Resultats de la cerca
Es mostren 2937 resultats
Pere Serra i Bosc
Arquitectura
Història
Militar
Militar i arquitecte.
Intervingué en les obres de fortificació de Barcelona 1798 Durant la guerra del Francès fou capità de la companyia de guies de l’exèrcit escriví un Prontuario de la mayor parte de los caminos y veredas del Principado de Cataluña , que, en còpies manuscrites, afavorí granment les operacions contra els francesos fou imprès en acabar la guerra 1814 Planificà l’anomenada font del Vell del pla de les Comèdies barceloní 1816-19 i restaurà l’església del Carme Soci de les acadèmies de Sant Carles de València i de San Fernando de Madrid, publicà una Disertación sobre la conducción de…
Francesc Sempere i Masià
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor.
Començà la seva carrera com a llibreter de vell Republicà, tingué una gran amistat amb Blasco i Ibáñez El 1900 creà l’editorial Sempere i Companyia, de la qual fou copropietari Blasco i que el 1914, fusionada amb l’Editorial Iberoamericana de Madrid, també de Blasco, prengué el nom d' Editorial Prometeo , que tingué una gran importància en la difusió de l’ideari d’esquerra europeu a l’Estat espanyol Sempere fou regidor de València 1909 i pertangué a la Cambra de Comerç, a la junta d’Obres del Port i a la Defensa de l’Obrer i a la Societat Patronal de les Arts del Llibre
Santiago Segura i Burguès
Economia
Marxant i promotor artístic.
Nebot de Marià Burguès, continuà el seu negoci del Faianç Català i el convertí en important galeria d’exposicions El 1915 fundà les Galeries Laietanes , també a Barcelona, mentre nous establiments, La Basílica —d’antiguitats decorat amb murals de Xavier Nogués i Manuel Humbert— i la botiga de marcs i estampes La Pinacoteca, completaven la seva cadena d’establiments artístics Promogué revistes com La Cantonada —dirigida per Utrillo—, Picarol , Revista Nova i Vell i Nou Fou el més decidit promotor de l’art noucentista català Una bona part de la seva important collecció d’art…
Anton Hansen Tammsaare
Literatura
Escriptor estonià.
La seva obra retrata amb precisió la vida nacional d’ambient camperol, i enriqueix el seu realisme amb agudes anotacions psicològiques De la seva extensa obra cal esmentar Kōrboja peremees ‘Camperols de Korboja’, 1922, Tõde ja Ogus ‘Veritat i justícia’, 1926-33, cicle de cinc novelles sobre les vicissituds del poble estonià al llarg de tres generacions, Elu ja armastus ‘Vida i amor’, 1934, Ma armastasin sakslast ‘Estimo una alemanya’, 1936, Kuningau on Külm ‘El rei té fred, 1936, comèdia amb fons polític, i l’allegoria satírica Põrgupõnja uus Vanapagan ‘El vell diable del fons de…
Antoni Guerra i González
Pintura
Pintor.
Dit el Jove per a distingir-lo del seu pare Antoni Guerra , el Vell Jacint Rigau provà en va de fer-lo anar a París Anà a Madrid 1706, cridat per Felip V —del qual havia fet el retrat en una estada a Perpinyà—, tornà aviat a Perpinyà Bon observador de la natura, les seves obres revelen una bella ingenuïtat i molta frescor Excellí com a retratista És autor d’un Sant Elm Museu de Perpinyà i d’altres obres religioses a la catedral i a les esglésies de la Real i de Sant Mateu de Perpinyà, i a les d’Espirà de Conflent i de Catllà
Ferran Gadea i Gambús
Literatura catalana
Crític literari i historiador de la literatura.
Ha orientat el seu treball en la preparació i el comentari de textos literaris clàssics per a l’ensenyament Com a estudiós de la literatura s’ha centrat en el món medieval i en alguns poetes del segle XX, com Joan Salvat-Papasseit i Josep M de Sagarra En aquest sentit ha publicat Literatura catalana medieval 1986, En so vell i antic Antologia dels trobadors catalans 1990 i Tirant lo Blanc Guia de lectura 1990, en collaboració amb Isidor Cònsul També ha tingut cura de l’edició de Llibre de les bèsties , de Ramon Llull, i de la poesia de Joan Salvat-Papasseit i de Josep M de Sagarra
Juià

Juià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, al sector N del massís de les Gavarres, als vessants septentrionals del puig de la Mare de Déu dels Àngels.
Situació i presentació Confronta al N amb el municipi de Bordils, a l’E amb Sant Martí Vell, al S amb Quart, al SW amb Girona i a l’W amb Celrà El terme comprèn una part del vessant septentrional de la serra de la Mare de Déu dels Àngels, o serra de Vall-lloreda, la vall de la qual és drenada per la riera dels Màrtirs o de Vall-lloreda, que desguassa a la riera de Sant Martí, afluent del Ter, ja al terme veí de Sant Martí Vell Comprèn, també, una petita part de la plana propera al Ter, però sense arribar al riu Aquesta part septentrional del terme és regada per altres rieres, com la de Juià,…
Jakarta
Ciutat
Capital d’Indonèsia, forma un districte urbà propi.
És situada a l’oest de l’illa de Java, prop de l’embocadura del riu Tjiliwung Fundada el 1619 pels holandesos amb el nom de Batàvia , prengué el nom actual el 1945, i és capital des del 1950 S’estén uns 15 km al sud del vell port i barri comercial de Jakarta Raya, construït el 1808 en ésser destruïda la ciutat vella i on actualment hi ha el centre de negocis per l’est arriba fins al vell suburbi de Jatinegara, i pel sud, fins al nou de Kebajoran Baru Els barris residencials, d’uns 10 km d’extensió, presenten encara una considerable mescla d’establiment de caràcter rural i de desenvolupament…
Cèsar Martinell i Brunet
Edifici de la Cooperativa Agrícola de Falset, obra modernista de l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet
© Arxiu Fototeca.cat
Art
Arquitectura
Arquitecte i historiador de l’art.
Format a Barcelona 1916, el seu projecte de fi de carrera fou un Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts Construí cooperatives vinícoles Gandesa, el Pinell de Brai, Falset, Montblanc, Rocafort de Queralt, Cornudella, Barberà, Nulles i Vila-rodona 1919-25, en les quals emprà els pràctics i econòmics arcs equilibrats d’obra vista, seguint els consells del seu mestre, Gaudí tingué la collaboració de Xavier Nogués en qüestió de plafons ceràmics Feu també la farinera de Cervera Restaurà la seu d’Urgell, Poblet, la Seu Vella de Lleida, el retaule de Santa Maria d’Igualada, el de l’església…
Sant Feliu de Constantí
Art romànic
La primigènia església parroquial de Constantí fou bastida probablement a mitjan segle XII Aquesta església fou la que molt possiblement donava culte a l’anomenat Constantí Vell o primitiu indret on s’assentà Constantí, als habitants del qual, l’any 1159, l’arquebisbe Bernat Tort atorgà una carta de franqueses En una segona carta de poblament atorgada el 1177 per l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls, aquest prelat manà traslladar la vila de Constantí Vell al Puig de Llentisclell —emplaçament definitiu de Constantí—, i es pot assegurar, sense gaire risc d’error, que en aquell moment fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina