Resultats de la cerca
Es mostren 10754 resultats
regió de Manresa
Regió del Principat de Catalunya, que comprèn les comarques d’Anoia, el Bages, el Berguedà i el Solsonès, és a dir, aproximadament les conques alta i mitjana del Llobregat.
Administrativament coincideix, aproximadament, amb l’antic corregiment de Manresa i amb la franja llevantina del de Cervera, i posteriorment amb els partits judicials d’Igualada, Manresa i Berga província de Barcelona i Solsona província de Lleida, i eclesiàsticament pertany a les diòcesis de Vic Bages i Anoia i de Solsona, llevat d’uns sectors d’Anoia diòcesi de Barcelona i del Solsonès Urgell
schorre
Geografia
Zona alta d’un estuari, separada de la plataforma mareal per un desnivell abrupte decimètric, que només s’inunda durant les marees vives i que és poblada de vegetació.
La presència d’un schorre implica generalment la presència d’un slikke
etusa
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les umbel·líferes, de tija dreta, fistulosa, ramificada, alta de 20 a 80 cm, amb fulles tripinnatisectes i amb flors blanques en umbel·les.
Es fa als Pirineus, en camps, vores de camins i runes, boscs clars i prats
lluerna
Construcció i obres públiques
Obertura feta al sostre d’una habitació o a la part alta d’una paret d’un soterrani, generalment vidrada, que serveix per a fer claror a l’interior.
Múria en flor
Múria en flor
© MC
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les escrofulariàcies, tomentosa, alta de 50 a 150 cm, de fulles basals sinuades i de flors grogues disposades en una grossa panícula.
Es fa en llocs incultes de la regió mediterrània
morella roquera
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les urticàcies, alta de 20 a 60 cm, de fulles ovades acuminades, de flors en cimes glomerulars i de fruits en aqueni.
Creix en vores de camins, al costat de cases, en terraplens, en runes, etc Gaudeix de propietats emollients i diürètiques
acònit
Acònit, inflorescència de l’Aconitum napellus
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes de l’alta muntanya, herbàcies i vivaces, de la família de les ranunculàcies, de flors zigomorfes, blaves, blanques o grogues que s’apleguen en inflorescències vistoses.
L’espècie més representativa del gènere, per a la qual hom reserva sovint el nom d’acònit, és l' A napellus matallops
donzell arbustiu
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les compostes, de tija llenyosa, alta de 50 a 100 cm, dreta, ramificada, amb fulles bipinnatisectes de segments linears i amb capítols globulosos.
Creix en roquissars del litoral
raça àndida
Grup de nens de raça àndida
© X. Pintanel
Antropologia física
Raça d’amerindis braquicèfals, de talla baixa, front baix, volta craniana alta, amb os interparietal («os inca»), espatlles i pubis molt amples i pit bombat, però escassa força física.
Ocupa tota l’àrea andina, des del nord de Colòmbia fins al sud de Xile
Xèrica
Armes dels Xèrica (línia del Casal de Barcelona)
Família de l’alta noblesa del Regne de València, fundada per Jaume Peres o Jaume (I) de Xèrica, fill del rei Jaume I i de Teresa Gil de Vidaure.
Prengué el nom de la baronia de Xèrica, que el rei creà per a ell El succeí el seu fill Jaume de Xèrica i Álvarez de Azagra , que es casà 1298 amb Beatriu de Lloria i Lancia , baronessa de Cocentaina i senyora d’altres feus dels Lloria Foren pares de Jaume de Xèrica i de Lloria , de Maria de Xèrica , d’ Alfons Roger de Lloria , de Beatriu de Xèrica i de Lloria , dita Beatriu de Lloria , muller del noble andalús Pedro Ponce de León, senyor de Marchena, els descendents dels quals es cognomenaren Ponce de León-Lloria , i de Pere de Xèrica i de Lloria , el qual només deixà filles i un fill…