Resultats de la cerca

Estudià al Beirut University College 1970-72 En esclatar la guerra civil libanesa 1975, anà a Londres, on fins el 1981 estudià a la Byam Shaw School of Art i la Slade School of Fine Art Resident a Europa, s’ha destacat per les seves obres conceptuals d’intencionalitat combativa, especialment en qüestions com la condició de la dona i el conflicte palestinoisraelià La seva obra, que ha anat guanyant en subtilesa i polisèmia, es vehicula a través de mitjans diversos installacions, performances , projeccions de vídeo Entre les seves obres i exposicions cal esmentar “The Light at the End” 1989,…

Doctor en filosofia per la Universitat Catòlica de Lovaina, amplià estudis a l’Escola d’Alts Estudis de París Fundà el Departament de Comunicació a la Universidad del Valle, a Cali Colòmbia, on romangué entre el 1975 i el 1995 Posteriorment, exercí la docència a l’Instituto Tecnológico i de Estudios Superiores de Occidente, a Monterrey Mèxic, entre el 1995 i el 2002 Presidí l’Asociación Latinoamericana de Investigadores de la Comunicación ALAIC A Comunicación masiva discurso y poder 1978 estudià com les elits dominants fan servir els mitjans de comunicació com a instruments de dominació…

Fill d’un pastor protestant, estudià sociologia a la Universitat de Chicago, on obtingué el títol de doctor el 1926 amb l’estudi Propaganda Technique in the World War 1927 Posteriorment estudià a la London School of Economics S'inicià en la docència a la Universitat de Chicago, on ensenyà ciència política 1922-38, assignatura que posteriorment impartí a la Universitat de Yale Dedicà bona part dels esforços a l’anàlisi de la propaganda política des de l’Institute for Propaganda Analysis 1937-41 Considera els mitjans de comunicació com instruments de persuasió, capaços de modelar els…

Últim marquès de Campomayor Estudià a Friburg i Lovaina i es llicencià en matemàtiques a Barcelona Afeccionat a la música, estudià al conservatori d’aquesta ciutat, on tingué com a professors a Joan Lamote de Grignon i a Felip Pedrell, Ernest Macià violí, i Pau Casals violoncel Atret per la guitarra, el 1916 inicià els cursos i pràctiques d’aquest instrument Formà part de conjunts musicals de cambra, a Madrid Se n'anà a París 1919-24, on amplià estudis Després marxà a Londres, i es dedicà a l’ensenyament musical El 1928 arribà a l’Argentina, on oferí concerts de guitarra a l’Orfeó Català de…

Estudià pensionat per la Junta de Comerç de Barcelona a l’Academia de San Fernando de Madrid des del 1797, de la qual fou després membre, i a Roma 1803-14 Del 1816 al 1818 dissenyà diversos projectes d’obres públiques a Lleida, entre ells un del canal d’Urgell, els plans del qual foren aprofitats per al traçat definitiu del 1852 El 1817 dirigí uns cursos gratuïts d’arquitectura de la Junta de Comerç de Barcelona, i dos anys més tard inicià les classes regulars Autor del palau neoclàssic d’Alòs i de Dou vers el 1818 de Barcelona —confós sovint amb el que després fou de l’Ateneu Politècnic—,…

Inicià els estudis musicals a Igualada i més tard estudià a Barcelona amb VM Gibert El 1916 ocupà la plaça d’organista al seminari de Barcelona, on també fou mestre de capella entre el 1918 i el 1921 El 1917 fundà a València una Schola Cantorum del Collegi de Vocacions Religioses El 1923 anà a París, on estudià orgue amb A Decaux i on fou organista de Saint-Étienne-du-Mont El 1925 fou nomenat organista i mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona, càrrecs que exercí fins que es jubilà També exercí com a professor d’orgue al Conservatori de Música del Liceu entre el 1957 i el 1979…

Nascuda en una família catalanista, estudià a l’Escola Blanquerna fundada pel seu mestre Alexandre Galí , que la influí decisivament, i, més tard, a l' Institut-Escola Posteriorment estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en filologia clàssica i conegué el seu condeixeble  Josep Vallverdú , amb el qual es casà Posteriorment el matrimoni exercí la docència de llengua i literatura en centres d’educació secundària a Sant Feliu de Guíxols, on fundà el Liceu Abat Sunyer, a Balaguer, i, finalment, a Lleida, des dels anys seixanta En aquesta ciutat, el 1969 fundà, juntament amb el…

De petita estudià música amb el seu pare José Luis Malumbres, violinista, i després ho feu als conservatoris de Còrdova i Madrid Més endavant fou alumna de Fernando Remacha, amb qui estudià harmonia, contrapunt i composició Del 1980 al 1988 seguí cursos de piano contemporani amb Pedro Espinosa i de composició amb Carmelo Bernaola, Luis de Pablo, Luigi Nono, Agustín González García de Acilu i Albert Sardà El 1954 s’estrenà el Cuarteto para cuerda , i l’any següent, Tres canciones Castellanas , per a veus mixtes, interpretada per la Coral de Tudela La seva producció inclou obres per a orquestra…

Durant els primers anys de la seva joventut es guanyà la vida com a pianista en una banda de música de ball Posteriorment, estudià composició al Conservatori de Cincinnati 1949-50 i a la Universitat de Califòrnia a Berkeley 1950 En 1951-83 ensenyà composició, teoria i acústica a la Universitat d’Illinois, a Urbana Compaginà aquesta tasca amb la continuació dels seus estudis al Mills College 1951-52, on fou alumne de D Milhaud composició, a la Universitat d’Illinois 1953-55 i al Columbia-Princeton Electronic Music Center 1959-60 amb O Luening i V Ussachevsky També estudià amb H Partch 1950-51…

Estudià orgue amb Peter Hurford i Pie Kee, i posteriorment ho feu al King’s College de Cambridge Més tard es traslladà a Roma, on estudià direcció orquestral amb Franco Ferrara a l’Acadèmia de Santa Cecília Durant el període 1970-72 fou director associat de l’Orquestra Simfònica Escocesa de la BBC i el 1973 inicià les seves collaboracions al Festival de Glyndebourne amb Capricio El 1974 esdevingué principal director convidat de la Royal Liverpool Simphony Orchestra, i l’any següent fou nomenat director musical de l’Orquestra Simfònica de Toronto, amb la qual treballà fins el 1988 Del 1989 al…