Resultats de la cerca

Per moltes raons, entre les quals el fragmentarisme i la puresa amorosa «Los mals d’amors», el poema coincideix amb determinats plantejaments modernistes, i és la seva obra poètica més important Consta de vuit fragments o poemes autònoms lligats per un tènue fil argumental viatge de l’ànima del poeta per les terres que havia compartit amb l’enamorada, tipificades per Barcelona, Montserrat i el Pirineu, especialment l’occità, pel sentit simbòlic de cada una d’aquestes terres, que reprodueix el lema dels Jocs Florals de Barcelona, i per la unitat i, al mateix temps, per la varietat…

Un dels compositors més importants d’aquest país, el nom del qual quedà eclipsat posteriorment pel de Jean Sibelius Estudià a Hèlsinki amb R Faltin i G Niemann, i continuà amb H Richter i C Reinecke a Leipzig A París fou deixeble de Svendsen, que li deixà una petja personal important El 1882 fundà la Societat Orquestral de Hèlsinki, formació que, sota la seva direcció, assolí un nivell gens negligible i que és la predecessora de l’Orquestra Simfònica de Hèlsinki Entre la seva producció simfònica destaquen La mort de Kullervo 1881 i Aino 1885, obres que impressionaren el jove Sibelius Fou…

Pianista amateur de sòlida formació musical, estudià a l’École Normale Supérieure de París i, més tard, fou professor de filosofia a la Sorbona Tot i que intentà ignorar dràsticament la tradició filosòfica i musical alemanya que considerà indissociable del des astrós episodi nacionalsocialista, els grans eixos del seu pensament i la forma de crítica musical que exercí, a mig camí entre l’anàlisi i la divagació poètica, són netament deutors del pensament d’autors romàntics com ara F von Schlegel i ETA Hoffmann D’acord amb la fragilitat dels seus objectes de meditació, els seus…

Com a forma poètica, presenta una estructura que va de quatre a set versos, en aquest segon cas formant els tres darrers la tornada o estribillo La cançó, apareguda cap al final del segle XVI i caracteritzada pel metre ternari, s’interpretava amb acompanyament guitarrístic, alternant coplas i falsetas o interludis musicals Existeixen diverses variants regionals de la dansa popular, amb tempi molt diversos, entre les quals destaca la seguidilla flamenca o siguiriya , una forma preeminent de cante jondo A partir del segle XVIII esdevingué una cançó i dansa usual d’espectacles…

El que diferencia el cicle de la suite és la presència constant d’una idea literària o poètica D’aquí que el terme s’apliqui especialment a un conjunt de cançons que, unides per un mateix argument poètic i un mateix alè -per dir-ho així- musical, formen un tot Associat sobretot al lied alemany romàntic Winterreise , ’Viatge d’hivern', de F Schubert Myrthen , de R Schumann Vier ernste Gesänge , ’Quatre cançons serioses', de J Brahms etc o postromàntic Kindertotenlieder , ’Cançons funebres per als nens morts', de G Mahler Mörikelieder , ’Cançons d’E Mörike', de H Wolf Vier letzte…

De jove visqué a Madrid, França i el Marroc amb la seva família, que el 1940 s’exilià a Mèxic, on estudià lletres Posteriorment fou professor a l’Institut Francès d’Amèrica Llatina 1948-54 i més tard treballà en diversos mitjans de comunicació, editorials i organismes internacionals, a més de dedicar-se a l’ensenyament universitari, i, del 1970 al 1984, any en què es jubilà, treballà en la institució cultural del Colegio de México Publicà, entre altres, els reculls poètics La luz provisional 1950, Apariciones 1978, Cuadernos del nómada 1978, Cantata a solas 1985, Lapso 1986, Noticia natural…

D’infant residí a Barcelona, i després passà a Mallorca i a Itàlia, on es doctorà en lleis Hi establí contactes amb els erudits i els salons de lletraferits de l’època A la darreria de la seva vida fou secretari d’ambaixada a París Escriví poemes en italià i castellà, un tractat d’ètica Dei principii della morale , el discurs acadèmic Rendimento di grazie a Nostro Signor Gesù Cristo i la seva obra més important, la Poética o reglas de la poesía en general y de sus principales especies 1737 L’obra recull els resultats de la seva tasca anterior, ja publicats parcialment a Itàlia el 1728…

Fundador de les companyies Pa de Ral 1978 i La Viu Viu Teatre 1981 Ja en solitari, treballà amb el professor japonès Fuji Ishimaru i creà espectacles de manipulació de bombolles i pellícules de sabó amb els quals aconseguí de configurar una poètica pròpia Bufaplanetes, Fira de Tàrrega , 1982, Sabó, sabó, Teatre Romea , 1990, Ambrossia , espectacle dedicat a Joan Brossa , 2000, Bombolles a la carta , 2000, Diàfan , 2003, Clar de llunes , 2007, i Rebufaplanetes 2009 A banda, ha presentat els espectacles amb bombolles Cèllules i Plantes 2004 i Bereshit La història més bella del…

Enginyer, ha treballat en el camp de la tècnica i de la publicitat Com a poeta, després d’obres jovenívoles, publicà un recull dels seus poemes Vidi le Muse 1943, al qual seguiren I nouvi campi Elisi 1947, Quadernetto alla polvere 1948, La vigna vecchia 1952, Cineraccio 1962, i L’età della luna 1962 La inquietud existencial, lligada a la fe en els instruments de la raó, a la qual s’ha confiat la tasca de crear la realitat, reapareix en els reculls Poesia di ieri 1966, Il passero e il lebbroso 1970 Els darrers reculls són L’ellise 1974, antologia de l’obra poètica del 1932 al 1972…

El 1978 fundà la companyia Sèmola Teatre juntament amb Josepa Solà i Carles Pujols Inicialment amb el nom de Circ Sèmola, a partir del 1988, amb l’estrena d’ In concert 1988, la companyia feu un canvi de trajectòria, fins aleshores amb espectacles de tipus circense, vers obres pensades per a teatres convencionals La trajectòria del grup comprèn Híbrid 1992, Esperanto 1997, Bailamos 2000 i Centvinticinc 2003, peces sense text i d’estètica molt innovadora, estructurades al voltant de la capacitat poètica de les imatges plàstiques El 2004, Sèmola Teatre creà l’espectacle Somnis en…