Resultats de la cerca
Es mostren 2207 resultats
Bétera

Municipi
Municipi del Camp de Túria, a la vora del barranc de Carraixet; el terme és pla en la seva major part, especialment a l’est (pla d’Andanes).
Els pasturatges són arrendats per al bestiar transhumant procedent de les serres d’Albarrasí El regadiu tarongers, hortalisses aprofita principalment l’aigua del subsol, a més de la del barranc de Carraixet l’horta, important, enllaça amb la de València a través del terme de Montcada de l’Horta Al secà hi ha cereals, vinya, garrofers i ametllers La terra de conreu, bastant repartida, és explotada directament pels propietaris La indústria ha tingut una certa expansió construcció i ceràmica La vila 11893 h agl 2006, beterans 92 m alt, a la vora del barranc de Carraixet, és d’origen islàmic…
Léon Marie Esprit Walras
Economia
Economista francès.
Estudià a l’École de Mines, i posteriorment féu periodisme Ocupà la càtedra d’economia política de Lausana 1870-92 Formulà una teoria de l’equilibri general en la qual considera que l’activitat econòmica constitueix una mena de mecanisme, compost per elements interdependents que s’articulen entre ells Partint de l’anàlisi de Cournot, estudià les corbes d’oferta i de demanda de dos béns, i deduí, així, el preu d’equilibri per la intersecció d’ambdues d’ací determinà la demanda individual i les corbes d’utilitat marginal coincidí en això amb KMenger i WSJevons , generalitzà l’anàlisi a diversos…
Anna Ricci i Giraudo
Música
Mezzosoprano
.
Estudià amb Concepció Callao i Safford Cape El 1960 es presentà al Liceu de Barcelona amb Hänsel und Gretel , de Humperdinck posteriorment hi cantà Faust , de Gounod La seva activitat principal, però, se centrà en la música contemporània Schönberg, Berg, Stravinskij, Cage, etc Interpretà també obres de compositors catalans contemporanis JGuinjoan, JRodríguez i Picó, FMompou, JMMestres i Quadreny, CSanto Participà, entre d’altres, en les diverses edicions del Festival Internacional de Música de Barcelona, els Tage der neue Musik 1966 de Hannover, el Festival d’Avinyó 1968 i els…
Jerzy Grotowski
Jerzy Grotowski
© Fototeca.cat
Teatre
Director teatral polonès.
Començà els seus estudis d’art dramàtic a Cracòvia i aviat l’interès per la cultura oriental el portà a Pequín Reelaborà les idees de Stanisłavski i amb Ludwik Flaszen fundà, el 1959, el Teatre-Laboratori 13 Rzedów, a Opole des del 1965 a Breslau, anomenat posteriorment Institut de Recerques sobre l’Art de l’Actor, que dirigí fins el 1982, any que emigrà de Polònia Peces bàsiques foren Les chaises , de Ionesco, Caien , de Byron, Sakuntala , de Kālidāsa, Dziady , de Mickiewicz, Kordian , de Słowacki, Akropolis , de Wyspiański, Hamlet , de Shakespeare, Doctor Faustus , de Marlowe, El príncipe…
Maria Gabriela Llansol
Literatura
Escriptora portuguesa.
Es llicencià en dret 1955 i en pedagogia 1957 Fundà una llar d’infants i el 1962 publicà el seu primer llibre de narracions, Os Pregos na Erva El 1965, fugint de la dictadura de Salazar, s’installà a Bèlgica on fins a mitjan anys vuitanta, que tornà a Portugal, fundà i dirigí a la localitat d’Herbais una escola experimental que acollia infants de nacionalitats diverses, molts d’ells afectats per problemes psíquics Aquesta experiència i l’isolament, així com les nomboses lectures especialment dels místics medievals, Spinoza, Emili Dickinson i Fernando Pessoa marcaren la seva producció…
Aleksandr Isajevič Solženicyn

Aleksandr Isajevič Solženicyn
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor rus.
Professor de física i matemàtiques, fou capità d’artilleria durant la Segona Guerra Mundial, i fou condemnat a vuit anys per crítiques a l’alt comandament Rehabilitat el 1957, es dedicà a la literatura Les primeres obres ja el situaren entre els millors escriptors del seu temps Odin d’en’ Ivana Denisoviča ‘Un dia a la vida d’Ivan Denissovitx’, 1962, Matrenin dvor ‘La casa de Matriona’, 1963, Dl’a pol’zy d’ela ‘Tot sigui per la causa’, 1963 i els Et'udy i krokhotnye rassakazy ‘Miniatures en prosa’, 1964 Radicalitzà progressivament el seu pensament fins a extrems de religiositat medieval,…
Josep Buxareu i Gallart
Arquitectura
Arquitecte neoclàssic, actiu a Barcelona.
Descendent d’una nissaga de mestres d’obres i fusters de Sant Andreu de Palomar, fou un dels primers arquitectes titulats per la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid vers el 1839 És autor, juntament amb Josep Mas i Vila, del mercat de Santa Caterina 1847 i, conjuntament amb Francesc Vila, del bloc de cases dit e ls Porxos d’En Xifré , erigit el 1836 davant la Llotja i molt representatiu de les orientacions urbanístiques de l’època el pòrtic d’arcuacions sobre pilars que li han donat nom es contraposa a cossos cortina els cantoners i el central amb pilastres jòniques, i…
La premsa burgesa: el “Diario de Barcelona" i “Las Provincias”
Portada de“Las Provincias” en el seu centenari, amb el retrat dels seus fundadors, València, 1966 BV / MG Els dos diaris més rellevants a les seves regions en el decurs de la segona meitat del segle XIX foren el “Diario de Barcelona” 1792 i “Las Provincias” 1866 Tot i ser diferents en diversos aspectes que n’afectaven el contingut i la presentació, poden ser considerats els títols més representatius de la burgesia catalana i valenciana respectivament El primer va néixer al segle XVIII d’un privilegi reial de Carles IV, i el segon, de la transformació de “La Opinión” 1860 en quedar-se-la el…
xarampió
Patologia humana
Malaltia infectivocontagiosa, de caràcter epidèmic estacional en la població infantil, que deixa immunitat duradora, és a dir, que només es pateix una vegada a la vida.
És causada per un mixovirus, i es caracteritza per un període d’incubació de 10 dies, un període prodròmic de 4 a 6 dies amb febre, conjuntivitis, rinitis i laringotraqueïtis, un període exantemàtic i un període de descamació Durant el període prodròmic és patognòmica la presència de les taques de Koplic taques blanquinoses punctiformes en la mucosa de la cara interna dels llavis i de les galtes L’exantema xarampionós, de 4 a 6 dies de durada, és de tipus maculopapular, no confluent, de color vermell violat s’inicia a la cara i s’estén progressivament pel tronc i les extremitats, respectant…
acte
Teatre
Cadascuna de les parts en què es divideix una obra escènica, separada de les altres per un interval.
Si bé l’antiga Grècia no coneixia la divisió en actes, a l’època hellenística l’estructura de la peça dramàtica s’anà fixant en tres episodis, ultra un començament i un final anomenats respectivament pròleg i èxode A Roma, Horaci recollí aquesta concepció i en la seva Ars poetica establí una divisió en cinc actes, però de fet no existí mai cap llei rigorosa ni en l’escena clàssica ni amb la reaparició del teatre a l’època medieval El Renaixement es basà en la norma assenyalada per Horaci, però interpretant-la i seguint-la lliurement Així, per exemple, mentre que el teatre anglès…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina