Resultats de la cerca
Es mostren 3218 resultats
canal de la Infanta
El canal de la Infanta, el 1906, publicat a 'Barcelona a la vista'.
© Arxiu Fototeca.cat
Canal construït del 1817 al 1819 pels propietaris del pla esquerre del Llobregat, entre Molins de Rei i Can Tunis (17 km).
Amb un volum mitjà de 3000 l/s, regava 3000 ha dels termes de Molins de Rei, Santa Creu d’Olorda, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat i Sants El projectà Tomàs Soler i Ferrer i l’inaugurà el 1819 Lluïsa Carlota de les Dues Sicílies, infanta d’Espanya, de la qual prengué el nom A més de l’ús agrícola, en els seus salts d’aigua s’installaren fins a 16 petites indústries molins fariners, serradores i un molí paperer, la majoria de les quals a l’Hospitalet L’aprofitament industrial es féu marginal a partir del 1880 per la introducció de les…
Cloaca Maxima
Boca de la Cloaca Maxima
Tyler Bell (CC BY 2.0)
Sistema de clavegueres construït a Roma, segons la tradició, sota el regnat de Tarquí Prisc per a drenar les aigües del fòrum.
La part conservada és de la fi de l’època republicana Fou consagrada a la Venus Cloacina
Sant Ramon
Barri
Barri de Xirivella (Horta del Sud), format per habitatges obrers, construït cap al 1955 i poblat per immigrats en la major part.
Situat a 1,2 km del nucli principal, amb església dependent de la parròquia de Xirivella
castell de Sant Felip
Restes de la capella i del soterrani del castellde Sant Felip
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Castell
Antic castell del municipi des Castell (Menorca), damunt la punta de Sant Carles, al S de la bocana del port de Maó, la qual protegia.
La construcció fou ordenada per Carles I després del saqueig del 1535 i construït des del 1555 per l’arquitecte italià Giambattista Calvi, però no s’acabà fins el 1608 Ben aviat sorgí davant els glacis del castell sa Raval de Sant Felip o de Sant Felipet , actualment lligada a la vida i a la guarnició militars El 1756 restà molt afectat per l’acció de set setmanes de setge per part dels francesos, en apoderar-se de l’illa el 1763 els anglesos el referen El 1781 constava de 4 forts, 4 baluards, 4 revellins, envoltat tot plegat per uns enormes valls El castell fou enderrocat per…
castell Sant’Angelo
Vista del castell Sant’Angelo
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Castell
Fortificació situada a l’esquerra del Tíber, dins la ciutat de Roma, davant el pont homònim i prop del Vaticà.
Fou construït 135-139 com a Hadrianaeum o Mausoleu d’Adrià i la família imperial fins a Septimi Sever Anomenat també Mole Adriana per les seves dimensions, ja amb Aurelià 271 esdevingué fortificació, atesa la seva situació estratègica, que controlava els accessos tant del Vaticà com de Roma a través del pont que durant segles fou l’únic de la ciutat Canvià sovint de posseïdors, sobretot durant l’edat mitjana, però mantingué sempre la funció de defensa i refugi hom construí un pas elevat, a manera d’aqüeducte, que el comunicava directament amb el Vaticà, i també de presó i lloc de…
el Gaià
Curs del Gaià al seu pas per Vila-rodona
© Alberto González Rovira
Riu
Riu que neix a les serres de la Brufaganya i de Queralt i que desguassa a la Mediterrània, després de travessar el Camp de Tarragona, al peu del castell de Tamarit (Tarragonès).
Té uns 85 km de longitud La seva capçalera, als entorns de Santa Coloma de Queralt Conca de Barberà, és a la Depressió Central Catalana, on recull les aigües de l’ermita de Sant Magí i de Pontils, entre altres Travessa la Serralada Prelitoral estret de Gaià i corre pels plans d’Aiguamúrcia i Vila-rodona Envolta després l’extremitat ponentina de la serralada Montmell i Bonastre, on s’encaixa breument a l’estret de Cadernal Finalment, passats els plans del Catllar, arriba a la mar No té afluències importants, i el règim de les seves aigües és determinat per les pluges els aiguats de tardor i…
Friburg
Vista de la ciutat de Friburg
© B. Llebaria
Ciutat
Capital del cantó de Friburg, a l’est de Suïssa, sobre l’altiplà que separa els Alps de Friburg del llac de Morat (Murtensee) i de la plana de Vaud.
Emplaçada en un alt esperó rocallós vorejat per un meandre del Saane Sarine La part antiga Bourg, que conserva característiques típiques medievals, és sobre la mateixa vora convexa del riu, on era més fàcil la defensa, mentre que la part moderna s’ha construït sobre les terrasses fluvials, on era més factible l’establiment de comunicacions El nucli primitiu conté els barris de la Planche i Auge L’expansió urbana produïda des de la segona meitat del s XIX ha creat nous barris pels turons de Gambach, Châtelet i Pérolles Friburg és el centre intellectual catòlic de Suïssa L’…
Chantilly
Castell de Chantilly
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Ciutat
Ciutat del departament de Val-d’Oise, a l’Illa de França, França, situada a prop del bosc de Chantilly
.
Nucli industrial porcellana, material fotogràfic i centre turístic Tenen tradició les curses de cavalls del seu hipòdrom Vers el 1530 el seu castell medieval fou convertit pels Montmorency, senyors del lloc, en un dels més notables castells francesos, i el 1632 passà als Condé ha estat modificat diverses vegades fou devastat durant la Revolució i és la seu del Musée Condé, amb notables pintures de les escoles italiana, francesa i flamenca, i una notable collecció de llibres miniats en són annexos interessants el châtelet 1560, projectat per Jean Bullant, i les cavallerisses 1719-35, així com…
helicó
Helicó
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-metall semblant a una tuba contrabaix de grans dimensions, el nom del qual prové del seu enroscament circular -del grec helikós, ’sinuós’-, que permet portar-lo al voltant del cos recolzat damunt l’espatlla.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta, dotat de mecanismes per a modificar el so fonamental El so és generat amb la vibració dels llavis recollida per un broquet metàllic que, generalment, pot separar-se del cos de l’instrument Té un tub acústic encorbat de metall, quasi sempre de llautó, de perforació cònica La columna d’aire de l’interior del tub és modificada amb un sistema de vàlvules o bé de pistons i acaba en un pavelló orientat cap endavant Fou construït possiblement per primera vegada a Rússia, cap al 1845 Ignaz Stowasser, de Viena, en…
rellotge de volant
Esquema d’un rellotge de volant: (o de polsera): Bastidor : 1, platina; 2, pont del barrilet; 3, pont del rodatge; 4, pont del volant; 5, pont de l’àncora; 6, coixinets (robins). Òrgan regulador : 17, volant; 18, espiral; 19, eix del volant; 20, raqueta. Mecanisme de remuntatge i canvi d’hora (remontoir) : 21, corona; 22, tija de remuntatge; 23, pinyó de remuntatge; 24, pinyó de corredís o d’embragatge ( coulant ); 25, pinyó de transmissió; 26, roda de minuteria; 27, pinyó de minuts ( chausée ; 28, roda d’hores; 29, tireta; 30, bàscula; 31 molla de retenció de tireta; 32 roda de corona; 33, roda de cadell ( rochet ; 34, cadell
© Fototeca.cat
Tecnologia
Rellotge en què l’oscil·lador és constituït pel conjunt volant-espiral.
Aquest és format per un volant d’inèrcia que té la major part de la massa concentrada a la seva perifèria i una molla espiral subjecta entre l’eix del volant i un punt fix exterior Les variacions de temperatura afecten molt la freqüència d’aquest oscillador, ja que la dilatació dels seus components provoca un moviment més lent de l’oscillador i un retard del rellotge El contrari passa amb la contracció dels metalls quan el rellotge se situa en un lloc de baixa temperatura Per evitar aquest defecte hom ha construït volants de múltiples formes i dissenys que intenten de compensar…