Resultats de la cerca

Estudià harmonia, contrapunt i fuga amb MRoger, i composició amb ASardà, CGuinovart i JSoler La seva obra es caracteritza per una constant experimentació sonora Destaquen les composicions per a orquestra Concert per a violoncel 1995, Concert per a piano 1995 i Concert per a saxòfon 1997, i les obres per a cambra, gènere amb que ha aconseguit més fama Quintet 1985, Mutació 1987, La fira 1994, Quartet de corda 1992, Seven Looks 2003, Concierto para orquesta 2004 i Elapsed Memories , estrenada per l’OBC el 2007, i el seu segon Quartet de corda , estrenat per l’Arditti Quartet a Barcelona el Lord…

La música popular romanesa és d’una gran riquesa i ha restat comparativament al marge de la influència de la música culta això fa que presenti característiques modals, elements pentatònics, extensos melismes i altres característiques summament personals, sobre les quals han treballat compositors romanesos actuals i Béla Bartók Són importants les kolinde o cançons nadalenques i les dóină o cançons pastorals La música de dansa és principalment instrumental i té influència hongaresa i dels pobles de Iugoslàvia La música culta començà a ésser conreada al segle XVIII, però fins a la independència…

Deixeble d’E Toldrà, de Lluís Millet i d’E Morera premi extraordinari de composició de l’Escola Municipal de Música de Barcelona 1950 Autor de Suite mediterrània 1951, del ballet Romance de la fragua, estrenat a París 1952, d’un Concert per a violí i orquestra en si menor 1958, de la suite per a cor mixt i orquestra Una nit de Nadal 1960, etc Premi Itàlia de la RAI 1962 amb La tarde, la noche y el amanecer per a veus i orquestra També és autor de Mediterrània-3 1976, De la terra, del mar Cant a Barcelona sobre un poema de M Costa i Llobera 1980, per a dos cors i cobla, i Erols 1982, per a…

Debutà a deu anys com a pianista amb l’Orquestra Simfònica de Cincinnati i posteriorment estudià a la Juilliard School de Nova York El 1964 fou director assistent de George Szell a l’Orquestra de Cleveland El 1970 es presentà a l’Òpera de San Francisco amb Tosca , el mateix títol del seu debut a la Metropolitan Opera House de Nova York 1971 El 1976 debutà al Festival de Salzburg amb la reeixida posada en escena de La clemenza di Tito , i el 1982 dirigí per primera vegada al Festival de Bayreuth, al capdavant de Parsifal El 1976 fou nomenat director de l’Orquestra de la…

Estudià a l’Escuela de Música y Declamación de Caracas 1930-44 i el 1934 ingressà a l’Orquestra Simfònica de Veneçuela com a segon oboè A partir del 1940, començà a dedicar-se a la docència, activitat que exercí a l’Escuela de Música y Declamación i en altres centres La seva tasca pública, però, no es limità a l’ensenyament i fou també un destacat promotor musical Així, a Caracas fundà el Liceo Andrés Bello 1942 i l’Orfeón de la Universitat Central de Venezuela 1943 El 1945, gràcies a una beca del Ministeri de Cultura veneçolà, anà a ampliar els seus coneixements als Estats Units…

Si bé nasqué a Itàlia, adquirí la seva formació musical al Brasil, on tingué com a mestres Z Autuori, amb qui estudià violí, i A Cantù, amb qui feu harmonia i composició A nou anys actuà per primera vegada com a violinista Amplià estudis a Nàpols i al Trinity College, amb una beca del govern brasiler Novament al Brasil, tingué una destacada activitat fundà l’Institut Musical Brasiler, fou membre del quartet Paulista 1935-41 i tocà la viola en diverses orquestres de Rio de Janeiro Després d’una estada a São Paulo com a professor del conservatori, el 1931 marxà a Montevideo com a violinista de…

Vida Es formà al Conservatori del Liceu, on ingressà a onze anys d’edat Estudià teoria musical, piano i harmonia i, anys més tard, fou deixeble de composició de Felip Pedrell Ensenyà harmonia i composició al Conservatori del Liceu, centre del qual arribà a ser director del 1931 al 1938 El 1893 fou nomenat director de l’antic Orfeó la Lira Martinenc i aquest contacte amb el món coral el feu interessar-se per les característiques musicals de les cançons populars, com ara les estructures, les modalitats i el caràcter Divulgà els resultats de la seva recerca per mitjà de conferències, articles i…

Fill d’un granger afeccionat a la música, quan tenia sis anys s’inicià en la pràctica musical al cor de l’església del seu poble natal Aquest contacte amb la música coral des de la infantesa fou determinant en la trajectòria compositiva de Tormis, el qual es mostrà sempre interessat per la polifonia vocal El 1956 es diplomà al Conservatori de Moscou, on fou alumne del compositor rus Vissarion Šebalin Del 1955 al 1960 es dedicà a la docència a l’Escola de Música de Tallinn i entre el 1956 i el 1969 fou membre de la Unió de Compositors Estonians Estudiós del folklore del seu país, arranjà …

A Sofia fou alumne de P Vladigerov i de P Khadžiev, però després anà a perfeccionar-se a Praga amb A Hába, J Rídký i V Talich En tornar a Bulgària, treballà com a director d’orquestra a Ruse i Varna i, posteriorment, en orquestres més importants, com l’Orquestra Simfònica Estatal 1947-56 i l’Orquestra Filharmònica de l’Estat a Sofia 1956-72, amb la darrera de les quals efectuà gires per Europa i Rússia A partir dels anys setanta es dedicà a la docència La seva música, de primer lligada a la música popular búlgara, ha evolucionat cap al serialisme i les tècniques aleatòries Entre…

Formada al Conservatori de Música Peyrellade 1963 i al Conservatori Nacional 1965, a l’Havana, començà la carrera com a pianista Establerta a Nova York des del 1967, completà els estudis musicals a la universitat d’aquesta ciutat, particularment els de composició amb Ursula Mamlok Treballà com a pianista, directora i compositora amb el Dance Theatre of Harlem Ha dirigit diverses orquestres als EUA, Europa i Sud-àfrica i també manté una rica activitat docent Del 1988 al 1991 fou directora artística del Fòrum de compositors de Nova York El seu estil compositiu, influït pel gòspel i el jazz , ha…