Resultats de la cerca
Es mostren 2140 resultats
Alfons I d’Astúries
Història
Rei d’Astúries (739-757).
Probablement fill del duc Pere de Cantàbria Es casà amb Ermessenda, filla de Pelagi El 739 succeí el seu cunyat Fàfila Fou el fundador de la monarquia astur i el primer a començar la reconquesta aprofità les lluites internes d’Al-Andalus per a expandir el seu regne Arribà fins el futur comtat d' Àlaba 746 Cap a 751-752 expulsà d’Astorga els musulmans Amb l’ajuda del seu germà Fruela féu incursions 753-754 per les comarques meridionals de la serralada cantàbrica Enfortí la posició estratègica del regne astur, però, simultàniament, provocà el despoblament de la vall del Duero
Gausbert I d’Empúries-Rosselló
Història
Comte d’Empúries-Peralada i de Rosselló (916-931).
Fill del comte Sunyer II i d’Ermengarda Es casà amb Trudegarda Succeí el seu germà Benció I el 916, quan assistí a la consagració de la catedral d’Elna d’on foren bisbes els seus germans Elmerad i Guadall, a la qual féu una donació el 931 Era germà d’Arsenda, muller de Francó, vescomte de Narbona Una inscripció de l’església de Sant Martí d’Empúries —que renovà el 926— l’anomena heroi triomfant , segurament per haver rebutjat una incursió de pirates sarraïns o haver ajudat Ramon III de Tolosa contra els magiars 924
Galí II d’Aragó
Història
Comte d’Aragó (~844-d 867?), d’Urgell i de Cerdanya (834-~838) com a successor del seu pare, Asnar I, i de Pallars i Ribagorça (833/34-~848) pel fet d’haver-se’n apoderat i haver-s’hi mantingut independent de Tolosa.
En la lluita per la successió del rei Lluís I de França fou partidari de Lotari Sunifred I, pare de Guifre I el Pelós, l’expulsà d’Urgell-Cerdanya, que li havien estat conferits per Lluís I, vers la fi del 834 i els ocupà efectivament vers el 838 Pels volts del 848 Galí hagué d’abandonar Pallars-Ribagorça, que Frèdol de Tolosa tornà a incorporar al seu comtat, i ocupà Aragó, antic comtat del seu pare abans del 820, i el governà fins a la mort El succeí a Aragó el seu fill Asnar II Galí
Francesc II de Bretanya
Història
Duc de Bretanya (1458-88).
Fill del comte Ricard d’Étampes, succeí el seu oncle Artur III Lluità contra Lluís XI de França, que volgué reduir la seva independència, i s’alià a Carles de França, que ajudà a recuperar el ducat de Normandia 1467, però fou vençut Durant la regència d’Anna de França, s’alià a Maximilià I d’Àustria i al duc Lluís d’Orleans, amb qui intervingué en la Guerre Folle 1485, però fou derrotat per les forces de la regent El rei Carles VIII li acordà la pau amb la condició que decidís el casament de la seva filla i hereva Anna
Bernat-Amat de Cardona i d’Empúries
Història
Senyor de Torà i Rupit, fill del vescomte Ramon Folc (V) de Cardona, de qui heretà els territoris (1275).
Estigué molt lligat al seu cosí, el comte Ponç V d’Empúries, el qual li donà la vila de Verges que li fou confiscada més tard El 1303 els seus excessos contra les possessions veïnes dels bisbes de Girona foren la causa inicial del llarg conflicte entre Ponç V i Jaume II de Catalunya-Aragó El seu fill, Ramon-Amat de Cardona i de Pinós, el succeí a Torà i a Rupit Una de les seves filles, Sibilla, es casà amb el comte Ramon Roger II de Pallars, i una altra, Constança, fou muller de Gilabert de Cruïlles
Arnao Guillén de Brocar
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor d’origen probablement baixnavarrès.
Tingué la primera impremta a Pamplona El 1502 s’establí a Logronyo, i, probablement per recomanació d’Antonio de Nebrija, traslladà una part de la impremta a Alcalá de Henares com a impressor de la universitat Sota els auspicis del cardenal Cisneros estampà, entre altres, diverses obres breus de Ramon Llull —del qual fou el primer impressor a Castella—, iniciades amb el Libellus de amico et amato 1517 L’obra que més celebritat li ha donat és la Biblia Poliglota Complutense Treballà també a Burgos 1512 i a Valladolid 1514 El succeí el seu gendre Miguel de Eguía
James Bradley
Astronomia
Astrònom anglès.
Membre de la Royal Society 1718 i professor a Oxford 1721 Fou el descobridor de l’aberració de la llum 1727 i de la nutació de l’eix terrestre 1748 El 1742 succeí Edmund Halley com a astrònom reial i com a director de l’observatori de Greenwich Del 1750 al 1762 efectuà unes 60 000 observacions d’estels encaminades a mesurar llur parallaxi i a deduir llurs distàncies a la Terra, els resultats de les quals foren publicats després de la seva mort El 1818 Friedrich Wilhelm Bessel aprofità aquestes dades per a confeccionar un catàleg de 3 222 estels
Berenguer d’Entença
Història
Senyor de la baronia d’Entença ( Berenguer IV
), fill de Bernat I.
Participà en el setge de Borriana 1233 i en la batalla d’Enesa amb Bernat Guillem de Montpeller o d’Entença, el qual ell succeí com a cap suprem de les tropes establertes en aquell lloc per a preparar la conquesta de València 1237 Actuà com a testimoni en la capitulació d’aquesta ciutat, i hi obtingué cases i terres 1238, com també els llocs de Xiva i Pedralba Es passà, tanmateix, a les files dels sarraïns de Xàtiva, cosa que portà desordre entre els súbdits ja sotmesos a Jaume I més tard obtingué el perdó del rei
Juan Costa y Beltrán
Cronologia
Filosofia
Humanista i cronista.
Deixeble de Jacques Cujas i de Pere Joan Nunyes, fou catedràtic de retòrica a les universitats de Barcelona 1572, Salamanca 1577, Osca, Lleida i València, i, el 1583, de lleis a la de Saragossa, on es doctorà en dret el 1584 A la mort de Jerónimo Blancas, el succeí com a cronista del regne d’Aragó 1592 Publicà, entre altres obres, Gobierno del ciudadano 1575, en forma de diàleg, reeditat diverses vegades i traduït al llatí, al francès i a l’italià, i De conscribenda historia 1591 Una relació seva dels esdeveniments aragonesos del 1592 fou destruïda a Madrid el 1609
Abdou Diouf

Abdov Diouf
© Fototeca.cat
Política
Polític senegalès.
Fou dirigent de la Union Progressive Sénégalaise 1961, ministre de planificació i d’indústria 1968-70 i primer ministre 1970-80 Havent dimitit aquest càrrec, pel gener del 1981 succeí LSSenghor com a president de la república Fou reelegit en les diverses convocatòries electorals a la presidència del país fins l’any 2000, en què fou derrotat en la segona volta per Addulaye Wade Fou també president de la dissolta Senegàmbia en 1982-89 A l’interior, s’enfrontà repetidament al moviment secessionista de la Casamance, i a l’exterior continuà l’estreta vinculació amb França característica del seu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina