Resultats de la cerca
Es mostren 8802 resultats
revestir
Vestir al damunt (d’algú) un altre vestit, sobretot quan el vestit simbolitza una funció, una condició social, un càrrec, etc.
retir
Acció de retirar-se de la vida activa, d’una professió, d’un càrrec, d’un servei públic, de la milícia.
futura
Dret
Dret a la successió d’un benifet, d’un càrrec, quan encara és vacant, d’una herència, quan encara és jacent.
jubilar
Eximir de la feina, d’un càrrec, etc, per vellesa o altres motius (una persona) i assenyalar-li una pensió vitalícia.
xarpa
Faixa, banda, etc, que hom porta a la manera d’un baldric com a insígnia d’un càrrec o una dignitat.
destinar
Designar (algú) per a un servei, un càrrec o una ocupació o perquè aporti els seus serveis en un lloc determinat.
sufragi
Política
Dret constitucional
Vot, manifestació de la pròpia voluntat en unes eleccions per a provisió d’un càrrec o un altre tipus de consulta.
Hom el defineix amb relació a l’extensió del dret de vot i a les modalitats d’interpretar-lo En els comicis de l’antiga Roma, el ius suffragii era propi únicament dels ciutadans La plebs només hi tenia accés a través dels comicis centuriats o del sufragi censatari en cas d’ésser propietari d’immobles De primer només hi tenien dret els llatins presents a Roma el dia dels comicis més tard el dret s’estengué a tots els qui gaudien de la ciutadania romana sempre que s’escaiguessin a Roma Caigut en desús el mot sufragi en el sentit de vot, ha reaparegut en temps moderns amb la implantació de…
censorat
Modernament, càrrec o dignitat del censor o del revisor (en una acadèmia, un col·legi, o per encàrrec de l’estat, etc).
elector
Història
Príncep, civil o eclesiàstic, del Sacre Imperi que tenia a càrrec seu el govern d’un electorat i elegia l’emperador.
El conjunt d’electors constituïa, dins la Dieta Imperial, el collegi d’electors Els electors Kurfürsten eren els prínceps laics i eclesiàstics més importants de l’Imperi Originàriament els prínceps electors foren set, tres d’eclesiàstics l’arquebisbe de Magúncia, que era arxicanceller de l’Imperi pel regne de Germània, el de Trèveris, que ho era pels de les Gàllies i Arle, i el de Colònia, pel regne d’Itàlia i quatre de laics els ducs de Baviera, Francònia, Saxònia —gran mariscal de l’Imperi— i Suàbia El 1150 el duc de Francònia fou reemplaçat pel comte palatí del Rin, i el de Baviera, pel…
Jaume Vidal
Música
Músic, escriptor i biblista català.
La seva formació musical tingué lloc al monestir de Montserrat El 25 de març de 1630 professà com a monjo d’aquest cenobi, i BS Saldoni diu que fou " un dels homes més eminents en la música, les lletres, les arts i les ciències" Només consta que fou cantor major de l’esmentat monestir Altrament, gaudí de la confiança dels seus superiors, i ocupà el càrrec de mestre de novicis a les comunitats d’Oña, Santo Domingo de Silos i Cardeña Organitzà els arxius de la seu de Tarragona i del monestir de Ripoll i intervingué prop de Felip IV per a suplicar-li que s’aturessin els trasllats…