Resultats de la cerca

Considerada una nena prodigi, rebé lliçons de música de ben petita i, ja adolescent, estudià a San Francisco Posteriorment, amplià la seva formació a Milà, on fou deixebla de M Bavagnoli El 1927 debutà al Teatre Nacional de Milà, on es presentà com a Gilda Rigoletto , paper amb el qual sempre obtingué èxits clamorosos i que enregistrà al final dels anys quaranta amb el baríton G Taddei Entre el 1931 i el 1949 actuà sovint a les òperes de Montecarlo, Nàpols, Florència i Roma, al Teatro alla Scala de Milà i al Covent Garden El 1947 cantà per darrera vegada a la Scala, on presentà Lucia di…

Estudià cant al Conservatori Municipal de la seva ciutat natal, on fou deixebla de C Badia i de M García Morante, amb qui es formà en el repertori liederístic Posteriorment amplià la seva formació amb M Mayska, F Ferraris i T Menotti Ha actuat arreu de Catalunya, a Suïssa i a Itàlia, combinant el repertori operístic i el recital de lied i cançó Ha intervingut en diverses produccions del Gran Teatre del Liceu, com Electra , amb la qual debutà el 1975, Parsifal i Madama Butterfly , entre d’altres Des del 1981 presideix Òpera de Cambra de Catalunya, institució a través de la qual promociona…

Ingressà al Conservatori de París a catorze anys i el 1956 hi obtingué el primer premi en l’especialitat de cant Posteriorment es traslladà a Milà, on amplià la seva formació al costat de C Melis El 1958 debutà al Teatro Nuovo d’aquesta ciutat italiana i dos anys després guanyà diversos concursos de cant a Itàlia i Suïssa La seva carrera internacional s’ha desenvolupat bàsicament a Lisboa, Barcelona, França i Bèlgica El 1962 cantà a París com a Micaela Carmen i vuit anys més tard ho feu al Teatro alla Scala de Milà amb Manon El 1971 inicià la seva tanda de representacions al Metropolitan…

El nom del conjunt remet a l’obra homònima de Marc-Antoine Charpentier El seu repertori, centrat en un primer moment en el Barroc francès, aviat s’amplià a la música de Monteverdi, Bach, Telemann o Händel, entre d’altres, i fins i tot a la de Mozart i altres autors del període clàssic El seu estil interpretatiu es basa en els trets característics de la retòrica declamatòria, d’acord amb els tractats musicals antics El conjunt manté membres solistes permanentment, però sovint ha contractat instrumentistes específics per interpretar determinades obres A partir dels anys noranta desenvolupà una…

El 1782 fundà amb un soci Johann Daniel Korn una editora per a la impressió de música, a la qual donà el seu nom el 1788 L’empresa passà successivament a la vídua fins el 1825, als dos fills i, el 1849, al net, Constantin Sander Breslau 1826 Leipzig 1905, el qual amplià el negoci amb una sucursal a Glatz 1864 i el 1870 traslladà la casa mare -que rebatejà amb el seu cognom- a Leipzig L’empresa ha anat passant de pares a fills, i el 1948 s’establí a Munic Durant els anys en què C Sander hi estigué al capdavant, publicà obres de Richard Strauss, Max Bruch, Max Reger i Hans Pfitzner, a més d’…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal amb F Lange Després d’haver acabat la seva primera etapa formativa 1923, ingressà com a violí solista a l’Orquestra Filharmònica d’Oslo, on romangué fins el 1945 Parallelament amplià la seva formació a Leipzig amb W Davisson i a Berlín amb C Krauss Inicià la seva trajectòria com a director d’orquestra després de la Segona Guerra Mundial, quan fou nomenat director permanent de l’Orquestra de la Ràdio Noruega, lloc que ocupà fins l’any 1962 Al mateix temps dirigí a l’Òpera Estatal Noruega 1958-60 i també l’Orquestra Filharmònica d’Oslo S’…

Començà a estudiar piano a set anys i posteriorment amplià la seva formació al Conservatori de París, on el 1956 obtingué un primer premi en un concurs pianístic, i el 1959, un de direcció orquestral En 1966-70 dirigí la Societat de Concerts Populars d’Angers i del 1970 al 1974 estigué al capdavant de l’Orquestra Simfònica dels Països del Loira, de la qual és cofundador Nomenat director del Taller Líric del Rin el 1974, set anys més tard passà a dirigir la Temporada Lírica de Ràdio França El 1995 es posà al capdavant de la Nova Orquestra Filharmònica de Ràdio França Especialitzat en el…

Estudià a l’Escola Superior de Música de Weimar, on fou deixeble de H Abendroth 1951-56 Posteriorment amplià la seva formació amb H Scherchen, A Jansons i H von Karajan En 1957-62 dirigí el Teatre Nacional de Weimar i ensenyà direcció al conservatori de la mateixa ciutat Més tard dirigí les orquestres del Teatre Hans Otto de Potsdam 1962-66, la Simfònica de Berlín 1966-73, la Filharmònica de Dresden 1972-77 i novament la Simfònica de Berlín 1977-83 Després d’haver estat nomenat director assistent de l’Orquestra Simfònica de la BBC Northern 1980, fou director de l’Orquestra Simfònica de…

Estudià piano amb el seu pare, i després prosseguí la seva formació a Dresden, on amplià els estudis de piano i n’inicià els de composició Posteriorment es traslladà a Frankfurt, on treballà amb F Draeseke i H von Bülow El 1885 fou nomenat director de la New York Symphony Society, càrrec que ocupà fins el 1894, any en què fundà la Damrosch Opera Company, una companyia lírica alemanya que presentà diverses òperes en una gira pels Estats Units de cinc anys de durada Estrenà diverses obres de Gustav Mahler i Anton Bruckner als EUA, i entre el 1924 i el 1947 fou assessor musical de l’NBC El 1928…

Estudià al Conservatori de Lisboa, i posteriorment amplià la seva formació a Alemanya amb F Liszt i H von Bülow En vida fou molt cèlebre com a virtuós del piano, i fou destinatari d’obres importants per a aquest instrument, com les transcripcions de F Busoni de composicions originals de JS Bach Entre el 1919 i el 1938 fou director del Conservatori de Lisboa, i en la seva activitat com a concertista tocà en recitals sol i amb orquestra, i també fent música de cambra amb compositors tan eminents com E Ysaÿe i P Sarasate Les seves obres segueixen la tradició romàntica germànica i en destaquen…