Resultats de la cerca
Es mostren 40235 resultats
John Goodenough
Química
Físic nord-americà.
Després de graduar-se en matemàtiques a la Universitat de Yale, durant la Segona Guerra Mundial fou meteoròleg de l’exèrcit El 1952 es doctorà en física per la Universitat de Chicago i posteriorment fou investigador del Lincoln Laboratory del Massachusetts Institute of Technology, on treballà en sistemes de memòria d’accés aleatori RAM per a aplicacions del Departament de Defensa Els anys 1976-86 treballà al departament de química inorgànica de la Universitat d’Oxford, on descobrí l’aplicació de l’òxid de cobalt al càtode de la bateria de liti , que millorava substancialment l’emmagatzematge…
Vallès
Arquitectura
Família d’arquitectes.
Narcís Vallès Reus, Baix Camps XVIII-XIX, amb el seu germà Tomàs Vallès , construí el palau arquebisbal de Tarragona 1814, en un estil neoclàssic de gust grecoromà, sense gaire ornamentació Segurament fill d’un d’ells fou Francesc Vallès i Cuhi Reus — Barcelona 1879, que anà a Madrid 1824, on freqüentà l’estudi d’arquitectura de CTMoreno fins a obtenir el títol 1825 s’establí a Barcelona, on és autor d’un projecte —no realitzat— per a reformar la plaça de Sant Jaume i la façana de la casa de la ciutat 1826 dirigí la font de Neptú a Igualada, amb Damià Campeny 1827-32, dictaminà sobre el…
Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat
Militar
Unitat militar organitzada a la zona franquista pel gener del 1937 i formada bàsicament per catalans fugitius de la zona republicana.
Disposava de 180 homes quan es distingí en la defensa de Codo batalla de Belchite Reorganitzat i amb els efectius d’un batalló, operà a la comarca de La Serena i participà en la batalla de l’Ebre enquadrat en la 74 Divisió, en els sectors de Vilalba dels Arcs, on lliurà uns duríssims combats, i de Gandesa Operà encara a Pena-roja Tingué en total 316 morts Hi ha un monument commemoratiu als morts del Terç a l’antiga posició dels Quatre Camins, i un altre, erigit també per la Germandat del Terç, als soldats republicans morts a la posició dita Targa, totes dues del sector de Vilalba Un altre…
Pere Pinya
Història
Personatge llegendari, que hauria estat hostaler i fundador de la vila, després ciutat, de Perpinyà.
Aquesta tradició fou recollida per Andreu Bosc, que donà el nom de Bernat Perpinyà al personatge i que fins i tot assenyalà la casa que serví d’hostal, la qual ostentava unes armes on figurava una pinya La casa, de fet, era del s XVI Féu una crítica definitiva d’aquesta llegenda, el 1833, Pere Puiggarí Una altra llegenda recollida per Verdaguer, al seu poema Canigó 1886, fa de Pere Pinya un bover dels Cortals, llogaret del terme de la Llaguna Capcir, a la capçalera de la Tet, i que, cansat de la vida de muntanya, baixà, guiat pel riu, amb dos bous i una arada, fins a un indret molt fèrtil de…
Eduard Soler i Llopis
Pintura
Pintor.
El 1856 estudià a l’Escola de Sant Carles de València Fou deixeble, a Madrid, de Federico de Madrazo El 1864 guanyà una tercera medalla pel quadre Jesús i la mare de sant Jaume i sant Joan , i rebé encàrrecs de l’Academia de San Fernando Guanyà 1866 la càtedra de dibuix de l’Escuela de Bellas Artes de Cadis on pintà quadres per a l’església parroquial de San Antonio Catedràtic a València, en ser cessat per la Revolució de Setembre viatjà per Itàlia, on pintà Pius IX i l' Enterrament del papa sant Esteve a les catacumbes , si bé després de l’abdicació d’Amadeu I recuperà la càtedra Membre de l…
Andrea Solario
Pintura
Pintor italià.
Anà a Venècia 1489, Normandia 1507 i Roma 1514 i tornà a Milà el 1515 És autor, entre altres obres, de la Mare de Déu del coixí verd ~1500, d’un Cap de sant Joan Baptista ambdós al Musée du Louvre i de l' Assumpció de la cartoixa de Pavia, on mostra un coneixement ampli de la pintura veneciana, la flamenca i en particular de la tècnica del sfumato de Leonardo da Vinci El seu germà Cristoforo Solario Angera ~1460 — Milà 1527, arquitecte i escultor, treballà a Venècia i especialment a Milà, on participà en la construcció de la catedral i esculpí les estàtues d’Adam i Eva de l’exterior 1502 És…
Isaac Bashevis Singer
Literatura
Periodisme
Escriptor jueu d’origen polonès en llengua ídix.
Procedent d’una família de rabins, el 1935 emigrà als EUA, on es naturalitzà el 1943 i on la seva obra fou coneguda per mitjà de les traduccions a l’anglès Collaborà en el diari ídix jiddisch de Nova York Jewish Daily Forward , i des del 1967 en el The New Yorker , que publicà les seves contribucions traduïdes De la seva obra, que gira quasi exclusivament entorn del món dels jueus europeus, sobretot a Polònia, cal destacar les novelles Sotn in Goraj ‘Satan a Goraj’, 1935, Di Familje Muschkat ‘La família Muschkat’, 1950, Der Hojf ‘La finca’, 1953-55, Der Knecht ‘El servent’, 1962, Shosha 1978…
Lluís Simarro i Lacabra
Biologia
Neuròleg i històleg.
Estudià medicina a València i fou un dels primers defensors del positivisme en els ambients universitaris valencians 1872 El fet d’ésser un dels dirigents de les Joventuts Republicanes Valencianes l’obligà a acabar la carrera a Madrid, on es vinculà amb la naixent Institución Libre de Enseñanza S'estigué uns quants anys a París 1880-85, on treballà amb Ranvier, Charcot i Magnan, entre d’altres, i fou l’introductor de la neurohistologia i de la psicologia experimental a l’Estat espanyol Fou un dels mestres de Santiago Ramón y Cajal i un impulsor destacat de l’Asociación Española para el…
Jordi Vila i Rufas
Pintura
Pintor.
Fill de Joan Vila i Pujol Format a l’ Escola Massana , d’on el 1952 esdevingué professor fins a la jubilació 1989, es dedicà a la pintura de retaules i murals i a la realització de vitralls religiosos Hi ha obra seva, entre d’altres, a les Llars Mundet, al Servei Municipal de Pompes Fúnebres de Barcelona, al Centre Borja de Sant Cugat del Vallès, a la parròquia de Sant Miquel de Vallfogona de Balaguer, a la delegació de l’ONCE a Barcelona i, especialment, a la parròquia de Sant Joan de Vilassar, d’on són obra seva bona part dels retaules de l’interior Exposà en solitari a Barcelona des del…
Giorgio Vasari

Sopar de Sant Gregori el gran (1572), de Giorgio Vasari (Pinacoteca Nacional , Bolonya)
© Corel
Art
Arquitectura
Pintura
Historiador de l’art, pintor i arquitecte italià.
Sentí una gran veneració per Miquel Àngel, el qual exaltà i collocà al vèrtex del classicisme a la seva obra Le vite dei più eccellenti pittori, scultori e architettori 1550, on també anomenà decadent l’art de la segona meitat del segle, període durant el qual hom imità la maniera de Miquel Àngel manierisme Considerà el dibuix una qualitat essencial de l’art i instituí l’Accademia del Disegno 1562 per tal d’afermar la “toscanitat” de Miquel Àngel i de formular la teoria segons la qual el dibuix toscà és fonament absolut de qualsevol art possible GCArgan Com a pintor fou un…