Sant Simeó de Centelles (Rajadell)

Situació

Vestigis que encara es conserven de l’església.

Arxiu Gavín

Les ruïnes d’aquesta capella són properes al mas Centelles, el qual és situat a la riba esquerra de la riera de Rajadell i en un dels extrems nordencs del terme, gairebé a tocar el termenal de Fonollosa. Long. 1°39’56” - Lat. 41°45’00”.

Hom hi va per un camí carreter que s’inicia, a mà dreta, poc abans d’arribar a can Viladés. Les ruïnes són situades prop del mas Centelles, masia a la qual hom arriba seguint el camí abans esmentat. També s’hi pot anar per la carretera de Manresa a Calaf. Poc després d’haver passat Fonollosa, a mà esquerra, surt un camí que hi mena. (FJM-AMB)

Història

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Rajadell, en un lloc proper al mas Centelles. Tingué funcions de parròquia per perdre-les aviat i restar en runes, reapareixent l’advocació en una nova capella junt al mas Centelles.

L’església apareix citada abans del 1154 com a parròquia de Sant Simeó, el 1296 ja se la cita completa, anomenant-la Sant Simeó de Centelles. Al cap de poc degué perdre la funció parroquial, potser per la despoblació ocasionada per la pesta negra el 1348, ja que en una llista de parròquies del 1361 ja no hi figura com a tal. El 1615 es construí una capella nova al costat mateix del mas Centelles, la qual cosa indica que l’edifici antic hauria d'estar molt malmès si és que no era ja ensorrat. (ABC)

Església

A desgrat de tenir encara alguna fotografia força recent que permet de veure algun que altre fragment de mur, que la identificava com un edifici romànic, actualment el poc que restava d’aquesta església és totalment esfondrat i només en són visibles unes pedres, les quals constitueixen el testimoni del lloc on hi havia aquesta construcció. (FJM-AMB)

Treballs de restauració posteriors

Vista parcial de les ruïnes de l’església durant els treballs de neteja i desenrunament de l’any 1985.

C. Torras

Fins el 1984, d’aquesta església romànica tan sols eren visibles unes quantes pedres treballades i escampades en un bosc proper al mas Centelles. L’any 1985, els Amics de l’Art Romànic del Bages portaren a terme diverses campanyes de neteja dels enderrocs, les quals culminaren amb el desenterrament del perímetre total d’aquest edifici romànic i bona part de les seves parets. Posteriorment, entre els anys 1989 i 1990, el Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya hi dugué a terme una campanya d’excavació a càrrec dels arqueòlegs E. Sánchez, M. Sunyol i M. Torras; durant la campanya arqueològica es va poder descobrir que aquesta església va tenir dues fases constructives. En la primera, datable a mitjan segle XI, es bastí un edifici d’una nau rectangular de 12,5 m de llargada per 7,5 m d’amplada, amb un absis orientat a ponent, mentre que la porta d’entrada se situava al mur de migjorn; també es localitzà un conjunt de cinc sitges. La segona fase, datable al segle XIII, correspon a les modificacions practicades en aquest primer edifici descrit; en aquestes reformes se substituí el peu rectangular de la nau per un absis, fet que comportà el cegament de l’absis anterior. Així doncs, no es tracta d’una església amb dos absis oposats per raons litúrgiques com s’havia apuntat, sinó un edifici amb dues fases constructives ben diferenciades. (ESC-FVM)