquinasa Al…
insecticida
Fitopatologia
Dit de les substàncies químiques emprades per a produir la mort dels insectes nocius dels conreus, els locals habitats i els boscs.
Segons la procedència, els insecticides poden ésser d’origen vegetal com la nicotina del tabac i les piretrines, mineral com l’arsenat de calci, l’arsenat de plom i l’arsenat de sodi i de síntesi Aquests darrers són els més nombrosos i els més emprats, i hom els pot repartir en cinc grups els organohalogenats, els organofosforats, els carbamats, les sulfones i els sulfonats Hom diferencia quatre tipus d’acció dels insecticides per contacte, per ingestió, per deshidratació i per inhalació Un dels problemes que comporta l’ús dels insecticides és la persistència dels productes o de…
Henry Purcell
Henry Purcell en un retrat atribuït a G. Kneller
© Fototeca.cat
Música
Compositor anglès.
El 1679 fou nomenat organista de l’abadia de Westminster D’una formació contrapuntística sòlida, escriví obres en les quals aquesta coexisteix amb un sentit innat de la melodia i forma una síntesi d’una gran bellesa Purcell adaptà la llengua anglesa a l’estil representatiu dels italians Alguns dels seus fragments tenen una profunditat i un dramatisme semblants als de Monteverdi La seva escriptura és indistintament modal i tonal La seva obra mestra és l’òpera Dido and Aeneas , per a orquestra, baix continu i veus Altres obres dramàtiques són Diocletian 1690, King Arthur 1691, The…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina