Resultats de la cerca
Es mostren 1548 resultats
Joan Baptista Culla i Clarà

Joan Baptista Culla i Clarà (2023)
© Lali Puig - Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
Historiografia
Historiador.
Llicenciat 1976 i doctor 1985 en història contemporània per la Universitat de Barcelona, fou professor a la Universitat Autònoma de Bellaterra 1977-2023 Publicà El catalanisme d’esquerra 1928-1936 1977, El republicanisme lerrouxista a Catalunya 1921-1923 1986, Joan Casanellas i Ibarz 1904-1986 1991, Unió Democràtica de Catalunya El llarg camí 1931-2001 2002, Israel, el somni i la tragèdia Del sionisme al conflicte de Palestina 2004, La dreta espanyola a Catalunya 2009, Breve historia del sionismo 2009, Esquerra Republicana de Catalunya 1931-2012 Una història política 2013, El tsunami Com i…
Galceran de Pinós
Historiografia catalana
Noble, senyor de Pinós (Galceran II de Pinós), Vallmanya, l’Espà, Gósol, Saldes i Querforadat, pels quals prestà jurament de fidelitat al comte Ramon Berenguer III de Barcelona i Cerdanya (1117-31), dominis als quals afegí, per concessió de Ramon Berenguer IV (1134) els castells de Sant Martí de Tous, Queralt i Miralles, que, però, no romangueren dins el patrimoni familiar.
Vida i obra Figurà sovint en el seguici d’ambdós comtes i fou un dels marmessors de Ramon Berenguer III 1130 El 1141 fou un dels designats del pacte de Carrión entre Ramon Berenguer IV i Alfons VII de Castella Ell, o potser el seu fill, representà el comte en un plet que aquest tenia amb Pere de Puigverd pels castells de Piera i Prenafeta el 1157 Sembla que ha d’ésser ell el protagonista de la llegenda del Rescat de les Cent Donzelles , segons la qual Galceran de Pinós, com a almirall de la flota catalana, prengué part en la conquesta d’Almeria 1147 i hi caigué presoner Els sarraïns demanaren…
Corfú

Vista de la illa de Corfú
© Fototeca.cat-Corel
Illa
Illa de la mar Jònica, que constitueix un nomós de la regió Illes Jòniques, Grècia.
La capital és Corfú És separada de la costa de l’Epir per l’estret de Corfú La part septentrional és muntanyosa mont Pantokrátos, 911 m, la central, suaument ondada, i la meridional, plana Els recursos econòmics són l’agricultura oliveres, vinya i arbres fruiters i també la fabricació de paper i sabó i l’artesania tèxtil És un centre d’atracció turística Té aeroport S’hi destaquen les ruïnes del temple grec d’Àrtemis Després d’un efímer assaig colonial per part d’Erètria, l’antiga Corcira fou colònia de Corint 733 aC Mantingué lluites amb la metròpolis, com la batalla naval del 664 aC i la…
fidúcia
Dret romà
Pacte pel qual hom rebia una cosa moble, immoble, semovent o un esclau, amb l’obligació de tornar-la, cedir-la a un tercer o bé complir una altra obligació similar.
Tenia el caràcter d’obligació accessòria o addicional a un altre contracte i servia per a donar una garantia real al creditor la mateixa forma era emprada en la constitució d’un dipòsit, un comodat o en tractes que tenien la finalitat de portar a cap un canvi en l’estat de les persones i en les relacions de família En ús fins al final del període clàssic del dret romà, la fidúcia ja no fou recollida en els corpus justinianencs
Companyies Franques de Voluntaris de Catalunya
Història
Cos de milícia format al Principat de Catalunya, arran de la intervenció de Carles III d’Espanya en la guerra dels Set Anys, pel pacte de família signat amb Lluís XV.
Participaren en la campanya de Portugal 1762 i, acabada aquesta, foren enviades a les anomenades províncies internes de Mèxic Més tard un contingent d’aquests voluntaris formà part de l’expedició a Califòrnia de Gaspar de Portolà 1769
Jordi Pujol i Soley
Jordi Pujol i Soley (1996)
© Fototeca.cat
Política
Polític.
Formació Clandestinitat Es llicencià en medicina per la Universitat de Barcelona, si bé només exercí breument com a metge a l’Hospital Clínic de Barcelona Abans d’ingressar a la Universitat de Barcelona ja es vinculà amb grups d’inspiració cristiana, de caràcter democràtic i catalanista La seva actuació fou, per una banda, de caràcter lingüístic, cultural i social, i, per l’altra, d’agitació política clandestina L’any 1947 ingressà en la confraria de la Mare de Déu de Montserrat de les escoles Virtèlia, impulsada per mossèn Pere Llumà, que fou qui li infongué la idea que la fe comporta…
,
capitulació de Cardona

Frangment final de la capitulació de Cardona (18 de setembre de 1714), signada per Manuel Desvalls i el comte de Montemar
© Arxiu Nacional de Catalunya
Història
Pacte signat a Cardona el 18 de setembre de 1714 entre el coronel Manuel Desvalls i de Vergós i José Carrillo de Albornoz, comte de Montemar, cap de les forces borbòniques assetjants.
El primer, governador de la ciutat i del castell de Cardona, hi feia constar la seva qualitat de coronel de les forces imperials de Carles VI En els 23 capítols del document, darrer que signava al Principat una autoritat austriacista, hom reconeixia la immunitat de les persones i dels béns dels defensors de Cardona i de les forces del coronel Antoni Desvalls i de Vergós, marquès del Poal, que s’hi havien refugiat, i els autoritzava a passar a Itàlia, als territoris de l’emperador, com així ho feren alguns dels principals caps militars Les condicions pactades foren incomplertes més tard per…
tractat de Contraassegurança
Història
Pacte de tres anys signat entre Alemanya i Rússia (18 de juny de 1887) en virtut del qual Rússia garantia la seva neutralitat si s’esdevenia un conflicte entre França i Alemanya.
En canvi d’això, Alemanya es comprometia a sostenir diplomàticament Rússia en la qüestió búlgara i en la dels estrets del Bòsfor i dels Dardanels
Compromís pel País Valencià
Partit polític
Política
Coalició electoral formada l’any 2007.
Fou creada amb motiu de les eleccions a Corts Valencianes del maig d’aquest any i amb l’objectiu de superar el 5% mínim establert que dona dret a obtenir representació En aquesta convocatòria la coalició era formada pel Bloc Nacionalista Valencià BNV, Esquerra Unida del País Valencià EUPV, els Verds i Izquierda Republicana, i l’encapçalava Glòria Marcos EUPV Obtingué 7 diputats En les eleccions del maig de 2011, en què també es presentà conjuntament a les municipals, el BNV n’esdevingué el soci principal per la retirada d’EUPV, i hi hagué la inclusió de dos partits menors, Iniciativa del…
Estatut d’Autonomia del País Valencià del 2006
Dret català
Llei orgànica promulgada el 10 d’abril de 2006 que atorga al País Valencià un règim d’autonomia en substitució de l’Estatut d'Autonomia del País Valencià del 1982, el qual deroga.
Les negociacions del projecte s’allargaren durant els deu mesos anteriors a la seva aprovació fins que un pacte entre el president Francesc Camps Partit Popular i Joan Ignasi Pla, secretari general del principal partit de l’oposició del Partit Socialista del País Valencià PSPV, possibilità una fórmula de consens rebutjada frontalment per Esquerra Unida i l’extraparlamentari Bloc Nacionalista Valencià BNV Després dels tràmits al parlament valencià i al Congrés i el Senat espanyols, el projecte fou definitivament aprovat el 27 de març per les Corts Valencianes i entrà en vigor l’11…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina