Resultats de la cerca

El grup dels germans bohemis, perseguit per utraquistes i catòlics, anà creixent, i des del 1538 rebé un fort influx luterà Després de la guerra d’Esmalcalda, un grup es refugià a Posen, Kozminek i Lissa Polònia, on, juntament amb altres protestants, publicaren una confessió comuna a Sendomir els altres assimilaren les doctrines luteranes i publicaren la Confessio bohemica 1575 Acollits alguns germans pel comte Nikolaus von Zinzendorf a les seves terres de Berthelsdorft 1722, es formà la comunitat de Herrnut, de tendència pietista Les seves característiques principals són la fe…

Documentada des del segle XIV, el seu conreu s’intensificà a partir del segle XVI, amb Hermes Waldsee 1632-92, Zuan Sef Busiz 1660-1743, etc Al segle XIX es destaquen els comediògrafs GE Lazzarini i Francesco Leitenberg i els poetes Pjeri Zorut, Pjeri Corvàt i Vittorio Cade Fueiz di lèria ‘Fulles d’heura’ Al segle XX es destaquen Ercole Carletti i Giuseppe Marchetti a partir de la Segona Guerra Mundial els puntals de la cultura furlana han estat l’Academiuta di Lenga Furlana i el grup Cortesele di Furlan, fundat el 1949 i més tard anomenat Risultive han destacat Pier Paolo…

Bé que aquest mot fou poc emprat abans del s XVIII, la ciència de l’estratègia és tan antiga com la guerra, i ha estat concebuda per Karl Clausewitz com el mitjà d’obtenir per la força l’objectiu polític d’un estat L’estratègia té com a parts executives la tàctica, en tant que s’ocupa de l’estructura dels exèrcits, del reclutament, del funcionament de l’armament i dels transports, de l’estudi del terreny, del medi humà i de les característiques de l’adversari, i la logística, en tant que s’ocupa de calcular, preparar i portar a terme tot el que fa referència a la vida, al…

Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià amb la seva família a Bordeus Hi cursà estudis a la universitat, on es llicencià en lletres i fou professor 1946-48 a Tolosa Més tard, el 1948, anà a Amèrica i s’establí a Bogotà, i l’any següent fixà la seva residència a Caracas Dedicat a treballs de recerca, dirigí les investigacions històriques de la Fundació John Boulton Deixeble de Vicente Lecuna, s’especialitzà en Simón Bolívar als arxius veneçolans i colombians i feu una extensa bibliografia sobre aspectes diversos de la seva vida Estudiós de Veneçuela, elaborà també una extensa…

A Catalunya treballà en diversos oficis Arran de la Guerra Civil Espanyola, el 1938, s’exilià a Veneçuela Hi treballà com a cap de cables a la publicació “La Esfera” A partir del contacte amb l’ambient de redacció dels diaris aprengué l’ofici i el 1943, any en el qual es fundà el diari “El Nacional” de Caracas, ja fou nomenat cap d’internacional de la nova publicació Posteriorment fou secretari de redacció 1948 i des del 1955 cap de redacció Més tard, obtingué el títol de periodista de la Universitat Central de Veneçuela, en la primera promoció de l’Escola de Periodisme…

Fill de l’escriptor Claudi Mas i Jornet i germà de Pere Mas i Perera El 1922 es graduà a l’Escola Superior d’ Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya en enologia El 1927 es traslladà a Xile, contractat per una empresa a Lontué Posteriorment, fixà definitivament la seva residència a Santiago de Xile Allà feu també estudis d’agronomia, i es llicencià com a enginyer agrònom Dedicat al món empresarial, fundà, el 1939, la fábrica de licors Mas y Cía Participà activament en la vida dels catalans residents en aquest país Fou president del Centre Català de Santiago de Xile 1932-34, 1936-41 i…

De molt petit emigrà, amb la seva família, a Amèrica i s’establí a l’Argentina Dedicat a la literatura, després de destacar en aquest camp, fou secretari de la Sociedad Argentina de Autores Entre les seves obres cal esmentar El teatro en el Río de la Plata, desde sus orígenes hasta nuestros días 1946, el contingut de la qual és un extens i acurat treball d’investigació sobre l’activitat teatral des de l’època colonial El hombre de campo en nuestro teatro El drama rural , publicat per l’Editorial Hachette de Buenos Aires, i algunes obres de teatre com Maternidad,…

Cursà estudis de medicina a la Universitat de Barcelona Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià a Xile En aquest país es llicencià 1947 en medicina amb la tesi La miocarditis crónica chagásica en la zona central de Chile Més tard, fou ajudant de la càtedra de parasitologia i de la càtedra de semiologia a la Universitat de Santiago També collaborà en la secció de chagas de l’escola de medicina i treballà en la segona secció de medicina de l’Hospital San Borja Remarcable promotor de la medicina, fou fundador i metge de la Mutual Catalana de Santiago de Xile El seu germà Josep M…

Inclòs en l’escola neorealista, per les fonts tradicionals i populars de la seva obra, comunista des de molt jove, no participà en la lluita política Agrònom de professió, abandonà el treball pels viatges i la recopilació del folklore literari És dels pocs escriptors que no escriví sobre la revolució i la guerra civil russes En els seus contes i relats es barregen la faula i la realitat, el mite i la llegenda del passat amb la vida present, tot expressat amb el llenguatge màgic de la tradició oral russa V kraju nepuganykh ptic ‘En el país dels ocells no espantats’, 1907, Za…

Senyor de Sarral, de Cabra que comprà el 1698 al marquès d’Olias i de la quadra de Conill Fill de l’assessor de la batllia general de Catalunya, conseller reial i doctor en drets, el cavaller i després noble Josep de Potau i Company Collaborà a la lluita antifrancesa durant la guerra de la lliga d’Augsburg Fou catedràtic de la universitat i magistrat de l’Audiència de Barcelona Felip V volgué atreure-se'l amb el títol de comte de Vallcabra 1702, però ell era austriacista i s’oposà per escrit que les deliberacions del Consell de Cent deixessin d’ésser secretes, fet pel qual fou…