Resultats de la cerca

Participà en la guerra d’independència dels EUA Distingit lluitant a Bèlgica amb Dumouriez 1792, esdevingué general el 1793 Republicà convençut, s’oposà al cop d’estat del 18 de brumari, però Napoleó el designà, tanmateix, mariscal de l’Imperi i cap d’estat major de Josep I Bonaparte La derrota de Vitòria davant Wellington 1813 provocà el seu confinament a França Fou creat comte per Lluís XVI 1816 i fou fet ministre d’afers estrangers 1830

Es presentà a Barcelona el 1950 i hi exposà el 1952 i el 1953 Collaborà sovint amb Marc Aleu i Josep Guinovart El 1952 s’installà a París, i el 1963 rebé el Prix de la Critique Exposà repetidament a Perpinyà i mantingué un taller al mas del Gall, prop de Ceret Tornà a exposar a Barcelona el 1968 Després d’una etapa informalista tornà a la figuració, fent caps i nus femenins molt estilitzats i una mica arcaïtzants

Actuà amb el Teatre Íntim d’Adrià Gual 1924 i amb el Teatre Català de la Comèdia 1936-37 Fou nomenat comissari del teatre català per la Generalitat el 1938 El 1946 dirigí l’estrena d’ El prestigi dels morts , de Josep M de Sagarra, i organitzà el Festival de Teatre Català del 1964 És autor de peces teatrals com Ombres del port 1936, Avui com ahir 1954 i el vodevil Clementina no rellisquis 1966, i de traduccions

El 1996 guanyà dos premis de teatre consecutius el Josep Ametller amb L’univers perdut i el premi Joan Santamaria amb La lluna dins un pou Ha publicat L’univers perdut 1997 i Certes mentides 1998 És autor també de Punt de fuga , Carotes nues , Sense veu totes tres estrenades el 1995 i La guerra queda oberta estr 1997, entre d’altres Ha treballat com a guionista de televisió i ha escrit diversos guions per a llargmetratges i curtmetratges

S’inicià al Club Natació Sabadell amb Àngel Viñeta com a entrenador A partir del 2007, passà a la Joventut Atlètica Sabadell i s’entrenà amb Josep Molins Fou tres vegades campió de Catalunya de 1500 m a l’aire lliure 2004, 2006, 2007 i tres més en pista coberta 2003, 2004, 2006 També assolí dues vegades el títol català dels 3000 m 2005, 2008 en pista coberta Internacionalment, competí en diversos encontres amb la selecció catalana

Fundat l’any 1979, fou un dels clubs pioners del futbol sala català Inicialment prengué el nom d’UE Mataró i s’inscrigué a la lliga de la Federació Catalana de Futbol Més endavant fou conegut com FS Mataró Tiritas i jugà en categories estatals durant la dècada de 1980 Desaparegué als anys noranta i l’any 2000 fou refundat com a CFS Mataró, que juga en categories d’àmbit català i utilitza el pavelló municipal Josep Mora

Començà a la UE Barberà, i després passà al CH Badia, amb el qual guanyà les dues primeres edicions de la Lliga Catalana femenina 1990, 1991 Formà part de la primera selecció espanyola femenina de la història d’aquest esport, que assolí la medalla de bronze al Campionat d’Europa 1991 Tornà al Barberà, i més tard jugà a l’HC Sentmenat, el CP Sant Josep de Badalona i el Cerdanyola HC, en el qual es retirà 2006

Anomenada Memorial Paco Àguila en record de l’entrenador i impulsor de l’atletisme local, els darrers anys té lloc en un circuit a la Rambla de Badalona i l’organitza la Unió Gimnàstica i Esportiva de Badalona Ha acollit en set ocasions el Campionat de Catalunya de marxa, i en dues, el Campionat d’Espanya Entre els guanyadors destaquen Beatriz Pascual, Encarna Granados, Valentí Massana, Daniel Plaza, Jesús Ángel García Bragado i Josep Antoni González Cobacho

A partir de la segona meitat del segle XIX, a Catalunya hi ha una important activitat constructora, i per tant, una demanda creixent de productes destinats a la construcció, creixement que també es dóna en el sector del cotó i el metallúrgic Els paviments, els mosaics i les rajoles són arts industrials o indústries artístiques d’aplicació a l’arquitectura que esdevenen un medi idoni d’expressió d’un desig de ser moderns, és a dir, modernistes, volgut i defensat en el temps del Modernisme, i de fet, durant les tres primeres dècades del segle XX, a Catalunya, tot sobrevivint llargament al…

En ple període constituent d’una Segona República espanyola que es mostrava resoltament laïcitzadora i anticlerical, a Catalunya un segment minoritari de joves catòlics decidí d’organitzar-se en el terreny polític per, des d’una posició democràtica i nacionalista sense equívocs, defensar “els principis cristians”, “la concepció espiritualista de la societat” i els drets dels creients, que consideraven lesionats per la legislació republicana De la Segona República a la postguerra El nucli fundacional d’UDC procedia sobretot de l’ala més evolucionada del carlisme català Joan B Roca i Caball,…