Resultats de la cerca

Començà els seus estudis d’orgue a Moscou, i després els amplià a Munic Fou alumne de M Reger i K Straube La seva formació musicològica es basà en unes quantes lliçons amb H Riemann i una curta temporada amb EM von Hornbostel a Berlín Exercí de professor d’orgue al Conservatori de Sant Petersburg 1909-20, mentre desenvolupava, des del 1914, una brillant carrera com a solista virtuós i d’acompanyant a l’església luterana de Sant Pere Destacà en el moviment rus de revaloració de JS Bach i participà en la interpretació de l’obra completa per a tecla d’aquest compositor Després de la…

Nasqué en el si d’una família de músics i es formà al Conservatori de Música de Basilea amb Hans Huber Després s’installà a Berlín per a estudiar amb el pianista Martin Krause al Sternsches Konservatorium El 1930 fou cridat a substituir A Schnabel com a professor a la Hochschule für Musik berlinesa D’altra banda, atret per la direcció orquestral, dirigí el Musikverein de Lübeck 1926-28 i el Bachverein de Munic 1928-32 abans de fundar la pròpia orquestra de cambra a Berlín Amb aquesta formació recuperà bona part del repertori del segle XVIII i fou un dels primers que dirigí i alhora tocà la…

Començà els seus estudis al Conservatori de Cracòvia, on fou deixeble del pianista T Leschetizky Més tard estudià composició amb Guido Adler i Hugo Riemann a Leipzig Debutà a Viena i es donà a conèixer ràpidament fent gires per Europa Residí a Berlín i a Copenhaguen i més tard viatjà per l’Amèrica del Sud i per Austràlia, país aquest darrer on l’any 1940 fixà la seva residència A part de realitzar nombrosos concerts com a solista, també acompanyà en moltes ocasions el violinista Bronislaw Huberman Més tard, tots dos músics s’uniren a Pau Casals, amb el qual interpretaren els Tres…

Vida Deixeble de N Paulís i M Oltra, ha estat una figura clau en el procés de regeneració que experimentà la música de cobla des del 1976 Ha destacat per la seva tenacitat en el perfeccionament dels instruments catalans i per la recuperació i divulgació del llegat per a música de cobla, ja que donà a conèixer el flabiol com a instrument de concert i en fomentà el repertori de cambra El 1977 creà la classe de flabiol i tamborí al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, i a partir del 1979 en fou professor al Conservatori del Liceu El 1983 fundà la Cobla Sant Jordi, que també…

Hom n'assenyala precedents en el cant antifonal i responsorial de l’Església La seva configuració va des de la simple exclamació, el mot solitari i la successió dels sons sense sentit fins a la frase i al període gramatical i conceptual ple, constituint un o més versos Fou l’element característic de les cançons de dansa i intervingué en altres gèneres de forma fixa Plaçat al final de l’estrofa o al començ del poema, es repetia, tot o en part, normalment amb el mateix text i la mateixa melodia, al final o al mig de cada cobla, i seguia diversos procediments segons les èpoques i els gèneres era…

Tot i que és habitual referir-se als dos manuscrits de forma aparellada, no foren concebuts en un mateix moment Actualment, un es conserva a la Bodleian Library d’Oxford ms 775 i l’altre a la biblioteca del Corpus Christi College de Cambridge ms 473 En realitat no es tracta estrictament d’un troper, ja que a més d’un extens repertori de trops i seqüències conté bàsicament els cants solistes de la missa Més pròpiament es tracta, doncs, d’un cantatorium , el llibre litúrgic utilitzat pel cantor solista Tot i que segurament el més antic és el d’Oxford, el de Cambridge es pot datar…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon del tipus cítara de mig tub Sobre una taula corbada en forma de mig tub es disposen les cordes amb petits ponts mòbils individuals, un per a cada corda El nombre de cordes generalment és de tretze, totes de la mateixa llargada són de seda i suporten totes la mateixa tensió La seva afinació, doncs, es realitza mitjançant els petits ponts mòbils individuals L’instrumentista utilitza ungles artificials en els dits de la mà dreta per fer sonar les cordes, per pinçament o en glissando , mentre amb la mà esquerra, fent una petita pressió sobre les…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt amb mànec Els instruments de majors dimensions es desenvoluparen a Itàlia, Alemanya i Espanya des del final del segle XVII, i es donaren a conèixer també amb el nom de mandora , pandora, bandúrria i, els més petits, mandolina Constaven d’una caixa de ressonància bombada, mànec amb quatre cordes dobles ordres i diapasó dividit en nou trasts Les primeres mandoles es tallaven d’un sol bloc de fusta, però a partir del segle XVII es construïren mitjançant la unió de diferents peces, i el nombre d’ordres s’incrementà fins a cinc A…

Fou fundada el 1844 amb la finalitat de cultivar la música Durant més d’una dècada reuní les més destacades personalitats del món cultural i artístic d’aquella època Manuel Milà i Fontanals, Víctor Balaguer, Joan Mañé i Flaquer, Joan Illas i Vidal, etc Des de l’inici, Antoni Fargas i Soler actuà com a secretari i principal orientador de la societat, i Bernat C Puig en fou un dels principals directors artístics Entre altres modalitats de soci, tenia els de "mèrit", que no pagaven quota i disposaven d’entrada lliure en canvi de fer concerts sense cobrar, i els "d’artista", amb entrada lliure en…

Estudià al Conservatori de París, on es diplomà el 1896 S’inicià com a pianista amb l’Orquestra Lamoureux i després treballà a Bayreuth com a repetidor i director del cor El 1902 creà a París la Société des Festivals Lyriques i dirigí diferents títols wagnerians Un any més tard fundà la Société des Concerts Cortot, amb l’objectiu d’oferir concerts de música contemporània Amb Pau Casals i Jacques Thibaud formà el  Trio Casals-Cortot-Thibaud que aviat guanyà fama internacional, gràcies als seus concerts i enregistraments El 1907 ingressà com a professor al Conservatori de París i el 1919 fundà…