Resultats de la cerca
Es mostren 3524 resultats
qüestió de les ordenacions anglicanes
Cristianisme
Problema suscitat, amb l’apropament de molts pastors anglicans a l’Església catòlica, entorn del moviment d'Oxford, sobre la validesa o no de les ordenacions fetes segons l’Ordinal d’Eduard VI, declarat invàlid per Pau IV (1555), i segons el qual havia estat consagrat el bisbe Matias Parker, el 1552, per tres bisbes que anteriorment havien estat deposats; d’ell arrenca la nova jerarquia anglicana.
Examinada la qüestió per una comissió, formada per tres membres de la Cúria Romana i tres prelats anglesos, Lleó XIII proclamà la invalidesa en la butlla Apostolicae curae 1896 el tema fou tornat a tractar en les converses de Malines 1921, i no hi hagué cap acord Actualment torna a ésser matèria d’estudi, però en el marc més ampli del ministeri en l’Església
Chiusi
Ciutat
Ciutat de la província de Siena, a la Toscana, Itàlia.
Correspon a la Clusium d’època romana, un dels nuclis urbans importants dels etruscs A les necròpolis dels voltants es conserven una sèrie de tombes monumentals importants Tomba della Scimnia, del Granduca, del Colle, etc dels s VI al IV aC, d’on procedeix una gran quantitat de materials diversos, especialment d’escultura funerària, que és actualment als museus de Chiusi i de Florència
Lugano

Aspecte de la ciutat de Lugano vora del llac homònim
© MPG
Ciutat
Ciutat del cantó de Ticino, Suïssa, situada a la vora del llac homònim.
És un mercat agrícola fruita, tabac i ramader Hi ha indústries mecàniques, tèxtils seda i alimentàries xocolata, conserves, i producció de tabac És un centre turístic La catedral és romànica s XIII, amb façana renaixentista del segle XVI Probablement ocupa el lloc de l’antiga Gauni Agresti , colònia de la cinquena legió romana Pertany a la Confederació Helvètica des del 1512 És seu episcopal
Halicarnàs
Ciutat
Antiga ciutat i port de la Cària, actualment Bodrum.
Colonitzada pels grecs ~1000 aC, caigué en poder de Pèrsia i fou governada per tirans Assistí Xerxes en l’expedició contra Grècia 480 aC, i posteriorment formà part de la lliga de Delos Regida s IV aC per dinasties locals, en destacà Mausol, famós pel monument funerari que li fou bastit mausoleu Conquerida per Alexandre 333 aC, decaigué durant les èpoques ptolemaica i romana
Gòrdion
Ciutat
Antiga ciutat de l’Àsia Menor, a la vora del riu Sangários, a uns 80 km d’Ankara.
Fou capital del regne de Frígia fins que els cimmeris la incendiaren al s VII aC Reconstruïda pels aquemènides 547, fou novament destruïda pels gàlates el 189, i durant l’època romana, tingué una escassa importància Alexandre el Gran la visità 333 aC i hi desféu el nus gordià , i afrontà així l’oracle que prometia per a aquell qui el desfés el domini de l’Àsia
Bernadí Josep Ponseti i Prats d’Aledo
Literatura catalana
Escriptor.
Collaborà en el Correo de Menorca i en l' Eco de Menorca i en altres publicacions de Madrid, Palma i Barcelona Traduí al castellà novelles de Sue i de Molenes i publicà diversos opuscles, com Reseña de las cajas de ahorros 1857, Resumen histórico del canto 1858, Memoria sobre la Agricultura romana 1858, Educación de la mujer 1859 i La marquesa de Sévigné 1859
Joan Ramon Zaragoza i Rubira
Medicina
Metge.
Especialitzat en radiologia, forense 1962 i professor d’història de la medicina Catedràtic de terapèutica física de la Universitat de Sevilla 1970, entre molts altres llibres és autor de Medicina y sociedad en la España romana i coautor de Manual de terapéutica física y radiología i de Tabaco y salud 1980 També cultivà la literatura i guanyà el premi Nadal del 1980 amb la novella Concerto grosso
ofertori
Cristianisme
En la litúrgia eucarística, ritu amb el qual el celebrant ofereix el pa i el vi que han d’ésser consagrats.
L’oferiment s’acompanya amb una pregària que normalment lliga el sentit de les ofrenes amb la festivitat que hom celebra En la litúrgia romana es troba després de la litúrgia de la paraula, a l’inici de la litúrgia del sacrifici En les litúrgies orientals, el pa i el vi, preparats abans de la celebració, són portats a l’altar en aquest moment
cogulla
Indumentària
Hàbit monacal amb caputxa.
La cuculla romana era una esclavina ampla amb caputxó, d’origen nòrdic, emprada per la gent del poble Alguns monjos orientals l’adoptaren des del segle IV La regla de sant Benet cap 55 la prescriu, però es tracta ja d’un hàbit amb escapulari i màniga ampla Després es convertí en una vestimenta pròpiament monacal, negra benedictins, cluniacencs, agustins o blanca camaldulencs, cistercencs
forns romans de Vilassar de Dalt
Jaciment arqueològic
Conjunt arqueològic al terme municipal de Vilassar de Dalt (Maresme).
És format per tres forns circulars, d’època romana, destinats a la cocció de recipients ceràmics de gran volum i que estigueren en ús entre els s I i III dC El jaciment és situat en un sector anomenat la Fornaca, topònim documentat des del 1290, que posa de manifest que, en època medieval, encara es tenia coneixement de l’existència d’aquests forns
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina