Resultats de la cerca

Estudià lleis a Salamanca Nomenat auditor de la Rota per la corona catalanoaragonesa, visqué uns vint anys a Roma, fins que fou nomenat arquebisbe de Tarragona 1653 Celebrà dos concilis provincials el 1654 i el 1659 El 1663 fou traslladat a Àvila i posteriorment a Cartagena Les seves Decisiones Sacrae Rotae foren impreses a Lió el 1662

De la família valentinianoteodosiana, aconseguí la corona gràcies al seu casament amb Ariadna, vídua de l’emperador Zenó Derrotà la revolta dels isauris Introduí importants reformes administratives simplificació del sistema corporatiu, abolició de certs imposts, crèdits a empreses privades, etc Fou monofisita i perseguí els ortodoxos, fet que provocà les revoltes de Vitalià 513 i 515

Duc de Giovenazzo i príncep de Cellamare Durant la guerra de Successió fou partidari de Felip V Alberoni el nomenà ambaixador a París i, al servei de les ambicions de Felip V envers la corona francesa, conspirà contra el regent duc d’Orleans Descoberta la conspiració, tornà a la península Ibèrica, on fou nomenat virrei de Navarra 1718

Fill de Kenneth I, succeí el seu cosí Donald VI El 904 aturà l’avanç escandinau Aliat posteriorment amb els danesos de Northumbria, atacà els anglosaxons que envaïren Escòcia 934 La mort del rei anglosaxó Athelstan servà, però, el seu regne Abdicà la corona en el seu fill Malcolm I, i es retirà en un convent

Fill d’Eduard III i de Felipa d’Hainaut, es casà amb Blanca de Lancaster 1359 Acompanyà el seu germà, el Príncep Negre, en l’expedició a Castella Vidu de la primera muller, es casà 1371 amb Constança de Castella i reclamà endebades la corona castellana Governà pràcticament Anglaterra durant els darrers anys del regnat d’Eduard III

Missioner franciscà a Amèrica del Nord, residí a Querétano i a Michoacán Escriví Meditacions del viacrucis i corona dels set goigs de Maria Santíssima Palma 1695 i 1707, obra que inclou notícies històriques sobre Mallorca, una Sentència posada en boca de Ponç Pilat i també oracions i versos de diversos autors en català, castellà i llatí

Conquerida Nàpols per Roger II de Sicília 1139, n'esdevingué part del regne, que passà a l’Imperi per mitjà del seu net, Frederic II —Frederic I de Sicília 1198-1250— Els conflictes entre el papat i l’Imperi afectaren el regne, i en morir Conrad V —Conrad I de Sicília 1251-54—, els interessos del seu fill, Conrad V —Conrad II de Sicília 1254-58—, menor d’edat, foren defensats per Manfred fill natural de Frederic II, mentre que el papa sostenia Carles d’Anjou Manfred usurpà el tron sicilià 1258, però fou derrotat i mort 1266 per Carles d’Anjou —Carles I de Nàpols 1266-85—, el qual perdé…

Catedràtic d’història moderna de la Universitat d’Alcalá de Henares, dedicà estudis, especialment, a la Inquisició, a la figura del cardenal Cisneros i a la fortificació en època moderna, i publicà una història d’Eivissa i Formentera en diversos volums Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València i es doctorà a la Universitat de Madrid amb el premi extraordinari nacional de doctorat Fou becat pel Ministeri d’Educació Nacional, per l’Instituto Gonzalo Fernández de Oviedo CSIC i seguí cursos a París, Brusselles i Estrasburg Des del 1948, ocupà el càrrec de professor ajudant…

Amarillidàcies 1 Narcís Narcissus pseudonarcissus a aspecte general de la planta x 0,5 b tall esquemàtic longitudinal d’una flor, amb l’ovari ínfer, per a mostrar la placentació dels primordis seminals x 1 2 Lliri de mar Pancratium maritimum aspecte general x 0,5 3 Lliri de neu Galanthus nivalis a tall esquemàtic longitudinal d’una flor x 1,5 b secció transversal esquemàtica d’una càpsula x 1,5 Eugeni Sierra Aquesta família comprèn uns 75 gèneres i unes 1100 espècies que viuen principalment a les regions tropicals, subtropicals i temperades càlides La majoria presenten òrgans…

El castell és esmentat ja el 1178 abans fou anomenat Segura, dins el comtat de Barcelona El darrer quart del s XIV passà al domini del monestir de Santes Creus, per permuta amb la corona el monestir cedí Sarral i Cabra del Camp Alt Camp i adquirí Forès, Conesa i Torlanda Era pràcticament deshabitat a la fi del s XVIII