Resultats de la cerca
Es mostren 1805 resultats
William Jefferson Hague

William Jefferson Hague (2031)
© Foreign and Commonwealth Office
Política
Polític britànic.
Estudia al Magdalen College d’Oxford, on es graduà en filosofia, economia i política, i amplià estudis a l’escola de negocis Institut Européen d’Administration des Affaires INSEAD de París Posteriorment treballà a l’empresa privada Shell UK i la consultora d’empreses McKinsey Membre del Partit Conservador des de l’adolescència, durant els anys d’universitari fou elegit president de la Unió d’Estudiants d’Oxford i de l’Associació Conservadora universitària L’any 1989 fou elegit diputat per Yorkshire Dins del govern conservador de John Major , l’any següent fou nomenat secretari privat del…
Tansu Çiller
Política
Política turca.
Estudià economia als EUA Exercí com a professora i també es dedicà a negocis immobiliaris El 1990 ingressà al Partit de la Justa Via, i l’any següent fou escollida parlamentària i nomenada ministra d’economia en el govern de coalició de Demirel Elegida primera ministra 1993, el seu programa polític, que no aconseguí aplicar amb èxit, se centrà en la finalització del conflicte armat amb els kurds, a l’est del país —contra els quals va dur a terme una política de repressió—, i en la reducció de la despesa pública i la inflació Presentà la seva dimissió el 1995 per convocar eleccions anticipades…
Atal Behari Vajpayee
Política
Polític indi.
Estudià ciències polítiques i humanitats Dedicat al periodisme, el 1951 fou cofundador del primer dels partits nacionalistes que, després de la fusió amb altres partits, donà lloc al Bharatiya Janata 1977, del qual fou líder en 1979-86 i de nou des del 1992, i portaveu parlamentari 1980-84 i 1993-96 Ministre d’Afers Estrangers 1977-79 en el govern de Morarji Desai , amb la victòria del BJP en les eleccions del maig del 1996 fou durant 13 dies primer ministre, però dimití en no poder formar una coalició de govern, suport que aconseguí en les eleccions del 1998 Destacà per…
Anales de Cataluña

Portada del llibre primer dels Anales de Cataluña (Barcelona 1709)
Obra de Narcís Feliu de la Penya.
El títol complet és Anales de Cataluña y epílogo breve de los progresos, y famosos hechos de la nación catalana, de sus santos, reliquias, conventos y singulares grandezas y de los más señalados y eminentes varones, que en santidad, armas y letras han florecido desde la primera población de España año del mundo 1788, antes del nacimiento de Cristo 2174, y del Diluvio 143 hasta el presente de 1709 Barcelona 1709 L’obra és dividida en tres volums volum I fins el 1163, volum II fins el 1458, volum III fins el 1709 L’autor, amb un concepte pragmàtic de la història, escriví per contribuir a…
Pranab Mukherjee
Política
Polític indi.
Fill d’un destacat activista per la independència i parlamentari de l’estat de Bengala pel Partit del Congrés , al qual ingressà els anys seixanta, es graduà en dret, ciències polítiques i història a la Universitat de Calcuta Després d’uns quants anys a l’administració i d’exercir de professor en un institut d’ensenyament superior, el 1969 fou elegit membre de la cambra territorial pel Partit del Congrés, dins del qual esdevingué un collaborador de la màxima confiança d’ Indira Gandhi com a organitzador i conciliador de les diverses faccions Reelegit els anys 1975, 1981, 1993 i 1999, l’any…
Josep Montanyès i Moliner
Teatre
Actor i director de teatre.
Es graduà en intrepretació 1963 i en direcció 1964 a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i es llicencià en interpretació 1970 i en arts dramàtiques 1973 per l’Institut del Teatre de Barcelona Seguí cursos de perfeccionament al Centre d’Art Dramàtic d’Estrasburg i al Roy Hart Theatre de Londres 1977 i realitzà nombrosos viatges de formació per Europa i els EUA Des de l’any 1963 mantingué una activitat docent sostinguda i del 1981 al 1988 fou director de l’Institut del Teatre de Barcelona —càrrec que ocupà de nou des de juliol del 2002—, on la seva tasca de direcció revertí en l’expansió i la…
Ignasi Ferrera
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra El 1788 feia de metge a Camarasa Noguera Era conegut també com a Ferreres, però a tots els manuscrits el seu cognom apareix sota la forma Farrera Participà amb sis composicions en les festes de la beatificació de Simón de Rojas, celebrades a Barcelona el 1766, que ja apunten els nous gustos retòrics de l’illuminisme De fet, la seva producció presenta una adscripció estètica variada, com és característic en aquesta època, ja que oscilla del barroc al preromanticisme o sentimentalisme, passant pel rococó i el prosaisme Fou el membre més destacat de la societat…
Costa d’Ivori 2012
Estat
Les inversions d’organismes internacionals en el conreus tradicionals com el cacau permet el creixement de l’economia de la Costa d’Ivori © World Agroforesty Centre Les denúncies de les Nacions Unides contra l'exèrcit, al qual acusen de practicar tortures i execucions d'opositors, va enfosquir la tasca del president Alassane Ouattara, que té el suport dels governs francès i dels Estats Units L'informe de les Nacions Unides havia estat precedit pels documents d'Amnistia Internacional AI i Human Rights Watch HRW, que denunciaven la persecució pels militars dels sospitosos de…
Àustria 2014
Estat
Àustria, després de gairebé tres mesos de negociacions per formar un nou govern sorgit de les eleccions generals celebrades a l’últim quadrimestre del 2013, va estrenar l’any amb la reedició d’un altre executiu de gran coalició entre els dos principals partits del país el partit socialdemòcrata SPÖ i el partit conservador ÖVP Entre les novetats d’acció del nou Govern, encapçalat pel canceller Werner Faymann i Michael Spindelegger, es va anunciar el compromís d’allargar fins als dos anys els permisos de maternitat i prolongar fins el 2016 un impost sobre rendes altes Amb una de les taxes més…
Burkina Faso 2014
Estat
Un dels presidents africans que feia més temps que era al poder, Blaise Compaoré, va marxar a l’exili després de dimitir del seu càrrec, el 31 d’octubre Compaoré, que havia arribat a la presidència mitjançant un cop d’estat contra Thomas Sankara el 1987, va haver de dimitir en perdre el suport dels militars, que es van posar al costat dels manifestants que havien paralitzat la capital des de l’agost Els manifestants, que van arribar a ocupar edificis governamentals, protestaven per la decisió dels diputats afins al president, amb majoria parlamentària, de proposar una reforma constitucional…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina