Resultats de la cerca

Pionera i impulsora del ball de saló a Catalunya Professora de dansa folklòrica des del 1969, el 1976 creà l’escola Danses d’Arreu del Món a Barcelona Estudiosa del món del ball, traduí i edità llibres de text per a professionals El 1984 fundà l’Associació Espanyola de Professors de Balls de Saló, dos anys després organitzà el primer concurs de ball de saló d’Espanya i el 1991 fundà el primer club del país, el DIO Club de Barcelona

A l’època faraònica, rebia el nom de Seret i avui el d’Istabl ‘Antar És obra de Hatšepsut Comprèn dues sales, la primera de les quals, coneguda com el pòrtic o vestíbul exterior, tenia originalment vuit pilars només n'hi resten tres, distribuïts en dues files En ella hi ha gravat un important text de Hatšepsut que fa referència, entre altres temes, a la dominació dels hikses Un curt passadís condueix a la segona sala, destinada a santuari, sense quasi decoració

L’Assemblea Nacional cubana aprova la Llei de protecció de la independència nacional i l’economia de Cuba, un text que reforça el control sobre totes les expressions de dissidència al règim de Fidel Castro La nova llei permetrà que els periodistes independents o activistes dels drets humans puguin ser condemnats fins a 30 anys de presó si es considera que la seva activitat atempta contra la seguretat de l’Estat També es preveu la pena de mort per als narcotraficants

L’incident consistí en el fet que Bismarck féu publicar, adulterat, el text del telegrama oficial sobre la visita d’un delegat de Napoleó III a la ciutat d’Ems actualment Bad Ems, a Renània-Palatinat, República Federal d’Alemanya per demanar a Guillem I de Prússia la renúncia del príncep Leopold de Hohenzollern com a candidat al tron d’Espanya, vacant des del 1868 França aprofità l’ocasió per a declarar la guerra, que era precisament la pretensió de Bismarck

Fou deixeble del doctor de la llei Hillel, del qual potser fou net, i mestre de Pau Sota el seu nom és conegut un text apòcrif sobre la passió de Crist Gamaliel que durant l’edat mitjana fruí d’una gran popularitat als Països Catalans en foren fetes nombroses traduccions i fou publicat diverses vegades entre altres, a Barcelona el 1503 i a València el 1517, en català i traduccions del català al castellà a València el 1522 i el 1534

S'oposà al lliurecanvisme de Laureà Figuerola El 1869 defensà l’exreina Isabel II davant les corts, i el 1872 fou ministre de finances Partidari de Cánovas del Castillo, anà a Anglaterra a presentar a Alfons XII el text del manifest amb què fou anunciada la Restauració 1874 El 1875 fou nomenat marquès del Pazo de la Merced Fou ministre d’estat 1880-81, 1884-85 i 1895-97, de governació 1891-92 i d’Ultramar 1877-79 i 1879-80

Professor a Berlín 1833, féu importants investigacions sobre la fisiologia del sistema nerviós, els òrgans dels sentits Zur vergleichenden Physiologie des Gesichtssins des Menschen , 1826, l’activitat secretora De glandularum secernentium structura , 1830 i l’anatomia comparada El seu Handbuch der Physiologie des Menschen 1833-40 fou llibre de text a quasi totes les universitats alemanyes Formà investigadors com Schwann, Henle, Virchow, Helmholtz, etc, que evolucionaren des de la Naturphilosophie de principis de segle fins a la més rigorosa fisiologia experimental

És autor d’un tractat d’aritmètica De Algorismo i d’altres obres de tipus didàctic De computo La seva obra més important és, però, De sphaera , resum d’astronomia en quatre capítols, en el qual recull les doctrines de Ptolemeu i d’al-Farġānī, bé que les supera considerablement Aquest text, que estigué en ús a les universitats europees fins a la fi del s XVI, fou comentat per diversos autors posteriors, entre els quals Johann Müller i Philipp Melanchthon

Fou professor de l’escola de química de la Junta de Comerç de Barcelona El 1843 fou un dels promotors i el director de la revista Lo Verdader Català i n'escriví la important Introducció Especialitzat en el ram tèxtil, publicà obres de text i un Tratado práctico del blanqueo y tintura de la lana, seda y algodón 1847, en collaboració amb Jaume Arbós i Tor Fou catedràtic de l’institut de Barcelona i més tard secretari de l’Escola Industrial

Gran part de la seva trajectòria com a pianista es desenvolupà en el camp de l’acompanyament Impulsà l’activitat musical de la Societat Coral La Fraternitat de Gràcia Barcelona, tasca que reprengué després de la suspensió governativa de què fou objecte l’entitat, ara anomenada Societat Coral Euterpe Director de la Schola Orpheònica 1920, són de destacar la seva sarsuela La isla dorada 1920, l' Himne a Catalunya 1923, amb text d’Àngel Guimerà, i un nombre important de sardanes