Resultats de la cerca
Es mostren 2754 resultats
Replicació del ADN
Genètica
Com que el ADN conté tota la informació necessària per al funcionament orgànic, és a dir, perquè totes les cèllules del cos funcionin correctament, cal que totes les cèllules continguin la mateixa dotació de ADN Així, doncs, el ADN s’ha de reproduir cada vegada que una cèllula es multiplica, per tal que totes les cèllules filles disposin exactament de la mateixa informació genètica, per més que en cada una s’empri solament la necessària per desenvolupar l’activitat específica Aquest mecanisme de reproducció del ADN, anomenat replicació , s’esdevé cada vegada que una cèllula ha de multiplicar-…
mecànica clàssica
Tecnologia
Mecànica que té com a base tres postulats.
El primer estableix que tant les relacions geomètriques com les cronomètriques són independents del sistema de referència escollit per a determinar-les, és a dir, dos esdeveniments distants i simultanis respecte a la Terra romanen síncrons respecte al Sol o respecte a qualsevol altre referencial, i dos esdeveniments distants i no simultanis conserven intactes tant la distància com el lapse que els separa, quan hom canvia de sistema de referència i ambdues magnituds són, per consegüent, mútuament independents El segon postulat estableix que les interaccions es comuniquen instantàniament d’un…
impersonal
Gramàtica
Dit del verb o dels temps verbals usats sense referència a cap subjecte.
Són conjugats només en la tercera persona del singular o del plural i donen lloc a diverses proposicions, també impersonals Les unipersonals , que expressen fenòmens naturals, són les més impersonals i hom les construeix amb verbs defectius, conjugats només en tercera persona del singular plou, neva, trona, llampega Les formals són construïdes també en tercera persona del singular, però amb verbs normalment no impersonals que solen indicar vagament existència o presència hi ha molta gent fa fred fa molts anys Les eventuals són proposicions en les quals el subjecte és desconegut, callat…
Ramon Nonat
Història
Personatge d’historicitat dubtosa, molt popular i venerat com a sant a Catalunya i arreu on s’estengué l’orde de la Mercè.
Hauria nascut al Portell Segarra al final del segle XII i mort al castell de Cardona el 1240 quan anava a Roma per ésser investit cardenal pel papa Gregori IX Una altra versió el faria mercedari entre el 1320 i el 1346 La seva suposada biografia diu que fou extret pel senyor de Cardona, parent seu, del ventre de la seva mare ja difunta, circumstància que li donà el renom i l’advocació tradicional de patró de les parteres Molt jove s’hauria fet mercedari i hauria fet diversos viatges a Àfrica per redimir captius, en un dels quals hauria estat empresonat i torturat Se’l representa…
chalumeau
Música
Johann Gottfried Walther, en el seu Musikalisches Lexicon (1732), donà una visió molt completa dels quatre significats que, a la seva època, tenia el terme chalumeau.
Joseph Friedrich Majer, en el seu tractat Museum Musicum també del 1732, els repetí, sense canviar-ne pràcticament res En primer lloc, Walther l’anomenà "instrument senzill de pastor" No especificà, però, el tipus de generador del so Aquest significat coincideix, bàsicament, amb el de Marin Mersenne a la seva Harmonie Universelle 1636 " Les cinq Chalumeaux ou Flustesqui suivent sont les plus simples de toutes " Mersenne inclogué, en un gravat, cinc instruments molt senzills amb diversos generadors del so Segonament el definí com a "part del sac de gemecs que fa la melodia" Aquest és un…
pont
Electrònica i informàtica
Conjunt d’elements físics (resistències, impedàncies o capacitats) distribuïts en quatre braços que formen un circuit tancat, alimentats elèctricament entre dos nusos diagonalment oposats i que tenen connectat un detector de corrent entre els altres dos.
Els ponts són utilitzats per a determinar el valor d’un dels elements quan són coneguts els dels altres que el constitueixen Per això, hom fa variar el valor d’un d’ells fins a aconseguir que el detector de corrent doni senyal nul pel fet de trobar-se els seus extrems a igual potencial i fase, i aleshores hom diu que el pont està en equilibri Si la mesura és feta sense que el pont estigui en equilibri, cal que el detector de corrent estigui convenientment calibrat Els ponts emprats per a la mesura de resistències pures són alimentats amb corrent continu, però els que han de determinar…
flama

Esquema de la flama d’un bufador oxiacetilènic
© fototeca.cat
Química
Discontinuïtat del medi gasós que materialitza la zona de reacció de la combustió, on es produeix una transformació química irreversible d’una mescla de gas combustible i de comburent.
La forma teòrica d’aquest front de flama, el qual és de dècimes de millímetre, és un pla la forma real és la d’un con, d’un casquet esfèric o una forma més complexa, que depèn de les condicions geomètriques de sortida de flux gasós Quan la mescla del combustible i del comburent té lloc abans de la inflamació, hom diu que la flama obtinguda és de mescla prèvia Quan el combustible i el comburent no són mesclats abans de la inflamació, la flama és anomenada de difusió , com és el cas de la flama de gas natural cremant en el si de l’aire, així com la flama del bec Bunsen bec 8 és…
La Celestina
Nom amb què és coneguda l’obra castellana Tragicomedia de Calisto y Melibea
.
Una versió en 16 actes, titulada Comedia , s’ha conservat en una edició que hom suposa feta a Burgos el 1499, i en dues més Toledo, 1500, i Sevilla, 1501, en les quals una carta inicial indica que l’autor trobà fet el primer acte, i un acròstic final diu que l’obra fou acabada per Fernando de Rojas Les edicions posteriors afegeixen que el primer autor fou Juan de Mena o Rodrigo de Cota, duen un pròleg plagiat de De remediis utriusque fortuna de Petrarca, introdueixen el mot Tragicomedia i amplien el final fins a un total de 21 actes Basada en el vell tema dels amors irregulars…
Santa Maria d’Olost
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell d’Oristà i després del d’Olost quan aquell desaparegué Fou parròquia des de temps molt antic i ha conservat la funció parroquial fins avui dia Les primeres notícies estaven emboirades per l’existència de diversos documents falsos sobre el terme i sobretot una acta de dotació de l’església de Santa Maria d’Olost, la qual pretén que l’any 908 fou dotada pel comte Guifré Borrell de Barcelona, fill del comte Guifré el Pilós, però és totalment fals No obstant aquest mateix any 908 es documenten unes terres situades al comtat de Manresa, al castell d’Oristà,…
Sant Sadurní de Sovelles (les Llosses)
Art romànic
L’antiga parròquia de Sant Sadurní de Sovelles, “ Sovezillas ”, apareix documentada l’any 925, quan el bisbe de Vic, Jordi, la donà, amb Sant Martí de Vinyoles, al monestir de Ripoll Donació que es veu confirmada per la seva inclusió en el breu donat pel papa Alexandre IV l’any 1260 al monestir de Santa Maria de Ripoll, confirmant-li les seves possessions La parròquia de “ Sancto Saturnino de Soveiles ” o “ Sovidiviles” o “Sovediles ” apareix a les llistes parroquials del bisbat de Vic dels segles XI i XII, i en el plet esdevingut entre aquest bisbat i el monestir de Ripoll, que es sentencià…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina