Resultats de la cerca

Arxiprest d’Àger i catedràtic de Sagrada Escriptura a Barcelona A la Biblioteca de Catalunya se’n conserven diversos manuscrits llatins de comentari aristotèlic i altres matèries Publicà un Sermó de la Immaculada Concepció 1619, dedicat a l’arquebisbe de Tarragona Joan de Montcada Al Concili Provincial de la Tarraconense del 1637 presentà un Memorial en llatí on, per raons pastorals, defensa l’ús del català en la predicació fou editat i traduït per M Prats 1995

Organitzada per l’empresa ATA Producciones y Eventos, aplega més d’un miler de ballarins, tant professionals com amateurs , que competeixen en les categories de joves i d’adults de les especialitats de ball estàndard, ball llatí, hip-hop i en cadira de rodes La quarta edició tingué lloc a Sitges entre l’1 i el 4 d’abril de 2010 Sant Cugat del Vallès acollí l’edició del 2011 i Cambrils la del 2012, sempre a l’abril

Fou professor a Torí 1890 S'especialitzà en lògica matemàtica i creà la lògica simbòlica Contribuí també a la geometria no euclidiana, al càlcul geomètric, i féu una exposició rigorosa de l’aritmètica, de la geometria projectiva, del càlcul infinitesimal i del vectorial Publicà Calcolo geometrico 1888, I principi de geometria logicamenti esposti 1889, etc Fundà també la Rivista di Matematica Inventà un llenguatge artificial internacional, la interlingua , amb vocabulari del francès, llatí, anglès i alemany

Darrer dels abats vitalicis del monestir cistercenc de Benifassà Abat des del 1531, el 1554 cessà en el càrrec arran de l’establiment pel papa d’abats triennals És autor d’un arbre genealògic dels reis de Catalunya-Aragó fins a Carles V el 1526, amb explicacions en castellà Aragonum clara insignia regum , 1541, i d’una Vita Joannis II Aragonum regis Traduí al castellà la regla de sant Benet, que fou impresa en llatí i castellà el 1543

Fidel al papa d’Avinyó, Benet XIII, que el nomenà, participà activament en la vida política i eclesiàstica del país com a ambaixador, conseller reial i diputat de la generalitat de Catalunya 1413-16 i 1431-34 Els seus parlaments a les corts catalanes, en llatí i en català, florejats d’abundoses citacions bíbliques i d’autors clàssics l’acreditaren com un dels representants destacats, en el camp de l’oratòria, de l’humanisme català contemporani

Exemple de salmòdia responsorial, fou anomenat en llatí responsorium graduale , o simplement graduale , per tal com era entonat per un cantor que es collocava a les grades gradus de l’ambó El seu text acostuma a ser un salm i la seva melodia, basada molt sovint en algun dels antics modes autèntics, sol ser molt melismàtica Originàriament, abans de tornar al versicle es repetia la resposta, pràctica que caigué en desús a partir del segle VIII

Franciscà, mestre en teologia, se separà dels conventuals i fundà la branca dels observants a Palma convent de Jesús, a Sóller 1458 i a Maó 1459 El 1461 Pius II li encarregà la pacificació de la revolta dels forans i ciutadans forà Auroritzat pel rei, fundà un hospital general que encara subsisteix i en el qual es reuniren tots els hospitals existents aleshores 1456 Deixà dos volums de sermons manuscrits, en llatí Hom n'intentà la beatificació

Ingressà a l’orde dels dominicans el 1244 Fou provincial de Llombardia 1267-77 i 1281-86 i el 1292 Nicolau IV el nomenà arquebisbe de Gènova Notable predicador, escriví diversos llibres de sermons en llatí Compongué un Chronicon Ianuense , que va des de la fundació de Gènova fins al 1295 És famós sobretot per la Legenda sanctorum Llegenda àuria , redactada en 1253-70, que durant l’edat mitjana es convertí en una mena de breviari dels laics

Des del 1911 fou catedràtic de llatí a l’Institut de València És autor de diverses colleccions de documents Las crónicas latinas de la Reconquista, Colección diplomática de Jaime I el Conquistador , en set volums, de nombroses traduccions de l’àrab com la Colección de crónicas árabes de la Reconquista i de notables estudis, dedicats especialment a la València musulmana, sobretot els tres volums de la Historia musulmana de Valencia y su región Novedades y modificaciones 1970

Doctorat en teologia i en cànons, es llicencià en dret a Cervera, on, com a professor, inculcà als alumnes les idees liberals i constitucionals Des del 1824 residí a Barcelona, on exercí càrrecs a la Cúria i ingressà a l’orde dels hospitalers, que arribà a dirigir com a vicari general Amic de Fèlix Torres i Amat, fou poeta ocasional i, amb el pseudònim Marcio , collaborà a “El Vapor” 1833 Publicà discursos en llatí i en castellà