Resultats de la cerca
Es mostren 1978 resultats
George Herbert Hitchings
Bioquímica
Bioquímic i farmacòleg nord-americà.
Realitzà els estudis a la Universitat de Washington i a la Harvard University Els seus treballs d’investigació, portats a terme a la multinacional Burroughs Wellcome des del 1942 i, des del 1945, realitzats juntament amb G B Elion, s’han centrat en l’estudi del metabolisme dels àcids nucleics i, especialment, en el coneixement de les diferències existents entre el metabolisme de les cèllules normals i el de les cèllules canceroses Els resultats dels treballs van fer possible el descobriment i la síntesi de substàncies com ara els antitumorals 6-mercaptopurina i tioguanina,…
Josep Maria Garrut i Romà
Historiografia
Literatura
Escriptor i historiador.
Conservador del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, director de la Casa Museu Gaudí de Barcelona i fundador de la Universalis Foederatio Praesepistica Publicà Barcelona, vint segles d’història 1963, amb Frederic Udina, la vasta síntesi Dos siglos de pintura catalana XIX y XX 1974, L’Exposició Universal de Barcelona de 1888 1976, Jacint Verdaguer, “príncep” dels poetes catalans 1977 i diversos treballs d’història anecdòtica de Barcelona i crítica d’art Conreà també la pintura Fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi des del 1985 L'any 1991 rebé la Creu de…
Xavier Melloni i Ribas

Xavier Melloni i Ribas
© Inês Castel-Branco / Fragmenta
Cristianisme
Jesuïta.
Expert en diàleg interreligiós i en espiritualitat És professor de teologia espiritual a la Facultat de Teologia de Catalunya i a l’Institut de Teologia Fonamental de Sant Cugat És autor de diverses publicacions, entre les quals destaquen La mistagogía de los Ejercicios Espirituales de San Ignacio 2001, Escletxes de Realitat Religions i revelació 2007, El desig essencial 2009, Voces de la mística I 2009, El Crist interior 2010, Vers un temps de síntesi 2011, Voces de la mística II 2012, Nómadas del Absoluto 2012, Sed de Ser 2013, Déu sense Déu Una confrontació 2016, amb…
Joan Ruiz i Calonja
Literatura catalana
Historiador de la literatura.
Deixeble de Jordi Rubió i Balaguer, publicà el llibre de poemes Alma a la luna 1948 S’especialitzà en l’estudi de l’humanisme a Catalunya amb textos apareguts a Estudis Romànics i al Butlletí de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona És autor d’una Història de la literatura catalana 1954, primera síntesi extensa sobre la literatura catalana publicada després del 1939, prologada per Rubió i Balaguer, de Valor literario de los preámbulos de la cancillería real catalano-aragonesa en el siglo XV 1956 i de l’antologia Panorama del pensament català contemporani 1963, amb pròleg de…
,
El que cal saber de la talassèmia
Patologia humana
La talassèmia és una alteració genètica hereditària que afecta la síntesi dels components proteics de l’hemoglobina i ocasiona una anèmia Segons el tipus d’alteració genètica que es presenta, la talassèmia pot provocar una anèmia mínima, que no causa trastorns, o bé pot originar una anémia molt greu incompatible amb la vida La talassèmia és relativament freqüent en situacions geogràfiques determinades, sobretot a la conca de la Mediterrània, comptant-hi els Països Catalans Quan en una família hi ha hagut antecedents de talassèmia, els membres que la componen haurien de sollicitar…
Northúmbria
Història
Regne anglosaxó, format per la unió dels regnes de Deira i de Bernícia, sota l’autoritat d’Etelfrid de Northúmbria (593-616).
La capital fou Eoforwic York Durant els regnats d’Oswald 634-642 i Oswy 643-670 s’estengué fins a Galles i els Highlands d’Escòcia La civilització de Northúmbria assolí una gran importància al segle VII sota la influència dels monestirs irlandesos, especialment del de Iona, des d’on partí l’evangelització d’aquest país i de tot Anglaterra Al segle VIII, malgrat la decadència política de la monarquia, Northúmbria continuà essent el nucli principal de l’evangelització anglosaxona síntesi de les influències celtes i llatines i la influència dels seus monestirs de Wearmonth i de…
tercer home
Filosofia
Argument de caràcter lògic adreçat contra la teoria platònica de les idees.
En síntesi, l’argument és el següent si tot allò que tenen en comú diferents individus és una idea —la qual és també una substància separada—, llavors per la mateixa raó que s’afirma que hi ha una idea, hom pot postular l’existència d’una metaidea que aplegui allò que és comú entre l’individu i la seva idea Evidentment aquesta argumentació es pot prosseguir fins a l’infinit En tot cas, allò que fonamentalment vol expressar l’argument és la superfluïtat de la multiplicació innecessària de les entitats Sembla que té el seu origen en argumentacions d’alguns sofistes, l’obra dels…
silà
Química
Denominació genèrica dels hidrurs de silici, de fórmula general Si n H2 n + 2, i de llurs derivats per substitució d’hidrogen anàlegs als hidrocarburs.
Hom els anomena anteposant al mot “silà” un prefix numèric que indica el nombre d’àtoms de silici presents en la molècula, tot seguint les regles habituals per a la nomenclatura dels seus derivats per substitució Bé que són coneguts els termes hidrogenats fins a n =6, únicament els dos primers són estables a temperatura ambient, a causa de la labilitat de l’enllaç Si-Si, a diferència del que ocorre en les cadenes carbonades Des d’un punt de vista químic, són agents reductors forts que s’inflamen espontàniament en l’aire, reaccionen explosivament amb els halògens i s’hidrolitzen fàcilment en…
riboflavina
Bioquímica
Compost heterocíclic constituent del complex vitamínic B, conegut també com a vitamina B2 lactoflavina
.
Essencial per al creixement, la seva manca ocasiona una síndrome similar a la pellagra És molt difosa a la natura i ocorre en el llevat, plantes verdes, llet, carn, etc, tant en forma lliure com de fosfat FMN o unida a determinades proteïnes flavoproteïna Es presenta en forma de pólvores grogues, de gust amarg, òpticament actives, α 2 5 D de -112 a -122 en NaOH, lleugerament solubles en alcohol i en l’aigua És una vitamina termoestable que es fon a 280°C, amb descomposició, però és molt sensible a la llum, especialment en medi bàsic En solució, la riboflavina presenta una fluorescència groga…
fluorur d’argent
Química
Combinació de fluor amb argent.
L’argent forma tres fluorurs el monofluorur AgF, dit també fluorur argentós o simplement fluorur d’argent, el difluorur AgF 2 , dit també fluorur argèntic , i l' hemifluorur Ag 2 F, dit també subfluorur El monofluorur, molt soluble en aigua, és obtingut tractant l’òxid o el carbonat d’argent amb àcid fluorhídric Forma diversos hidrats i és emprat com a antisèptic i en síntesi orgànica El difluorur és preparat per acció del fluor sobre el metall o els seus halogenurs Oxidant poderós, és descompost per la llum i instantàniament al contacte de l’aigua És emprat per a la fluoració d…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina