Resultats de la cerca
Es mostren 1440 resultats
Àrea Metropolitana de Barcelona
Organisme que inclou les tres entitats metropolitanes de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Entitat Metropolitana del Transport i l’Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tractament dels Residus de l’àrea de Barcelona.
Concebut per a gestionar els serveis del territori més densament poblat i interconnectat de Catalunya, la llei que n’impulsava la creació fou aprovada unànimement per la totalitat dels grups del Parlament de Catalunya el vint-i-vuit de juliol de 2010 L’entitat recuperava a grans trets l’àmbit i les atribucions de la Corporació Metropolitana de Barcelona , suprimida l’any 1988 En formen part un total de trenta-sis municipis la totalitat dels del Barcelonès Badalona, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià del Besòs, Santa Coloma de Gramenet i Barcelona, la majoria dels del Baix Llobregat Begues…
serra de Collserola

Sector central de la serra de Collserola, entre la torre de telecomunicacions de Collserola (esquerra) i el Tibidabo (dreta)
© Lluís Prats
Serra
Massís de la serralada de Marina, limitat pel Besòs, a llevant, i la riera de Rubí i el Llobregat, a ponent, que separa el Vallès Occidental del pla de Barcelona.
La carena comença, a l’oest, amb el turó de SantPere Màrtir 389 m alt, separat, vers l’est, pel coll del Portell, del puig Aguilar 387 m segueix el Tibidabo 512 m, on culmina el muntanyam, entre el coll de Vallvidrera, a l’oest, i el coll Serola, a l’est, el qual l’enllaça amb el turó de Valldaura 422 m la cresta davalla pel coll de la Ventosa fins al turó de Roquetes 305 m, damunt el Besòs Pel nord limita clarament amb la depressió del Vallès, mentre que al sud segueix per una successió de turons baixos Monterols, el Puget, de can Muntaner, d’en Falcó, del Carmel,…
Castell de Castellvell de la Marca (Castellví de la Marca)
Art romànic
Situació Vista aèria dels escassos vestigis d’aquest antiquíssim castell ECSA - J Todó Situat al cim d’un turó de 469 m, en un dels contraforts orientals de la serra del Montmell, damunt la plana baixa del Penedès, sobre l’església de Sant Sadurní Sota el castell, cap a l’E, en la penya damunt la qual s’alça la fortificació, hi ha una gran balma Mapa 35-16419 Situació 31TCF811775 Des de darrere l’església de Sant Sadurní, al nucli vell de Castellví, s’agafa una pista i, poc després, tot seguint un corriol costerut ens enfilarem fins a arribar a un gran margalló després cal tirar pel dret fins…
Gafaüt
Raval
Raval de Vinalesa (Horta del Nord), a l’altra banda de les séquies de Montcada, al camí d’Alfara del Patriarca.
Hi ha la capella de Santa Bàrbara
el Mas de Moròder
Caseria
Caseria del municipi de Montcada de l’Horta (Horta del Nord), al nord de la vila, vora el barranc de Carraixet.
baronia de Miserendino
Història
Jurisdicció feudal siciliana concedida el 1392 a Antoni de Montcada i Abbate, comte d’Adernò, a qui fou confiscada per rebel.
Fou confirmada de nou el 1453 a Galceran de Corbera, mestre racional i president de Sicília, que la comprà a Beatrice Arezzo El 1622 passà als Filingeri, prínceps de Cutò
principat de Collereale
Història
Títol feudal concedit, a Sicília el 1710, a Josep de Montcada i Branciforte, governador de l’esquadra de galeres de Sicília.
Nàquera
Nàquera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Túria, al límit amb l’Horta i el Camp de Morvedre, accidentat al sector septentrional pels contraforts de la serra Calderona (485 m alt.) i el cabeç Bord i drenat pel barranc de Nàquera
, que neix al coll de la Vinya (terme de Serra) i aflueix per la dreta al de Carraixet aigua avall de Bétera.
El sector més muntanyós és ocupat pels boscs de pins i matollar, mentre que la resta, suaument ondulada, ho és pels conreus de secà, en part abancalats garrofers, oliveres, vinya moscatell i ametllers El regadiu, gràcies a l’aigua de pous, és en expansió, i és dedicat sobretot a tarongers Els pasturatges són relativament importants 720 ha, i la germandat els arrenda als ramats transhumants de Terol al sud del terme hi ha la carrerada que travessa la comarca des d’Albarrasí, anomenada la creu de Llíria Hi ha pedreres de marbre i de “pedres d’aigua”, molt conegudes al s XVIII i avui…
llegenda
Història
Literatura
Narració, oral o escrita, d’aparença més o menys històrica, però en realitat amb una major o menor proporció d’elements imaginatius.
És generalment relacionada amb una persona o un grup humà, o amb un monument, un lloc o un territori Acostumen a agrupar-se en cicles entorn d’un centre d’interès protagonista, esdeveniment, etc Poden ésser religioses, profanes o mixtes, segons el tema que desenvolupen També poden ésser populars de formació més o menys espontània o inconscient, erudites o fruit d’una combinació d’elements de tots dos orígens Poden haver estat inicialment erudites i haver aconseguit després una àmplia popularitat Contenen quasi sempre un nucli merament històric, al voltant del qual s’ha format una excrescència…
província de València
Província
Demarcació administrativa del País Valencià, la capital de la qual és la ciutat de València.
És dividida en 9 partits judicials 18 el 1970, i 262 municipis El 1822, en la divisió provincial decretada pel govern liberal, fou creada la província de València, una de les quatre en què fou dividit el País Valencià corresponia aproximadament a l’antiga governació de València excloses les de Castelló de la Plana i de Xàtiva, igualment caps de província, i el Racó, incorporada a Terol, però amb la inclusió de Requena, fins aleshores del regne de Castella Amb la reacció absolutista del 1823 aquesta divisió fou abolida, i el 1833 la nova divisió provincial tornà a crear la província de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina