Resultats de la cerca

Comte de Lacy Lluità al setge de Gibraltar 1782-83 i fou enviat en missions diplomàtiques a Suècia i a Rússia Ascendí a tinent general 1779 Nomenat capità general de Catalunya 1789-92 en substitució de González de Bassecourt, fou desprestigiat pels Rebomboris del Pa i morí en el càrrec

Es destacà durant la primera guerra Carlina com a general liberal Fou diputat a corts Fidel a Espartero, fou capità general de València 1840-41 i, interinament, de Catalunya Com a tal, volgué obligar Barcelona a pagar la multa illegal de dotze milions de rals decretada per Espartero, però topà amb una aferrissada resistència Més tard, intentà de defensar Espartero a Madrid contra Narváez, però fou fet presoner

Cinquè príncep de Cariati Ocupà càrrecs a l’administració castellana de Nàpols i, sembla, al País Valencià

Presidí la Sociedad Cubana de Derecho Internacional Fou senador 1902-10 i jutge del Tribunal Permanent de Justícia Internacional de la Haia 1922-45 El 1928 presidí la VI Conferència Panamericana, en la qual fou aprovat un codi de dret internacional privat, conegut com a “Codi Bustamante” per la seva decisiva intervenció en el projecte Cal destacar, entre les seves nombroses obres, El orden público 1893, Tratado de derecho internacional privado 1896, El Tribunal Permanente de Justicia Internacional 1925, Derecho internacional público 5 volums, del 1933 al 1938 i Tratado de derecho…

Fill del tinent general Felipe Nicolás Ricardos, governador de Caracas, i de Leonor Carrillo de Albornoz y Antic, d’origen català Lluità a Itàlia 1744-48 En tornar a la península Ibèrica, estudià l’organització militar prussiana El 1764 fou enviat a Mèxic per reorganitzar l’exèrcit, malmès per la guerra dels Set Anys Fou ascendit a tinent general 1771 i dirigí una expedició a Algèria que fracassà Nomenat inspector de l’arma de cavalleria 1773, fou molestat per la inquisició per les seves idees innovadores Suspecte de simpaties pel partit del comte d’Aranda, Floridablanca el desterrà a…

Antonio Gutiérrez esdevé nou capità general de Mallorca

Vida i obra Fou mestre de Jaume Vicens i Vives Cursà el batxillerat a Còrdova, filosofia i lletres a Sevilla i diplomàtica a Madrid El 1901 ingressà en el Cos d’Arxius, Biblioteques i Museus i fou destinat a l’ARV, des d’on es traslladà després a l’AHN Es doctorà 1909 amb una tesi sobre la Universitat d’Alcalà, guanyà la càtedra d’història d’Espanya de la UV 1911, i el 1918 es traslladà a la mateixa càtedra de la Facultat de Lletres de la UB, on s’acabava d’establir la secció d’història La seva estada a la ciutat s’allargà fins a la guerra civil establí relacions amb l’arxiver i medievalista…

Vida És considerat el compositor més important d’òpera italiana posterior a Verdi Nasqué en el si d’una família de tradició musical -que es remunta al segle XVIII- i fou el cinquè fill dels vuit de Michele Puccini i Albina Magi S’inicià en l’estudi de la música amb el seu pare, el qual morí quan Giacomo tan sols tenia sis anys A pesar de la difícil situació familiar, la mare -amb qui Puccini sempre mantingué forts lligams afectius- l’esperonà constantment a prosseguir la seva formació musical amb el seu oncle Fortunato Magi El 1868 entrà a formar part dels cors de San Martino i San Michele, i…

Fill del cavaller de l’orde de Santiago Antoni de Valcárcel Pérez Pastor i de María Isabel Pío de Saboya, marquesa de Castelrodrigo i gran d’Espanya, fou comte de Lumiares –un títol annex al fill primogènit del marquesat de Castelrodrigo– Fou un dels pioners de la numismàtica espanyola, tema sobre el qual publicà Medallas de las colonias, municipios y pueblos antiguos de España hasta hoy no publicados 1773, obra en què presentà el monetari romà que havia anat colleccionant Un any després inicià un dels seus sovintejats recorreguts per terres valencianes a la recerca d’inscripcions llatines, i…

Vida Iniciat en la música per un germà més gran, el seu primer mestre fora de l’àmbit familiar fou A Parra i posteriorment fou deixeble de M Ponce i PL Ogazón Tot i que la seva formació fou essencialment la d’un pianista, també s’interessà per la composició Un altre element que despertà el seu interès fou la música indígena, molts elements de la qual introduí en les seves composicions Aquest és el cas, per exemple, del ballet El fuego nuevo 1921, que li proporcionà prestigi dins de l’ambient artístic i polític del Mèxic d’aquell moment i contribuí notablement a projectar la seva carrera com a…