Resultats de la cerca
Es mostren 3318 resultats
Sant Martí de Campelles
Art romànic
Situació Un fragment de mur en el qual hom pot veure encara elements romànics M Pagès L’església de Sant Martí de Campelles es troba situada al centre de la població, on s’arriba per una carretera que surt a mà esquerra de la N-152, abans d’entrar a Ribes de Freser, prop de l’estació Mapa 255M781 Situació 31TDG290831 APF-JAA Història El lloc de Campelles apareix documentat a partir de l’any 918 en una venda que Gamisà i la seva dona Virgília feren a Emma, abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses, d’una casa amb cort i horta en el “ locum que dicitur Engelados … infines de Ville…
Sant Simeó de Centelles (Rajadell)
Art romànic
Situació Vestigis que encara es conserven de l’església Arxiu Gavín Les ruïnes d’aquesta capella són properes al mas Centelles, el qual és situat a la riba esquerra de la riera de Rajadell i en un dels extrems nordencs del terme, gairebé a tocar el termenal de Fonollosa Long 1°39’56” - Lat 41°45’00” Hom hi va per un camí carreter que s’inicia, a mà dreta, poc abans d’arribar a can Viladés Les ruïnes són situades prop del mas Centelles, masia a la qual hom arriba seguint el camí abans esmentat També s’hi pot anar per la carretera de Manresa a Calaf Poc després d’haver passat Fonollosa, a mà…
Sant Grau d’Albons
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església des del nord-oest De l’edifici romànic primitiu es conserva la nau, rectangular, i a terra encara hi ha vestigis dels fonaments de la capçalera F Baltà La capella o santuari de Sant Grau es troba, aïllat, al sector occidental del terme d’Albons Es dreça al cim d’un puig 65 m d’altitud, cobert de bosc de pins i alzines, a la serra de Sant Grau Prop de l’església, al vessant de tramuntana del pujol, hi ha la Font de Sant Grau Mapa 296M781 Situació 31TEG050621 Per arribar a Sant Grau cal situar-se a l’indret de la Creu d’Albons, on s’agafa un camí de…
Perigús
Ciutat
Ciutat d’Aquitània, Occitània, capital de la comarca del Perigord i del departament de Dordonya, França.
Mercat comarcal i fabricació de tèxtils, de sabates i de material ferroviari Destaquen les activitats terciàries administratives, comercials, d’ensenyament, etc i industrials Bisbat catòlic L’antiga Vesunna Petricoriorum fou capital del comtat del Perigord, pertangué a Anglaterra del 1360 al 1369, i al s XVI fou un fogar del protestantisme francès De la seva prolongada història, conserva restes galloromanes muralles, temple, d’un amfiteatre romà del s III i un bon nombre de cases d’estil romànic, gòtic i renaixentista La catedral de Sant Front s XIII i l’església de Sant Esteve s XI-XII són…
Capella
Municipi
Municipi i vila del sector actualment aragonès de l’antic comtat de Ribagorça, a la vall de l’Isàvena, entre Graus i Llaguarres
(Baixa Ribagorça), municipi català incorporat el 1965 a Capella.
L’agricultura i la ramaderia, especialment porcina, són les activitats econòmiques més importants L’església parroquial Sant Martí és romànica fi del s XII Conté un interessant retaule major del 1527, obra del pintor portugués Pere Nunyes, amb dotze taules Les quatre taules superiors estan dedicades a la vida del patró de l’església, i la resta als goigs de la Verge les portes baixes del retaule representen santPere i sant Pau respectivament Damunt l’Isàvena, al peu de la vila, hi ha el pont romànic d’esquena d’ase amb vuit…
Casbas
Municipi
Municipi de la província d’Osca, Aragó, al Somontano.
Hi ha el monestir cistercenc femení, encara subsistent, fundat el 1172 per la comtessa Àuria de Pallars, vídua d’Arnau Ramon possiblement amb el propòsit de fer-ne panteó familiar, la qual el dotà amb les viles de Casbas i de Morata Les abadesses obtingueren també la jurisdicció sobre Pedralta d’Alcofea, Torres d’Alcanadre, Bierge, Sieso i Yaso Hi professaren filles de la noblesa d’Aragó i de Catalunya Construït dins un recinte fortificat, es conserven restes de muralles, la torre de l’homenatge i d’altres elements són notables l’església, d’estil romànic cistercenc sobri s XII, el claustre s…
Santa Cecília

Aspecte de l’ermita de Santa Cecília
© CIC-Moià
Ermita
Ermita del municipi de Granera (Moianès).
Situada a l’entrada dels nuclis que formen Granera, al seu costat es va erigir el cementiri parroquial 1892 Aquesta capella conserva un magnífic absis romànic, amb decoració llombarda, i dintre seu té restes força esvaïdes d’unes pintures romàniques molt rústegues, fetes amb mangra i ocre, que representen el Crist Pantocràtor i quatre àngels entorn de la màndorla que l’envolta Fou construïda al segle XI en un alou donat a Santa Cecília de Montserrat el 971 La capella estigué en ruïnes i abandonada des del 1940, fins que es restaurà totalment i es retornà al culte el 5 de setembre de 1976
Sant Pere del Morrell (Sant Andreu de Llavaneres)
Art romànic
Església i antiga ermita, situada al sector marítim, prop del barri de Can Sanç Se n’ignora l’origen, però es podria situar en època del romànic Surt esmentada ocasionalment el 1368 en un document en què consta que tenia donades o ermitanes que en tenien cura El 1508 s’esmenta com “Sant Pere prop l’arena del mar” Sembla que inicialment era un lloc d’hostalatge en el camí ral que passava prop d’ella Es va refer al segle XVII i fou des d’aleshores centre d’una confraria de pescadors L’església de Sant Pere ha estat de nou refeta el 1917 i el 1953
Santa Maria de Joncadella (Sant Joan de Vilatorrada)
Art romànic
Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al lloc de Joncadella Després de ser capella rural adquirí categoria de parròquia, per passar finalment a santuari marià Depengué de la canònica manresana El lloc és documentat des del 1064 i l’església apareix citada el 1031 La categoria de parròquia encara no la tenia poc abans del 1154 el 1218 és el primer cop que apareix amb aquesta funció, que perdé el 1879, quan fou unida a la de Sant Martí de Torroella, conservant, això no obstant, el caràcter de santuari marià molt conegut a la comarca L’actual edifici data del 1748 i no conserva cap…
Sant Martí de la Tallada (Sant Guim de Freixenet)
Art romànic
El poble de la Tallada és situat a l’extrem meridional del terme municipal L’indret fou conquerit probablement a mitjan segle XI, quan es reprengué la repoblació de la Segarra Molt probablement en aquest mateix moment es fundà la seva església, sota l’advocació de sant Martí, de la qual no resten fins a l’actualitat referències històriques d’època medieval Aquesta església, inclosa dins el bisbat de Vic, fou visitada l’any 1685 pel bisbe de Vic Antoni Pasqual en aquell temps el poble tenia deu cases L’actual església de Sant Martí és un edifici d’estil neoclàssic, que no conserva cap element…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina