Resultats de la cerca
Es mostren 5551 resultats
Brian JL Berry
Geografia
Geògraf anglès naturalitzat nord-americà.
Professor de les universitats de Seattle, Chicago, Washington, Harvard i Carnegie-Mellon Desenvolupà la teoria dels llocs centrals de W Christaller elaborant el que anomenà teoria de les activitats terciàries ha aplicat nombroses tècniques quantitatives en les anàlisis urbanes i en la renovació de l’ecologia humana a través de l’aplicació de l’anàlisi factorial Ha publicat Geography of market centers and retail distribution 1967, Urbanization and Counterurbanization 1976, The Human consequences of Urbanization 1974, Geographic perspectives on urban systems , amb FE Morton 1970 i The…
Ruth Fulton Benedict
Antropologia
Antropòloga nord-americana, deixebla de Boas i Kroeber.
Féu estudis dels indis serranos , zuni, cotxiti i pima aquests tres darrers pertanyents al grup pueblo Bàsicament n'estudià els patrons culturals, i resumí la seva recerca en el famós llibre Patterns of Culture ‘Patrons culturals’, 1934 Posteriorment dedicà l’atenció als pobles europeus i asiàtics El seu estudi de la cultura japonesa fou publicat amb el nom de The Chrysanthemum and the Sword ‘El crisantem i l’espasa’, 1946 Aquest llibre causà bastant d’efecte sobre les autoritats nord-americanes, per tal com les ajudà a comprendre la cultura, els valors i la mentalitat dels…
Fortalesa de Vallbona d’Anoia
Art romànic
Malauradament ho hi ha, ara com ara, cap referència documental sobre aquesta fortalesa Amb tot, el lloc de Vallbona pertanyia des del segle X als senyors del castell de Cabrera com a feudataris dels comtes de Barcelona El 1348 l’indret de Vallbona, juntament amb el castell de Cabrera, passaren al castlà de Tous, Pere de Tous Uns anys més tard, el 1396, el seu successor Bernat de Tous cedí Vallabona i Cabrera al canonge de Barcelona, Guillem Jofre Al segle XV, Vallbona passà als Cardona i després a la família Camporells Aquests darrers emparentaren amb els Boixadors, i aquests al…
Frank Bridge
Música
Compositor, violinista i director anglès.
Orientà la seva carrera com a destacat violinista i director i, com a compositor, les seves primeres obres s’emmarcaren dins la tradició Compongué principalment música de cambra, gènere en el qual desenvolupà la seva personalitat musical, emprant un llenguatge de gran claredat que entroncava amb el darrer Romanticisme, si bé l’ús que feu del cromatisme augurà un seguit de noves possibilitats expressives Tot i que el seu llenguatge harmònic es basà en la tradició anglesa, no oblidà les contribucions de la Segona Escola de Viena, especialment d’Alban Berg Malgrat que posseeix un extens catàleg…
Ramon Marsal i Boguñà
Música
Monjo benedictí de Montserrat i músic instrumentista, germà de Pau Marsal.
Després de nou anys d’estada a l’Escolania, on encara es beneficià dels darrers temps de mestratge del pare Narcís Casanoves 1747-1799, vestí l’hàbit monàstic el 1801 Fou un excellent intèrpret tant del violí com del violoncel, instrument aquest darrer amb el qual aconseguí un gran prestigi, corroborat pels seus mateixos contemporanis Exercí, dins les propietats del monestir, càrrecs d’administració que l’obligaren a absentar-sedurant vuit anys A més, les desgavellades circumstàncies polítiques del segle, a partir del 1811, el foragitaren de Montserrat tres vegades Amb tot,…
Christoph Thomas Walliser
Música
Compositor i pedagog alsacià.
Es formà al Gymnasium protestant de la seva ciutat natal i després estudià arts liberals i ciències a Bohèmia, Hongria, Itàlia, Suïssa i en diverses ciutats d’Alemanya Quan retornà a Estrasburg, l’any 1598, fou nomenat professor ordinari de música del Gymnasium Compongué música incidental per a les obres representades en aquest centre A més, dirigí un grup de músics aficionats que es reunien setmanalment a la Predigerkirche A causa de la guerra dels Trenta Anys, el 1636 perdé el seu càrrec i passà els darrers anys de la seva vida en la pobresa Fou el compositor alsacià més…
Andrew Lloyd Webber
Música
Compositor anglès.
Autor de musicals molt reeixits, com Joseph and the Amazing Technicolor Dreamcoat 1968, Jesus Christ Superstar 1970, Evita 1976, Cats 1981, sobre poemes de TS Eliot, Starlight Express 1984, Phantom of the Opera 1986, Aspects of Love 1989 o Sunset Boulevard 1993 Ha conreat altres gèneres en obres com Variations 1978, per a violoncel i conjunt de jazz , o Rèquiem , per a cor i orquestra i solistes 1984 Els seus darrers projectes inclouen el musical Whistle Down with the Wind i la versió teatral d' A Star is Born Repetidament guardonat, ha obtingut quatre Premis Tonny, tres Grammy…
Henry J oseph Wood
Música
Director d’orquestra anglès.
El 1888, un cop acabats els estudis musicals a la Royal Academy of Music de Londres, començà a dirigir òperes i operetes al teatre Savoy i al Crystal Palace, fins que el 1895 assumí la direcció dels populars Promenade Concerts, els Proms, als quals estigué vinculat durant tota la seva vida El 1899 fundà l’Orquestra de Nottingham, que dirigí des del primer moment, dedicació que compartí amb actuacions al capdavant de l’Orquestra del Queen’s Hall Director del festival de Sheffield entre el 1902 i el 1911, es destacà per la defensa de la música britànica, estrenant obres dels…
Namíbia 2011
Estat
El Govern va anunciar que el país es convertirà en exportador de petroli a partir del 2015 Amb unes reserves estimades en 11000 milions de barrils, es podria convertir en un dels principals productors de petroli del continent, al costat d’Angola, Nigèria i Líbia El petroli, les extraccions del qual requereixen poca mà d’obra, permetrà diversificar una economia dependent de les exportacions d’urani i diamants Els darrers anys, el Govern, en mans de l’Organització dels Pobles de l’Àfrica del Sud-Oest SWAPO des de la independència, ha afavorit el desenvolupament del turisme, la…
Xaloc
Publicacions periòdiques
Revista cultural, publicada bimensualment, en català, a Mèxic (1964-81), amb un tiratge d’uns set-cents exemplars.
En fou promotor i director Ramon Fabregat i Arrufat, l’escriptor Vicenç Riera Llorca com a assesor de la secció de lletres i Joan Giménez encarregat de la secció d’arts plàstiques Publicà 116 números, i de fet era la continuació de Pont Blau , de la qual en conservà la presentació Recollia articles de crítica, ressenyes, assaigs, cròniques i informacions sobre la literatura, les arts plàstiques i la política a l’exili i a Catalunya Els darrers anys minvà en interès i en planes En foren principals collaboradors Josep Carner, Manuel de Pedrolo, Avellí Artís-Gener, Pere Calders,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina