Resultats de la cerca
Es mostren 1881 resultats
vel
Anatomia animal
Replec contràctil anular que tanca parcialment la cavitat subombrel·lar de les meduses dels hidrozous o hidromeduses, la qual, en estat de contracció, només deixa un orifici per a la sortida del manubri.
És constituït de mesoglea, ectoderma i endoderma, i conté abundants fibres musculars Té com a missió, en contreure's i descontreure's, fer entrar aigua a la cavitat subombrellar i fer-la'n sortir com a mètode de desplaçament de l’animal
clau

Elements d’una arc, entre els quals s’observa el clau
Construcció i obres públiques
Dovella central d’un arc, la darrera que hom col·loca i que, un cop posada, el tanca, li dóna estabilitat i permet de treure la cintra sobre la qual havia estat muntat.
Telefónica
Empresa fundada l’any 1924 per conveni entre l’Estat espanyol i l’empresa nord-americana ITT, pel qual Telefónica passava a disposar del monopoli de les comunicacions telefòniques a Espanya.
L’Estat rescatà, el 1945, les accions i n’esdevingué soci majoritari, mantenint, però, una estreta dependència de la ITT en la mesura que les empreses d’aquesta multinacional eren les principals i gairebé les úniques proveïdores de Telefónica Standard, Marconi, Intelsa Telefónica tingué una gran expansió a partir del Primer Plan de Desarrollo, sota la presidència d’Antonio Barrera de Irimo El 1970 impulsà una àmplia diversificació de serveis i la progressiva automatització de la xarxa, que desenvolupà a través de societats filials com ENTEL —sistemes i serveis informàtics en telecomunicacions…
Antoni Gaudí i Cornet

Antoni Gaudí i Cornet
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Nat d’una família de calderers —sempre reivindicà aquest ofici familiar com a origen de la seva personal visió i comprensió de l’espai—, anà a Barcelona el 1870 per estudiar arquitectura, cosa que feu alhora que treballava en diferents estudis d’arquitectes i de mestres d’obres Hom pot dividir la seva producció —en la seva major part construïda a Barcelona— en quatre etapes La primera va des del 1878 —any que es titulà— fins al 1882 i és marcada per la comunió de l’arquitecte amb l’ideari cooperativista totes les obres d’aquells anys són de caire urbà i social collaborà amb Josep Fontserè al…
Orpesa
Orpesa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Alta, a la costa.
És accidentat al seu sector meridional per la serra d’Orpesa 418 m alt, prolongació vers l’Est de la serralada del Desert de les Palmes, que arriba al mar en espadat formant el cap d’Orpesa o punta de les Llances , promontori de 29 m on s’aixeca el far d’Orpesa aquest tanca pel N la platja d’Orpesa i limita pel s la platja de les Amplàries, sorral ample i ple de còdols al S de la petita badia que forma la platja d’Orpesa la costa és alta fins a arribar, prop de Benicàssim, al sector arenós del s de la torre de Bellver El sector nord del terme és format per una plana, antigament…
vall de la Vansa
Paisatge de la vall de la Vansa ; al fons, el poble de Sorribes de la Vansa
© Fototeca.cat
Vall dels Prepirineus, a l’Alt Urgell, de direcció E-W, limitada al N per la serra de Cadí i al S per les serres del Verd i de Port del Comte.
La vall de Josa que correspon, en una gran part, al terme urgellès de Tuixén n'és la capçalera, la qual s’uneix a la coma dels Cortils enclavament del municipi de Bagà, al Berguedà i es comunica amb la Cerdanya pel pas de Gosolans, i amb el Berguedà pels colls de Josa en el camí de Gósol, a l’oest del Pedraforca i del Collell en el camí de la vall de Gresolet, al nord del Pedraforca Aigua avall de Josa, la vall es tanca i no es torna a eixamplar fins a la vila de Tuixén, nucli més important de la vall, on el riu de Josa s’uneix, per la dreta, al riu de la Mola, que davalla del cim de…
Oriol Pi de Cabanyes i Almirall

Oriol Pi de Cabanyes i Almirall
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Ha estat director fundador de la Institució de les Lletres Catalanes 1987-96 i ha desenvolupat diversos càrrecs de direcció cultural en l’administració pública L’any 2000 fou nomenat director del Consorci Català de Promoció Exterior de la Cultura Amb Guillem-Jordi Graells publicà La generació literària dels 70 1971, llibre d’entrevistes a vint-i-cinc escriptors catalans que certificava el naixement d’una nova generació literària El 1972 guanyà el premi Prudenci Bertrana de novella amb Oferiu flors als rebels que fracassaren 1973, que aconseguí també el premi Crítica Serra d’Or 1974 i que…
,
Francisco Martínez Soria
Paco Martínez Soria
© Fototeca.cat
Teatre
Actor teatral, més conegut com Paco Martínez Soria.
Vida Installat a Barcelona des dels cinc anys, feu teatre d’afeccionats i guanyà el seu primer premi com a director a l’Artesà de Gràcia Gràcies al seu amic Ignasi F Iquino, debutà al cinema en Al margen de la ley 1935 i després el mateix director el convertí en actor còmic en Paquete, el fotógrafo público n º 1 1938 Acabada la guerra formà part de la companyia del seu amic Rafael López Somoza i al cap de sis mesos i només amb una obra representada, Anacleto se divorcia , decidí formar companyia pròpia S'especialitzà en comèdies còmiques, amb les quals recorregué tot l’Estat Tu mujer no es…
,
comporta
Construcció i obres públiques
Element d’obturació, generalment metàl·lic, emprat en els aprofitaments hidràulics per tal d’impedir o regular el pas de l’aigua per un conducte.
La comporta consta d’una part mòbil, anomenada tauler , i d’unes parts fixes ancorades en les parets del conducte Segons la forma constructiva i el principi de funcionament de llurs taulers i peces fixes, les comportes d’ús més corrent poden ésser classificades en tres grups rectangulars amb peces fixes planes, de segment o Taintor i d’abatiment La comporta rectangular amb peces fixes planes funciona, normalment, en posició vertical i té el tauler constituït per una xapa, anomenada mampara , suportada per una sèrie de bigues horitzontals i de reforços verticals que formen una quadrícula La…
Jaume Santamaria i Puig

Santi Santamaria
© Família Santamaria
Gastronomia
Cuiner.
Estudià dibuix tècnic L’any 1981 inaugurà al seu poble el restaurant El Racó de Can Fabes, que obtingué estrelles Michelin el 1988, el 1990 i el 1994, qualificació que fou el primer cuiner català a obtenir L’any 2000 aquest restaurant rebé quatre forquilles vermelles de la mateixa Guia Michelin Fou un important divulgador gastronòmic, i els seus plats partiren sempre de la tradició del país i d’un fort arrelament A més d’una collaboració setmanal a La Vanguardia 2001, publicà també en aquest diari el colleccionable La nostra cuina 2005, ambdós de gran ressò Organitzà exposicions i mostres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina