Resultats de la cerca

Hom empra dos tipus de matxucadores les de mandíbules i les giratòries Les matxucadores de mandíbules consten d’un bastiment d’acer, d’una gran resistència, on van muntades dues mandíbules, l’una fixa i l’altra mòbil, revestides d’un aliatge d’acer extradur La mandíbula mòbil és accionada per un volant a través d’una biela i d’un mecanisme d’excèntrica La mandíbula mòbil, amb el moviment alternatiu, produeix la desintegració de les pedres Per a produccions elevades hom empra les matxucadores giratòries , formades per una carcassa troncocònica dins la qual es mou una altra peça,…

Es collocà immediatament al capdavant de la tecnologia americana, adoptant el bastiment d’una sola peça de fosa i essent la primera a introduir el creuament de cordes al piano de cua En molt pocs anys assolí un gran prestigi internacional, gràcies a la seva estratègia empresarial i a l’èxit de la seva presentació europea en les exposicions universals del 1862 Londres i el 1867 París El 1880 obrí una altra factoria a Hamburg i des d’aleshores domina el mercat internacional, especialment en l’àmbit dels grans instruments de concert, per la gran qualitat del seu so i la precisió…

Treballada en guix, per manca de recursos econòmics no fou fosa en bronze fins molt temps després de la mort de l’artista És la seva obra principal, en què treballà tota la vida en resten dibuixos previs molt primerencs 1904, i el 1926 féu l’important Cap de profeta , que ve a ésser l’immediat precedent de la gran peça Ha estat exposada en guix i després en bronze diverses vegades des del 1934 Nova York, Barcelona, Madrid, París, Amsterdam, Venècia, Duisburg, etc Els exemplars més coneguts són el del Musée d’Art Moderne de París i el del Museo Español de Arte Contemporáneo de…

Amplià estudis a Viena amb A von Webern En 1937-38 i 1946-48 treballà per al departament de música de la BBC i des del 1965 ensenyà composició al Royal College of Music Aplicà alguns aspectes de l’obra de Liszt a les seves composicions, d’estil principalment dodecatònic Cal esmentar l’òpera Hamlet 1964-68, Gold Coast Customs 1947-49, per a cor i orquestra, el ballet Noctambules 1956, la peça de cambra The Owl and the Pussy-Cat 1951 i l’obra vocal The Shadow of Cain 1952 Publicà els estudis The music of Liszt 1954 i Twentieth Century Counterpoint 1956

Treballà en la indústria tèxtil i creà la seva pròpia empresa Collaborà a la “Biblioteca Sabadellenca” i en algunes publicacions locals Participà en diversos certàmens literaris i fou director del Diari de Sabadell La seva poesia, senzilla, intimista i bonhomiosa, està recollida a Pomellet íntim 1902, Les hores quietes 1925, Del meu voltant 1932, Dolor 1937 i Retorn i adéu 1949 També és autor de comèdies com Laura, la forastera 1934, El carter Höbol 1935 i L’amor inútil 1935, a més de la peça dramàtica La dona d’aigua 1911, inspirada en la llegenda del gorg de les donzelles de…

Format amb el seu pare, que era marbrista, i a París amb JAJFalguière i AMercier Fou Prix de Rome el 1900 i viatjà, becat, per Espanya, Itàlia, Bèlgica i Holanda Fou membre del Salon des Artistes Français, on exposà des del 1894, i cavaller i oficial de la Legió d’Honor Típic representant de l’academicisme anecdotista aplicat sobretot a monuments públics, és autor de Muntanyes regalades i l' Àliga esclafada ambdós a Perpinyà, el Mausoleu Zacaries Astruc cementiri de Montparnasse, a París, la Victòria o monument als morts del Voló, el monument als morts d’Illa, etc També conreà molt el retrat…

La roseta tanca parcialment aquesta obertura, per la qual cosa també exerceix una funció acústica En els llaüts més antics es tracta solament d’una gelosia vogida directament sobre la taula harmònica, que posteriorment se substituí per una peça independent, encolada des de dins Es construeix de paper, pergamí o fullola de fusta i sol estar tallada o vogida amb formes geomètriques, amb dibuixos simètrics que poden recordar la disposició dels pètals d’una flor En molts instruments medievals i renaixentistes mostra motius d’estètica àrab En alguns instruments posteriors al segle XVI…

És una paròdia de la comèdia palatina que tracta de l’estratagema ordit pel rei Matarot per aconseguir casar-se amb la infanta Tellina, filla del rei Tabalada, enemic seu El simbolisme eròtic dels noms dels personatges Tellina, Tofiu, Piula i la burla del decòrum són a la base de la comicitat de la peça Per confirmar o no l’atribució a Mulet la primera vegada que això es produeix és en una còpia del 1809, convindria fer una collació sistemàtica de tots els testimonis que la transmeten els més antics dels quals no són anteriors al segle XVIII, tenint en compte que n’hi ha dues…

A Qui no té pa moltes se’n pensa 1875 recorre a tipus de la vida picaresca, amb un component clarament paròdic, present també en sainets costumistes com Casament d’en Celdoni i la Margarida 1858, Divorci d’en Celdoni i la Margarida 1859 i El procurador 1864, peça bilingüeen què se satiritza la figura del buròcrata, que en aquest cas resulta ser l’únic personatge castellanoparlant de l’obra El seu teatre se situa, doncs, en la línia del costumisme més o menys crític, característica dels autors que es movien en l’àmbit de Soler i les primeres companyies de teatre catalàde l’Odeon i…

Fou doctor en teologia i estudiós de la geografia i l’astronomia Beneficiat de la seu de Mallorca, fou catedràtic del seminari de Palma 1835, de l’Institut Balear 1836-40, de la restaurada Universitat Literària 1840-42 i de nou de l’Institut El 1852 aconseguí una canongia a Sogorb Publicà diversos discursos acadèmics, un interessant Compendio del arte de hablar y componer en prosa y verso y tratado del romanticismo 1837, que inclou un resum de literatura catalana, i Noticias del país relativas a la nueva Universidad Literaria Balear 1841 Publicà la peça escolar de teatre musical…