Resultats de la cerca
Es mostren 1449 resultats
L’Aiguadolç
Historiografia catalana
Revista de literatura editada des del 1985 per l’Institut d’Estudis de la Marina Alta i dirigida per Antoni Prats.
Altres membres del consell de redacció que hi figuren des del primer número són Vicent Balaguer, Tomàs Llopis i Carles Mulet Aquesta publicació ha dedicat des dels seus inicis una atenció preferent a la crítica, entesa en un sentit molt ampli quant a la metodologia i a l’erudició literàries Fins el número 25 tardor del 2000, la primera meitat de les seves pàgines l’ocupa un dossier amb articles d’intenció monogràfica la resta, es reparteix normalment entre la secció de “Creació” textos inèdits heterogenis, sovint d’escriptors novells, o bé traduïts de diverses llengües, i alguna…
Revista de Historia Moderna
Historiografia catalana
Publicació de periodicitat anual, creada el 1981 com a vehicle de difusió de la investigació del Departament d’Història Moderna de la Universitat d’Alacant i oberta a les col·laboracions d’investigadors modernistes d’altres universitats espanyoles i estrangeres.
El primer director fou Antoni Mestre i Sanchis que, en la presentació del primer número, exigí dues condicions per a l’acceptació de treballs rigor històric i respecte amb els discrepants Des del número 4 el contingut passà a ser monogràfic, essent els temes “Libros, libreros y lectores”, “El País Valenciano”, “Municipios y poder en el Antiguo Régimen valenciano”, “Reformismo y crisis del reformismo en la España del siglo XVIII”, “Aspectos de la vida cotidiana en la España Moderna I y II”, “Jurisdicción y señorío en la España Moderna”, “Aspectos de la administración española del siglo XVIII…
Fonts Històriques Valencianes
Historiografia catalana
Col·lecció d’edicions de textos cronístics i documentals antics del País Valencià, publicada per la Universitat de València des del 1998 sota la direcció d’Antoni Furió i Enric Guinot.
Vicent Josep Escartí ha tingut cura de l’edició 1998 de la Primera part de la Història de València , de Pere Antoni Beuter, que constitueix una de les obres més destacades dels cronistes valencians de l’època foral Dins d’aquesta línia s’inclou el Sumari d’Espanya de Berenguer de Puigpardines, editat per Joan Iborra 2000, una obra del s XV que es fa ressò de les llegendes sobre l’origen mític del comtat de Barcelona i dels reis de la Corona d’Aragó Pel que fa a les fonts documentals, Josepa Cortés s’ha encarregat de l’edició 2001 del Liber Privilegiorum civitatis et regni…
Ferreries

Vista del barri de Ferreries, que concentra més de la sisena part de la població de la ciutat de Tortosa, al Baix Ebre
© Fototeca.cat
Raval
Raval de Tortosa, a la dreta de l’Ebre, davant el nucli urbà.
Era una antiga illa illa de Gènova, actualment soldada a la riba dreta del riu El nom es deu a les foneries de ferro i de metall, que encara hi persisteixen, i potser als ferrers establerts prop dels hostals extramurs, que són citats ja per Despuig el 1577 fins fa poc hi tenien l’origen encara els serveis de viatgers Hi havia l’antic convent trinitari de Sant Blai Ha estat molt perjudicat en tots els setges que hi ha hagut a la ciutat Els ravals de la Creu i el de Sant Vicent hi són inclosos
santa missió
Cristianisme
Sèrie continuada de prèdiques, lliçons doctrinals i exercicis pietosos que són fets durant alguns dies en una parròquia o localitat per un o uns quants sacerdots, anomenats missioners
.
El nom i la pràctica són molt antics ja s’anomenaven missions les prèdiques de Vicent Ferrer i Mateu d’Agrigent La pietat posttridentina els donà un nou impuls al llarg dels s XVII i XVIII, però no foren ben institucionalitzades fins a la primera meitat del s XIX Un dels seus principals predicadors i propagadors fou sant Antoni MClaret, que fundà la Congregació de Missioners de l’Immaculat Cor de Maria, o missionistes Tingueren una gran activitat en aquest camp els jesuïtes, els dominicans i moltes congregacions catalanes nascudes amb aquest fi específic el s XIX
Miquel de Perellós
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill de Francesc de Perellós, primer vescomte de Rueda El 1370 era canonge de Mallorca Probablement per influència del seu pare, que residia a la cort reial de París, fou nomenat arquebisbe d’Embrun 1378 pel papa avinyonès Climent XII Fou addicte al papa Benet XIII, que el 1401 li trameté, per petició seva, Vicent Ferrer perquè prediqués contra els valdesos de la seva arxidiòcesi En l’acció pastoral l’ajudà el seu vicari general Jaume Albert, fill de Perpinyà El 1415 prestà homenatge a Perpinyà, per mitjà del seu germà Ramon, segon vescomte de Rueda, a l’emperador Segimon
Antoni Nadal i Derrer
Indústria tèxtil
Fabricant d’indianes.
Es casà amb Rosa Vicent i Canals, neboda de Joan Pau Canals i Martí baronia de la Vallroja Joan Pau Canals i Martí , a la fàbrica del qual treballà El 1783 l’arrendà i s’establí pel seu compte Posteriorment adquirí un magatzem al carrer de Sant Pau, de Barcelona, el qual, per la seva capacitat, fou habilitat normalment, des de l’any 1790, per a celebrar-hi balls populars, aviat coneguts amb el nom de “balls de patacada”, pel tracte familiar que s’hi estilava Després de la guerra del Francès, esdevingué un dels fabricants més destacats de Barcelona
El Fénix
Setmanari
Setmanari en castellà publicat a la ciutat de València del 8 de juny de 1844 al 18 de novembre de 1849, en quatre etapes separades i de numeració distinta.
Fundat per Rafael Carvajal, en foren collaboradors destacats Lluís Miquel i Roca, Joan Antoni Almela, Francesc i Joan Arolas, Josep MZacarés, Vicent Boix i Ricart, Ramon Ferrer i Matutano, Pelegrí Garcia i Cadena, etc Dedicat a temes literaris, històrics, artístics i teatrals, mostrà un relatiu interès per la temàtica i la llengua autòctones Entre la tercera i la quarta etapa s’hi intercalà, amb els mateixos collaboradors i la mateixa direcció, la “Revista Edetana” 3 de setembre de 1848 — 8 d’abril de 1849 Publicà, en fulletó o separadament, traduccions castellanes de novelles europees de l’…
Andreu Bertran
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1416-20, 1431-33) i de Girona (1420-1431).
D’origen jueu, convertit al cristianisme per Vicent Ferrer, prengué part en la disputa de Tortosa del 1414 Fou almoiner i penitencier de Benet XIII, que el féu canonge de València L’acompanyà a Peníscola 1416 i dirigí la resistència al decret de sostracció d’obediència a Benet XIII 1416 Després de l’elecció de Martí V 1417 aconsellà a Benet XIII la renúncia El nou papa el nomenà bisbe de Girona El 1431 fou de nou bisbe de Barcelona en morir Francesc Climent Hom li atribueix un ofici en vers sobre la passió de Crist
Biblioteca valentina
Repertori biobibliogràfic d’escriptors valencians, redactat pel trinitari Josep Rodríguez.
L’any 1695 en foren publicats els primers plecs, per distribuir-los com a propaganda, i a la mort de l’autor 1703 la impressió era ja pràcticament acabada només calia afegir-hi el pròleg, uns apèndixs i els índexs Bloquejada l’edició per un superior de l’orde, no fou posada a la venda fins el 1747, quan hom ja anunciava una obra similar, Escritores del Reino de Valencia , de Vicent Ximeno La Biblioteca valentina aparegué amb un complement d’Ignasi Savalls Inclou més de set-cents autors i és la primera aportació erudita del seu gènere als Països Catalans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina