Santa Maria d’Olost

Situada dins l’antic terme del castell d’Oristà i després del d’Olost quan aquell desaparegué. Fou parròquia des de temps molt antic i ha conservat la funció parroquial fins avui dia. Les primeres notícies estaven emboirades per l’existència de diversos documents falsos sobre el terme i sobretot una acta de dotació de l’església de Santa Maria d’Olost, la qual pretén que l’any 908 fou dotada pel comte Guifré Borrell de Barcelona, fill del comte Guifré el Pilós, però és totalment fals. No obstant aquest mateix any 908 es documenten unes terres situades al comtat de Manresa, al castell d’Oristà, prop de l’església de Santa Maria d’Olost. Vers l’any 1064 hom devia refer l’edifici car aquest any Pere Bernat d’Olost en el seu testament llegà quatre modis de vi ad opera Sta. Maria de Olost. L’obra devia durar molt de temps, puix que en el testament que l’any 1117 va fer el noble Bernat Guillem d’Olost, aquest li confirmà els masos i béns que havia cedit a aquesta església el dia de la seva consagració, a la qual el testador diu que va assistir. L’any 1357 tenien culte en el temple els altars de santa Maria, sant Miquel, sant Nicolau i sant Joan, amb diversos beneficis. El temple antic desaparegué l’any 1780, deixant lloc a un nou edifici, que és l’actual.