Resultats de la cerca
Es mostren 15848 resultats
Santa Maria de Colobor (Àger)
Art romànic
Ermita, actualment abandonada, situada al Montsec d’Ares, a unes dues hores a peu de la vila d’Àger Fou en origen l’església del vilatge de Colobor, desaparegut al segle XIV arran de la pesta negra El lloc de Colobor és documentat des de l’any 1101, en què es menciona el camí de Colobor en l’acta de consagració de Sant Nicolau d’Àger La primera referència sobre l’església de Santa Maria de Colobor es troba en el testament de Bernat de Colobor, castlà o senyor de Colobor, de l’any 1164 Al segle XIV ja havia esdevingut una ermita, dependent de la parròquia de Sant Vicenç d’Àger L’edifici actual…
Torre de la Faneca (Bellcaire d’Urgell)
Art romànic
Torre d’origen islàmic emplaçada dins l’actual terme municipal de Bellcaire, en un indret imprecís, entre la vila actual i el Pedrís El 1091 apareix per primer cop com a Indret que delimita pel nord —juntament amb el Pedrís— el terme del castell de Bellcaire El 1139 la torre destruïda —d’origen islàmic— de Faneca delimitava el terme de Bellcaire per la zona septentrional, i el 1143 la torre —encara destruïda— i el seu terme foren atorgats per Emengol VI d’Urgell als germans Pere i Arnau Bernat, els quals l’havien de posseir en alou ple i lliure, tal com havia estat donada al seu pare, en…
Castell de Bellfort (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Bellfort és un terme que s’estén a migdia de Palau, des de la carena on passa la carretera de Gualter a Forquer, fins al fons del torrent de Torreblanca, en un terreny escabrós de torrents, boscos i algun pla La capella de Sant Serni i algunes cases juntes es troben en un planell a mitja costa, a uns 2 km de la carretera Una de les cases veïnes era senyorial i fortificada, segons les restes del final de l’edat mitjana que ens han pervingut, i podria correspondre a l’antic castell del lloc Bellfort depengué dels hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, per mitjà de la propera comanda de Sant…
Sant Genís de Porquerisses (Argençola)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins del terme del castell d’Albarells, en el lloc de Porquerisses Inicialment degué tenir la condició de sufragània o de simple capella, durant un temps tingué funcions parroquials, però les tornà a perdre posteriorment El terme d’Albarells és documentat per primera vegada l’any 986 en el precepte que el rei Lotari concedí al monestir de Sant Cugat del Vallès, i com a afrontació del castell de Clariana apareix la Guardiola d’Albarells El lloc de Porquerisses és documentat l’any 1211, quan uns béns eren situats en el comtat de Manresa, en el terme de…
Hermann Julius Oberth

Hermann Julius Oberth
© Fototeca.cat
Astronomia
Científic alemany, un dels capdavanters de l’astronàutica teòrica.
Cursà estudis de física i de matemàtiques a Munic i exercí la docència de grau mitjà Des de molt jove s’interessà per la propulsió de coets, principalment en els aspectes teòrics i de disseny El 1923 publicà l’obra Die Rakete zu den Planetenräumen ‘Els coets cap als espais interplanetaris’, que despertà força interès i originà polèmiques i que, juntament amb la posterior Wege zur Raumschiffahrt ‘Rutes per als viatges cosmonàutics’, 1929, serví de base al desenvolupament de la V-2 alemanya Les seves realitzacions experimentals culminaren, a l’estiu del 1930, amb l’assaig del propulsor coet…
William Faulkner
William Faulkner
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor nord-americà.
Descendent d’uns rics hisendats, estudià poc temps i exercí diverses professions Publicà un llibre de poemes The Marble Faun ‘El faune de marbre’, 1924 Cercà temes literaris en les condicions decadents del sud dels EUA després de la guerra de Secessió la novella Soldier's Pay ‘La paga del soldat’, 1926 el donà a conèixer Fou famós a França, on li fou concedida la Legió d’Honor, abans que als EUA, on era considerat un cronista de la decadència, la perversió i la crueltat humanes Oxford, on es comprà una granja el 1932, és el “Jefferson” de les seves novelles, marc d’una gran part…
Manuel Danvila i Collado

Manuel Danvila i Collado
© Fototeca.cat
Història
Política
Erudit i polític.
Es llicencià en dret a València, i exercí l’advocacia a València i, des del 1868, a Madrid Afiliat al partit conservador, fou diputat a corts en diverses legislatures, representant els districtes de Gandia, Xiva i Llíria, i ocupà per poc temps el ministeri de la governació el 1892 Fou també senador i president del tribunal contenciós administratiu de l’estat 1895 La seva obra d’historiador és abundant i variada, més valuosa per la gran quantitat de documentació aportada imprescindible encara avui que no pas per l’objectivitat o la destresa de l’elaboració Publicà nombrosos…
Porfirio Díaz
Història
Militar
Política
Militar i polític mexicà.
Ingressà com a voluntari a l’exèrcit durant la invasió nord-americana del 1846, i després participà en les guerres civils contra el general López de Santa Anna General al cap de poc temps de fer els trenta anys, lluità contra l’emperador Maximilià, i el 1867 prengué la ciutat de Mèxic en nom de Juárez El 1876 enderrocà el president Lerdo de Tejada, que volia ésser reelegit Governà dictatorialment l’estat durant un llarg període 1877-1911 i utilitzà procediments violents per tal d’evitar qualsevol protesta Facilità les inversions de capital estranger, principalment nord-americà,…
Federico Zandomeneghi
Dona pentinant-se , de Federico Zandomeneghi
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor italià.
Es formà a l’Accademia de Venècia Participà en la garibaldina Expedició dels Mil, i s’establí a Florència 1862, on formà part del grup dels macchiaioli , sense adherir-se, però, plenament als seus postulats estètics Des del 1874 residí a París, on conegué Degas, que el féu participar en les expedicions dels impressionistes 1879, 1880, 1881 i 1886 allà la seva presència reforçava la línia més realista, encapçalada pel mateix Degas El seu extraordinari retrat del gran teòric dels macchiaioli en estada a París Diego Martelli 1879 Galleria d’Arte Moderna, Florència és un document de primer rang…
Otto Wagner
Arquitectura
Arquitecte austríac.
Es formà a Viena i Berlín, i inicià la seva obra dins la tradició del renaixement toscà Adquirí una gran notorietat i li fou encomanada la reestructuració urbanística de Viena 1890 i el tren metropolità suburbà 1894-97 Bé que creà zones verdes a cada barri i que en diversos trams del metropolità aplicà certs principis de la ciutat maquinista, ambdós projectes es mouen dins el convencionalisme acadèmic El 1894, en prendre possessió de la seva càtedra a la Kunstakademie de Viena, afirmà la necessitat d’una renovació radical de la cultura arquitectònica, segons l’exigència dels temps…