Resultats de la cerca
Es mostren 2188 resultats
Roderic
Història
Rei visigot (710-711).
Fill del comte Teodofred i net del rei Khindasvint Visqué a Còrdova i fou fet duc de la Bètica En morir Vítiza 710, els seus enemics elegiren rei Roderic Els fills de Vítiza es refugiaren a Ceuta, on governava el comte Olbà, dit també Julià, sota el domini de Mūsà Amb ells negociaren un ajut per tal de recuperar el tron i el patrimoni familiar Mentre Roderic assetjava Pamplona i lluitava contra els bascs revoltats, els barbarescs, comandats per Ṭāriq i ajudats per Olbà, passaren l’estret i s’establiren al lloc després anomenat Gibraltar Roderic tornà a Còrdova, reuní l’exèrcit i en confià les…
Sant Joan de les Medes (Sant Aniol de Finestres)
Art romànic
La problemàtica de la manca absoluta de dades sobre la història de l’església de Sant Joan de les Medes, que hom exposa en parlar de la veïna església de Sant Julià de les Medes, es veu aquí agreujada pel fet que no resta cap vestigi de la primitiva església romànica de Sant Joan Com en el cas de l’esmentada església de Sant Julià, ens hem de conformar amb les notícies referides al veïnat de les Medes, el qual formava part del terme del castell de Finestres, com queda documentat el 1323 La venda al baró de Santa Pau, Hug, dels drets que la corona tenia als castells de Finestres, Sant Aniol i…
punk
Música
Estil de rock simple, sorollós i de ritme ràpid on l’actitud és més important que el virtuosisme tècnic i la creativitat musical.
A la meitat de la dècada dels anys setanta, influïdes per grups i músics de rock com MC5, New York Dolls, Velvet Undergound i Iggy Pop and the Stooges, aparegueren les primeres formacions punk Es tractava bàsicament de mostrar dalt de l’escenari la ràbia d’una generació de joves que no veia cap perspectiva de futur Sorgí precisament en un moment en què el rock progressiu dominava l’escena musical moderna, amb cançons interminables i solos de guitarra per a lluïment de músics Als Estats Units destacaren The Ramones, i al Regne Unit els grups més notables foren Sex Pistols, Buzzcocks i The…
ullerer | ullerera
Història
Oficis manuals
Menestral que fabrica ulleres.
Amb el nom de mestre d’ulleres es troba documentat aquest ofici a Barcelona durant els s XIV i XV Era una professió molt poc nombrosa, que s’integrà al s XVII dins la confraria de julians mercers vells julià
Cros Ciutat de Valls
Atletisme
Cursa atlètica disputada anualment a Valls, des del 1990.
Organitzat pel Fornàs Atlètic Club Valls i Alt Camp i el Patronat Municipal d’Esports de Valls, transcorre per la zona del Fornàs Valls Des del 1997 coincideix amb el Memorial Júlia Celma i és obert a totes les categories
Esglésies del Solsonès anteriors al 1300
Art romànic
Castellar de la Ribera Sant Andreu de Clarà Sant Pere de Castellar Santa Magdalena de les Tàpies Santa Magdalena de Vilaprinyó Sant Julià de Ceuró Santa Margarida de Pampe Santa Maria Savila Santa Eulàlia de Castellar Santes Creus Clariana de Cardener Sant Serni de Clariana Sant Martí de Joval Sant Pere d’Hortoneda Sant Ponç o Sant Ponç de Joval Santa Àgata Sant Miquel de Clariana Santa Maria de la Ribera Santa Constança Santa Maria de la Torre Sant Salvador de Golorons La Coma i la Pedra Sant Serni de la Pedra Sant Lleïr de Casavella Sant Cristòfol de Pasqüets Sant Julià d’…
Federació Comunista de Llevant
Història
Organització regional del Partido Comunista de España formada l’any 1923 i que aglutinava les agrupacions comunistes de València, Alacant, Castelló de la Plana, Albacete i Múrcia.
Entre els seus primers dirigents cal anomenar Julià Gómez Gorkin , Hilari Arlandis, González Canet, Rafael Millà, etc, molts dels quals procedents del sindicalisme revolucionari Restà afecta al Partido Comunista de España, bé que alguna fracció s’alineà amb el Bloc Obrer i Camperol
Joan Agustí
Arquitectura
Arquitecte.
Dirigí les obres de la catedral de Girona, del 1471 al 1479, en la qual tasca el succeí el seu gendre, el mestre Julià El capítol li encarregà també la construcció del rellotge de l’esmentada catedral, que fou imitat del de Barcelona
Age
Poble
Poble del municipi de Puigcerdà (Baixa Cerdanya), a la vora de la terrassa fluvial superior que domina la confluència de la Llavanera i el Segre i a menys d’1 km del límit amb l’Alta Cerdanya, frontera francoespanyola (1.160 m alt.).
Dins el seu antic terme es troba l’important mas Florença Guifré el Pelós féu donació de l’alou d’Age al monestir de Ripoll, el qual hi establí una pabordia L’església parroquial de Sant Julià és d’origen romànic, reformada el 1791
bosser | bossera
Oficis manuals
Persona que fa bosses.
Antigament, els bossers eren menestrals que feien o venien bosses de roba o pell a Barcelona eren membres de la confraria de Sant Julià dels Mercers hom incloïa també sota aquesta denominació els guanters i els aluders A Mallorca, confeccionaven bosses de malla d’argent
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina