Resultats de la cerca
Es mostren 28696 resultats
restricció mental
Filosofia
Acte consistent a fer mentalment limitacions a allò que hom diu creient que això l’autoritza a eludir-ne el compliment o li permet de no dir la veritat sense, però, mentir.
Defensada absolutament per la casuística extrema —que BPascal criticà a les Provinciales i Innocenci XI condemnà expressament—, la restricció mental consistent a respondre ambiguament a una pregunta indiscreta, per tal d’evadir-se'n, pot ésser moralment justificada La possible justificació d’algunes restriccions mentals no fa, tanmateix, sinó agreujar la qüestió de què és pròpiament una mentida i fins a quin punt hom està obligat a dir sempre la veritat
tokhari
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea, del tipus centum, de parentiu desconegut, molt diversa de la veïna indoirànica, que hom conegué al començament del segle XX a través de nombrosos texts al Turquestan xinès, escrits en brahmi i força influïts pel sànscrit.
Hom pot descobrir-hi dos dialectes l’anomenat tokhari A o agni tokhari B o kutxeà
oli medicinal
Farmàcia
Química
Oleïcultura
Medicament líquid preparat per extracció o dissolució, l’excipient del qual és un oli; els més emprats d’aquests són el d’oliva i el d’ametlla, però hom pot emprar també qualsevol oli neutre no assecant.
Quan l’oli medicinal és aplicat per via parenteral és un injectable oliós Els procediments més emprats per a llur preparació són la dissolució, la digestió i la decocció La dissolució és emprada per a l’obtenció d’olis el principi actiu dels quals és totalment soluble en l’oli n'és un exemple l’oli camforat La digestió és emprada amb plantes seques que tenen un principi actiu soluble aquest és el cas de l' oli de camamilla i l' oli de ruda La planta, en pólvores grolleres, és mesclada amb l’oli i escalfada una o dues hores al bany maria després hom la passa per una tela i,…
llapis

Llapis
© Fototeca.cat
Tecnologia
Estri per a dibuixar i escriure, constituït per una mina inclosa en una barreta cilíndrica o prismàtica de fusta, el cap del qual hom talla en punta a fi de deixar descobert l’extrem de la mina.
Actualment són emprats també llapis automàtics , generalment metàllics, en els quals hom fa avançar la mina fent girar un botó o pitjant un piu
Grup de Tuïr
Literatura catalana
Nom amb què hom coneix el grup de dramaturgs les obres dels quals foren representades a la fi del segle XVIII en el cicle organitzat per Guillem Agel per tal de beneficiar la construcció de l’església.
Entre altres noms, hom ha de destacar els d’ Antoni Banyuls i de Forcada , Sebastià Sibiuda i, sobretot, Miquel de Ribes i de Vilar
Prisca
Cristianisme
Màrtir romana coneguda únicament per la basílica que hom li dedicà al s IV al mont Aventí de Roma i per la passió llegendària (s VII) que la relaciona amb les catacumbes de Priscil·la.
Hom l’ha volguda identificar amb Prisca o Priscilla, que, juntament amb Àquila, són citats sovint al Nou Testament La basílica és construïda sobre un antic mitreu que conté fragments de pintures inspirades en el mite i en el ritual de Mitra La seva festa se celebra el 18 de gener
assaigs per via seca
Química
Conjunt de tècniques que apleguen els assaigs que hom pot fer amb una mostra sòlida, amb el concurs d’altres reactius igualment sòlids o sense, i amb l’ajut d’un focus energètic, generalment la flama d’un bec de Bunsen.
Aquesta pot aportar, a més, atmosferes oxidants o reductores, ateses les condicions específiques de l’assaig que hom vol efectuar Els assaigs per via seca tingueren una gran importància en els primers temps de l’anàlisi química, especialment en l’anàlisi de minerals Modernament, hom disposa d’un bon nombre d’aquest tipus d’assaigs, senzills i eficaços, que són emprats en sentit orientatiu en la majoria dels casos, però que arriben a ésser definitius en molts d’altres Entre els assaigs per via seca, cal esmentar els assaigs de coloració de flama per a metalls alcalins…
mall
Tecnologia
Màquina que hom utilitza per a treballs de deformació de metalls i que consisteix en una base o enclusa, una massa mòbil i un sistema d’accionament per mitjà d’un fluid que fa que aquesta massa colpeixi l’enclusa.
Hom colloca la peça a deformar damunt l’enclusa, de manera que la massa mòbil en el seu moviment i a causa del xoc li transmet una energia cinètica, que es transforma, en part, en treball de deformació, i la resta és transmesa als fonaments de la màquina Els malls, que solen ésser anomenats sovint martinets per molts, poden ésser de simple efecte o de caigua lliure , si l’energia de la massa mòbil és produïda únicament pel seu propi pes en el recorregut de caiguda, o de doble efecte , si a l’energia de caiguda hom n'hi afegeix una altra, comunicada externament…
castanyoles
castanyola
© Fototeca.cat
Música
Instrument idiòfon que hom fa sonar fent entrexocar dues peces de fusta dura o vori tallades en forma de castanya, la part superior i més estreta de les quals, l’orella, té dos forats per on passa el cordó que les lliga.
Hom les toca generalment dins el palmell de la mà, subjectades pel cordó al dit polze, fent-les petar amb els altres dits l’una contra l’altra Un altre tipus més gros és sovint proveït de mànec Similars als antics cròtals, es difongueren al món romà, especialment a la Bètica, i han perdurat sobretot en el folklore andalús Als Països Catalans són utilitzades en l’acompanyament de molts balls al País Valencià especialment la jota, a Mallorca bolero i també al Principat l’antic ball de les castanyoles de Manlleu a Eivissa, on hom utilitza castanyoles grosses, acompanyen…
calmatge
Tecnologia
Operació que hom realitza durant l’afinatge de l’acer i que consisteix a afegir en el moment de la colada certs productes, com el ferrosilici o el ferro-alumini, que fan minvar l’efervescència de la massa fosa.
L’acer que hom obté rep el nom d' acer calmat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina