Resultats de la cerca

Sol ésser dividida en dos grans períodes del segle XV al XVIII i del XVIII al XX Iniciada vers el segle XV, es nodrí d’elements religiosos i tradicionals judaics Un nom distingit fou el d’ Elies Levita 1469-1541, autor de la versió en octava rima de Bovos d’Antone En la segona època, aquesta literatura abordà tots els camps, i tingué la seva edat d’or a la segona meitat del segle XIX, amb els noms de Mendele Mokher Sefarim 1836-1917, Šalom Aleïkhem 1859-1916, Isaac Leib Peretz 1852-1915 i Šalom Asch 1880-1957 La poesia, important ja en aquesta època, prengué un caràcter dominant…

Això implicava que els conversos de la gentilitat havien de passar primer per la circumcisió Aquesta actitud, defensada per Jaume, cap de la comunitat de Jerusalem, topà amb la forta resistència de Pau, i donà lloc al concili de Jerusalem, relatat pel llibre dels Actes dels Apòstols Els dissidents es refugiaren amb Simó, successor de Jaume, pels volts de Jerusalem Posteriorment a la dispersió dels jueus, se'n coneixen dues sectes, els jesseus i els ebionites , que professaven unes mateixes doctrines i actituds, però aquests darrers practicaven, a més, nombroses ablucions i servaven l’…

Era fill del comte d’Empúries, Enric d’Aragó i de Guiomar de Portugal El 1516 es casà amb Joana de Cardona, filla i hereva del segon duc de Cardona Es destacà en la lluita contra els agermanats valencians i aconseguí de derrotar-los a la batalla d’Almenara 1521 La seva actitud fou elogiada pel poeta i teòleg Joan Baptista Anyes, i Juan de Molina li dedicà la seva versió castellana de la història del Regnat d’Alfons el Magnànim del Panormita 1527 El 1526 derrotà, com a general de l’exèrcit organitzat per la ciutat de València, els moriscs revoltats a la serra d’Espadà Nomenat…

El principi antròpic té diverses formulacions La versió forta indica que les lleis de qualsevol Univers han de ser de tal manera que permetin l’existència d’observadors El principi dèbil indica que els valors de determinades constants que marquen les característiques de l’Univers no poden tenir qualsevol valor, sinó només aquell que permeti el desenvolupament de l’ésser humà Ambdues definicions han suscitat una gran controvèrsia científica, que va des de l’afirmació que el principi és tautològic fins que implica la presència d’un programador que hagi ajustat els paràmetres físics…

La primera versió de proves fou el X-30 i l’han de seguir el X-33 i el X-34 Té per objectiu desenvolupar tecnologia aeroespacial que es pugui emprar per a construir naus amb capacitat d’enlairar-se com un avió i arribar fins a òrbites baixes, i desenvolupar tecnologia utilitzable en vols espacials prolongats El resultat són els vehicles de la sèrie X Entre els darrers models es troba l’X-38, un vehicle de reentrada d’emergència També hi ha l’X-43 o Hiper-X, un vehicle pensat per a dur a terme vols hipersònics, alimentat amb un tanc d’hidrogen líquid l’oxigen l’obté directament…

Es formà a Barcelona, a l’acadèmia de Pere Borrell Vers 1870-74 fou deixeble de l’Academia Española de Roma El 1885 presentà, al Centre d’Aquarellistes de Barcelona, l’oli Amateur , que sembla una anticipació de la que havia d’ésser la seva obra mestra l' Exposició pública d’un quadre Museu d’Art Modern de Barcelona Aquesta peça, típica del seu estil, minuciosament realista, obtingué Medalla d’Or a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, i en féu més d’una versió Un guardó similar obtingué la seva Vigília de Reis a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1898 Fou un…

S'especialitzà en l’estudi de la història dels estats cristians peninsulars en llurs períodes més reculats Publicà un gran nombre de treballs, documents, estudis i cròniques sobre els regnes de Navarra 1900-06 i de Lleó 1903-07, i del d’Astúries del 718 al 910 1919-21 En collaboració amb Raymond Foulché-Delbosc, el 1920 i el 1925 publicà dos volums del Manuel de l’hispanisant, inacabat Fou secretari de redacció i director de la “Revue des Bibliothèques” i, des del 1925, bibliotecari de la Sorbona Amb relació temes catalans estudià a fons els Gesta comitum Barcinonensium El 1925, per encàrrec…

Sembla que visqué a la cort dels Banū Hūd de Saragossa, on exercí el càrrec de jutge de la comunitat hebrea Escriví, en àrab, un tractat eticomoral, Kitāb al-hidaya ilā farā'id al-qulūb ‘Llibre de la guia sobre els deures dels cors’, dividit en deu seccions o capítols, el qual constitueix un exponent important del corrent neoplatònic de l’època Aquesta obra assolí ràpidament una gran fama i fou aviat traduïda a l’hebreu per Yehudà ibn Tibbon 1160, ultra una altra versió de Yosef Quimhí La traducció fou més coneguda amb el títol abreujat de Hobot ha-lěbabot ‘Els deures dels cors’…

Llicenciat en dret Començà a exercir la crítica el 1936 en “Información Cinematográfica” Redactor de l' Enciclopedia dello Spettacolo Ha tingut una intensa activitat dins el cineclub, i propulsà els primers cinefòrums catalans, els anys quaranta Ha exercit la crítica cinematogràfica en la premsa i la televisió Ha realitzat films, com Linterna mágica premiat a la UNICA, Si la Rambla pudiese hablar 1954 i la sèrie sobre artistes Josep M de Sucre 1964, premiat a Salerno, El mundo de Fructuoso Gelabert 1968, premiat a Bilbao, la versió catalana del qual rebé el Premi de…

Un dels primers documents que es tenen sobre aquest autor és una còpia d’una de les seves obres, datada el 1758 Se sap també que compongué una contradansa i la interpretà al violí per al ball de carnestoltes de Barcelona el 1768, i que el 1769 era membre de la capella de la basílica de Santa Maria del Mar El 1783 està documentada la interpretació, en aquesta església, d’una missa composta per ell Així mateix, el 1789, oferí una versió de l' Stabat Mater de GB Pergolesi La producció simfònica de J Fàbrega, que palesa una clara influència del preclassicisme italià, li atorga un…