Resultats de la cerca

Estudià al conservatori de Moscou Entre el 1958 i el 1970 es convertí en un dels pioners de la música electrònica al seu país amb la tasca duta a terme a l’Estudi Experimental de Música Electrònica de Moscou La seva obra combina formes contemporànies, com el serialisme i la música aleatòria, amb les tradicions russes Professor del conservatori de Moscou, algunes de les seves composicions són Le soleil des Incas 1964, Concert per a piano 1974, Confession 1986 i l’òpera L’écume des jours 1988 És autor també de música de cambra

Sojornà llargament a Itàlia, on collaborà amb Aldo Manuzio en l’edició de llibres grecs Visqué al convent dominicà de San Marco, a Florència, on fou molt amic de Savonarola Convidat a Moscou el 1515, hi revisà la traducció eslava dels llibres litúrgics bizantins Defensor de la idea de Moscou com a tercera Roma, propugnava, però, algunes reformes i entroncà plenament amb el corrent de pobresa monàstica propugnada per Nil de Sora Perseguit, hagué de tancar-se al monestir de Volokolamsk Passà els darrers anys de la seva vida 1551-56 al monestir de la Santíssima…

Fill de pares músics, passà la seva infància a Kazan i el 1974 ingressà al Conservatori de Moscou, on es formà amb J Fliere i LVlasenko El 1978 guanyà el primer premi de piano en el Concurs PI Cajkovskij de Moscou, fet que representà el punt de partida de la seva carrera internacional Com a pianista, oferí concerts a l’URSS i a la resta d’Europa sota la direcció de les millors batutes del moment El 1979 actuà per primer cop als Estats Units L1990 constituí l’Orquestra Nacional de Rússia, de la qual fou titular fins el 1999 Ha enregistrat un bon nombre de discos, com…

Les primeres acadèmies eclesiàstiques foren fundades per l’emperador Pere el Gran quan, el 1917, la Revolució Russa abolí les institucions tsaristes, foren suprimides les de Kíev, Moscou, Sant Petersburg i Kazan El 1945 foren reobertes les de Moscou amb seu al monestir de la Santíssima Trinitat i de Sant Sergi, a Zagorsk i Leningrad

Creat per Pere el Gran en substitució del patriarcat de Moscou , fou un mitjà d’assegurar-se la dependència de l’Església Espècie de ministeri del culte, era presidit pel mateix tsar, cap suprem de l’Església, que s’hi feia representar pel procurador superior laic i per deu o dotze membres eclesiàstics Desaparegué amb la caiguda del tsarisme i el restabliment del patriarcat de Moscou 1917

Inicià la seva carrera com a violista després d’haver estudiat al Conservatori de Moscou amb Borisovskij Els anys quaranta i al començament dels cinquanta tocà en formacions de cambra, com a membre integrant del Quartet de Moscou i de vegades formant conjunt amb Emil Gilels o Mstislav Rostropovič El 1955 fundà l’Orquestra de Cambra de Moscou, que ell mateix dirigí, principalment dedicada a la música barroca, però complementada amb música d’autors del segle XX Emigrat a Occident 1977, fou director artístic de l’Orquestra de Cambra d’Israel 1978-81, director principal de l’…